La impotència i el descontrol protagonitzats per Joan Laporta en la recta final del caòtic retorn a l’Spotify continuen inalterables, amb un camí de mentides i d’un guió premeditadament i perversament planificat amb dos objectius finals. El primer, continuar fent creure a LaLiga, la UEFA, l’auditor Crowe i Goldman Sachs que l’estadi, o almenys un petit sector susceptible de reobrir portes per poder jugar amb 27.000 espectadors, està pràcticament enllestit i a punt per estrenar-se. I el segon, que si això no és possible, l’únic culpable és l’Ajuntament de Barcelona i el seu extremat zel, exagerat, obsessiu i maniàtic-persecutori a l’hora d’obligar el Barça a complir la normativa relativa a l’activitat esportiva per a un públic massiu.
Laporta està aconseguint, de fet, que mentre des del club es dona per fet que l’obra està perfectament acabada -ho afirmen diversos mitjans que fa setmanes que publiquen i informen que el FC Barcelona ja ha lliurat el CFO (certificat de final d’obra)- és l’Ajuntament, per boca de l’alcalde, Jaume Collboni; la tinenta d’alcaldia d’urbanisme, Laia Bonet; el tinent d’alcaldia de seguretat, Albert Batlle; i ara el regidor d’esports municipal, David Escudé; qui va donant llargues successivament amb excuses, bones maneres, fins i tot amb timidesa i potser una mica de temor, sense atrevir-se a assenyalar que el FC Barcelona -és a dir, Limak- no compleix amb l’únic requisit que se li va exigir per arribar a temps de jugar tota la temporada a l’Spotify: la presentació d’aquest CFO a mitjan agost.
Naturalment, Laporta els va tornar a enganyar a tots amb un vídeo d’estiu, l’anunci del Gamper a les Corts i les promeses, una rere l’altra, de jugar a l’Spotify el Barça-València, després el Barça-Getafe, ara el Barça-Reial Societat i, per descomptat, el Barça-PSG, partit que assenyalat per la UEFA –que també s’havia cregut el conte al principi– per al dia 1 d’octubre a Montjuïc.
A LaLiga de Javier Tebas, Laporta li ha aixecat bé la camisa després de pregar-li gairebé de genolls i només com una excepció que li permetés disputar el Barça-València al diminut Johan Cruyff, jurant i perjurant que era només per una vegada a causa d’un retard, l’últim, en el definitiu vistiplau municipal a la reobertura de l’estadi. El Barça també jugarà contra el Getafe aquest diumenge a Sant Joan Despí i contra la Reial Societat, gairebé segur també, perquè la llicència parcial, estranya i a mida per a la primera ocupació de l’Spotify, té tots els números de retardar-se, i perquè l’Ajuntament ja li ha advertit que diumenge 28 de setembre Montjuïc està tancat al trànsit pel piromusical de la Mercè.
El soci del Barça continua assistint a una cerimònia de la confusió, una burla en la pràctica, sense saber a què atenir-se, amb una primera mesura discriminatòria que va permetre als qui van comprar el passi de temporada dels dos anys en l’exili poder accedir a entrades pel Barça-València al triple del preu habitual. Es va donar la circumstància, no menys curiosa, que després del sorteig van ser centenars els socis que les van rebutjar, donant pas a la resta per ocupar l’aforament reservat als socis, que va ser de 4.005 localitats.
Quant als 475 seients VIP que es van posar a la venda, uns a 1.500 € i altres a 1.050 €, sens dubte tarifes desmesurades per seients de primera fila una mica més còmodes i només amb servei de càtering extra, contra el Getafe ja s’anuncien a 950 € i 650 €, amb tendència a la baixa per la desproporció entre el preu i les contraprestacions.
El Barça -o sigui, Limak i Laporta com a primer i únic responsable que les obres de remodelació no segueixin el ritme desitjable- encara no disposa del CFO i costa imaginar que els tècnics de l’Ajuntament puguin validar que s’hi jugui mentre continuen els treballs de la tercera graderia i accessos, que és on resideix el veritable problema de la compatibilitat. Mentre LaLiga no té més remei que deixar-se engalipar amb els tripijocs de Laporta, la UEFA ja s’ha cansat d’esperar.
