Hi ha hagut barcelonistes del clan Laporta, entre ells el sobrevingut Toni Freixa -que al cap de tres anys de decadència, degradació i nepotisme d’aquest mandat l’ha abraçat com si de sobte hagués vist la llum i hagués trobat sota la seva cúpula el confort i la protecció necessaris-, que finalment han qualificat d’un “error de comunicació” el conjunt d’inconvenients i caos que la mateixa directiva ha provocat entorn de la data de retorn al Spotify. I, en defecte, el serial sobre si aquesta temporada el primer equip acabarà jugant a Sant Joan Despí, a Montjuïc o, finalment, a les Corts, sense descartar la possibilitat de trepitjar els tres estadis en aquest trànsit tan descontrolat de l’inici de temporada.
Aquest agafador sobre la forma i no sobre el veritable fons de la gestió, que no és altre que la incapacitat de Limak per complir els terminis, l’han desmentit tant el president Joan Laporta com la vicepresidenta Elena Fort de manera rotunda i categòrica. Per a Laporta, l’anunci fantasma del Gamper va ser “una manera de tensar totes les parts”, reconeixent així la seva plena consciència que el famós vídeo dels altaveus, el Timbaler del Bruc i el seu protagonisme es va llançar sense ni tan sols haver demanat a l’Ajuntament de Barcelona la primera ocupació. Principalment, perquè la directiva encara no havia pogut lliurar el Certificat de Final d’Obra, document clau per poder forçar, almenys, una opinió dels tècnics municipals sobre si és viable obrir el Spotify, encara que sigui parcialment.
Per la seva part, la vicepresidenta Elena Fort, la que més mentides acumula al llarg dels últims mesos davant el decorat de les obres de l’estadi, ha reblat el clau negant fins i tot ambdues teories. Ha afirmat sense cap rubor que quan van anunciar el retorn per al Gamper el 10 d’agost passat, va ser perquè “estàvem convençuts que això seria possible”. És a dir, tot el contrari de l’argument del president, en el seu cas per justificar haver posat la cara en vídeo de la campanya “Tornem a Casa. Vibrem”.
Fort ha afegit en la seva última compareixença, dimarts passat després de l’anunci definitiu del Barça-València al Johan Cruyff, que “des del primer moment i al llarg de tot aquest procés hem estat transparents i hem ofert una fotografia exacta de la situació”, afegint que si tornés a començar ho faria tot de la mateixa manera.
Cal imaginar-se, així doncs, que quan fa un any Elena Fort mantenia i defensava en públic per aquestes mateixes dates que es treballava per reobrir al novembre a la data del 125è aniversari seria perquè estava convençuda que era possible i que podrien donar-se les circumstàncies, expectatives que després va fixar per abans de final d’any del 2024, més endavant per al febrer, en acabat per a la primavera, gairebé segur al clàssic de final de Lliga i, per descomptat, que el Spotify estaria operatiu per començar la temporada actual.
És posar-hi molta imaginació a un relat que no s’aguanta per enlloc i que només s’explica per la consigna laportista de mantenir sempre un alt grau d’imminència de cara a enganyar l’auditor, LaLiga, la UEFA i Goldman Sachs.
En aquesta nova setmana tràgica que viu la reforma de l’estadi blaugrana, la directiva ha escurat fins on ha pogut abans d’admetre que el Barça-València es trasllada a la Ciutat Esportiva i que serà molt just arribar al Barça-Getafe per deixar una porta oberta a l’esperança per al Barça-Real Sociedad, el partit abans del debut a Champions. Un altre conte per aparentar davant dels seus controllers que realment ja és només qüestió de pocs dies.
Res més que això i la necessitat urgent que Crowe no tanqui l’exercici que va acabar el 30 de juny, fa ja més de dos mesos, i determini si els seients VIP estan dins o fora, extrem cada dia més confús i potser fantasiós, ja que algunes fonts filtren que igualment els 100 milions de la cessió de l’explotació hauran de diferir-se al llarg dels 30 anys de contracte.
El serial continua amb una frase encara menys concreta i defensiva del president en els actes de la Diada de l’Onze de Setembre d’aquest dimecres: “Esperem tornar a Spotify tan aviat com sigui possible”. Antològic.
El que ningú sap és el que diu Limak, que és a qui Laporta continua protegint per damunt de tot.
