L’ex-consellera de Recerca i Universitats i actual tinent d’alcalde de Girona en representació de Junts, Gemma Geis, va fer la seva tesi doctoral en castellà. La va defensar el 27 de març del 2009 i la va titular “La ejecución de las sentencias urbanísticas” i la va dirigir Joan Manuel Trayter, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona (UdG). Més de tretze anys més tard, Geis va denunciar haver patit “discriminació lingüística” perquè els membres del tribunal que van jutjar si consolidava la seva plaça interina de professora a aquesta universitat es van queixar que fes la seva defensa en català. Dos membres del Jurat eren de parla no catalana i la Universitat de Girona va haver de contractar un servei de traducció simultània amb un cost d’uns 4.000 euros.
La tesi doctoral de Geis ocupa 550 pàgines i només té en català les dedicatòries als seus pares, la germana i el company. La vicealcadessa gironina hi explica que està basada en el treball d’investigació “La ejecución de las sentencias urbanísticas-medioambientales” que havia presentat el 2005 davant un tribunal presidit per Miquel Martín Casals, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Girona. Aquell treball va obtenir “la màxima qualificació acadèmica”, segons explica Geis.
Al portal de tesis en xarxa hi consta el resum del seu contingut en castellà i anglès. Allí, Gemma Geis hi recordava que “El Estado español tiene más de 100.000 construcciones ilegales” i hi afirmava que “En la actualidad, la ejecución de la sentencias en materia urbanística no es eficaz. Existe, por tanto, una situación de inejecución de las sentencias urbanísticas”. La seva conclusió va ser que “los valores que la legislación urbanística española incorpora, tales como, el desarrollo sostenible, urbanismo sostenible y la cohesión social, quedan inaplicados si las sentencias urbanísticas no se ejecutan”.
Acompanyada d’un advocat davant el tribunal universitari
Tretze anys més tard de defensar aquesta tesi, l’octubre del 2022, Gemma Geis va fer en català la seva intervenció davant el tribunal universitari que havia de decidir si estabilitzava la seva plaça de professora agregada de dret administratiu després d’anys de ser contractada com interina a la UdG. Aquests tribunals es formen en part amb professors d’altres comunitats autònomes i dos dels seus membres es van queixar per haver de fer servir traducció simultània per entendre-la. Geis va considera que l’actitud d’aquests membres els restava imparcialitat i va denunciar que havia patit “discriminació lingüística”. Es va presentar a la prova acompanyada d’un advocat. Finalment, va aconseguir que la seva plaça fos estabilitzada però va insistir en la seva denúncia i va demanar la mediació de la Sindica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas.
Quim Salvi, rector de la Universitat de Girona, va negar que s’hagués produït discriminació lingüística en aquest cas i va assegurar en un comunicat que “La UdG va proporcionar la traducció simultània del català al castellà al llarg del procés selectiu esmentat, a la vegada que va procurar la traducció al castellà dels exercicis presentats per la candidata, facilitant així el procés d’avaluació per part dels dos membres de la Comissió de parla no catalana, evitant d’aquesta manera cap possible situació de biaix per raó de llengua”. La Síndica de Greuges també ha arxivat l’afer.
En tretze anys, la relació lingüística de Gemma Geis amb la Universitat de Girona ha canviat molt.
