Marc Ciria, que no amaga les seves intencions de participar en les pròximes eleccions a la presidència del FC Barcelona, ha sorprès amb un pas endavant actiu i directe contra la preocupant i cada cop més negligent gestió econòmica de Joan Laporta. Ho ha fet amb l’inici d’una campanya de recollida de signatures de socis amb la clara intenció de revocar l’acord assembleari de 2022 pel qual s’autoritzava la directiva a vendre el 49% deBarça Licensing & Merchandising (BLM), a l’assemblea ordinària d’octubre vinent. Aquest seria l’enunciat simple i menys llaminer de la seva acció estratègica. El titular que la premsa laportista ha ocultat i continuarà tapant en les setmanes que venen és que el president necessita recórrer a aquest recurs per compensar noves pèrdues a l’exercici que encara ha de liquidar, el 2024-25. “Sabem que estan en pèrdues”, ha afirmat a TV3, deixant entendre que, en aquest moment, quan el secretisme envolta el desenllaç de la batalla campal entre Laporta i Crowe, l’auditor a qui també li espera una curta vida com a consultor blaugrana, ell disposa d’informació privilegiada.
No només que, efectivament i com se sospitava, el balanç de l’exercici és deficitari per múltiples causes. També sap Ciria de primera mà que Laporta, en la seva desesperació, pot desprendre’s de BLM per un valor semblant al que en el seu dia va donar a Barça Studios, de 200 milions pel 49% minoritari a favor d’un inversor estratègic, i de 208 milions més pel valor d’equivalència comptable. És a dir, de 408 milions en total.
És clar que si Marc Ciria aconsegueix revocar el permís que va donar l’assemblea a Laporta, estrangularia qualsevol possibilitat de presentar-se a la reelecció, ja que difícilment LaLiga podria considerar la seva una candidatura continuista amb un patrimoni net negatiu, a menys que, arribat el moment, entregués un aval que el cobrís, la qual cosa seria tant com admetre el fracàs estrepitós d’aquesta resurrecció financera de la qual tant li agrada presumir, tot i saber que és un engany gegantí.
El cas, però, és que Laporta pot tancar l’operació de venda del 49% de BLM en qualsevol moment abans de l’assemblea que, segons els estatuts, s’ha de celebrar abans del 31 d’octubre. No necessita cap permís exprés, ja que considera vigent i legal el mandat que ell mateix va demanar als socis el 16 de juny del 2022 en el decurs de la mateixa assemblea de caràcter extraordinari en què va proposar i va ser aprovada la cessió d’una part dels drets de televisió (el 25% per vint-i-cinc anys) a Sixth Street. Aquell mateix estiu, Laporta també va reportar un benefici de 200 milions per la venda de Barça Studios (també d’un 49%) en virtut d’un acord adoptat a l’assemblea ordinària de l’octubre del 2021. És a dir, un any abans.
En el cas de BLM, l’assemblea extraordinària es va realitzar en format telemàtic i la proposta de la junta va ser aprovada per una àmplia majoria dels socis compromissaris, arribant a un 88% de vots favorables. L’autorització va facultar expressament la directiva per cedir a un o més inversors fins al 49% de la societat BLM, considerada clau per ser la gestora del negoci de llicències i marxandatge del club.
Marc Ciria lidera aquesta maniobra que té el propòsit de defensar i protegir la “joia de la corona”, com va definir fa temps BLM, i a la qual ara es refereix com “la Masia comercial” del Barça, segons ell amb “una aportació entre royalties i beneficis de més de 60 milions i amb un pla de negoci de 200 milions de benefici anuals que pot arribar a 500 milions en tres anys, cosa que no paga cap patrocinador del club”.
Es declara fan número 1 de BLM perquè “és la demostració que hi ha professionals en aquest país capaços d’obrir noves vies de negoci amb enginy i talent excepcionals. BLM és el camí i el futur en un club com el nostre, que no pot créixer en altres àmbits perquè hem venut actius a molts anys vista”.
No és capaç, però, d’anomenar Josep Maria Bartomeu, el president que va crear i impulsar BLM, i s’inventa que “BLM ha sobreviscut a Rosell i Bartomeu”. Per alguna raó, necessita, com fa Laporta per enganyar els socis, imaginar un relat de BLM absolutament fantasiós en què BLM és obra de l’esperit sant i no de la gestió exclusiva de Josep Maria Bartomeu.
El mateix li passa amb la realitat de BLM que, en mans de Laporta i segons les memòries, ha deixat de guanyar diners per culpa de compres extraordinàriament elevades i injustificades. BLM va facturar el 2018-19 63 milions durant la seva primera temporada de vida. El 2020-21, 59,4 milions (impacte covid-19, -6%), 103,9 milions el 2021-22 (forta recuperació, +75%), 100 milions el 2022-23 (rècord històric de facturació) i 107 milions el 2023-24 (nou rècord absolut).
Marc Ciria no ha comentat, per no fer enfadar Laporta, que en la temporada 2023-24 BLM només va donar 2 milions de benefici, tot i facturar 107 milions a causa del creixement descontrolat de costos. Les compres de material esportiu van passar de 22 milions (2021-22) a 50 milions (2023-24) i els costos de personal van créixer de 44 a 46 milions.
Marc Ciria potser arriba tard per salvar BLM de les urpes de Laporta, que ja només pensa a vendre-la per passar un altre revolt perillós i continuar pel camí de l’autodestrucció del club.
