Que la societat actual no és sostenible és una afirmació científicament fonamentada. El que no és tan clar és com fer que el nostre mode de vida actual sigui sostenible. A data d’avui podem entreveure dos camins: el decreixement i el limitacionisme. Aquestes dues idees són la base d’un nou sistema que podria reemplaçar el capitalisme, atès que no ha mostrat ser capaç de ser sostenible. El decreixement és una reducció selectiva de la producció i el consum perquè disminueixi la petjada ecològica i poder mantenir el benestar de tots els éssers humans, dins els límits de la Terra. És una acció política, planificada democràticament i fonamentada en la justícia social. El limitacionisme defensa que no és moralment acceptable ni permissible consumir més recursos dels necessaris per prosperar plenament a la vida. Aquesta definició té la gran dificultat de concretar i quantificar quants recursos són necessaris per prosperar al segle XXI o dit d’una altra manera, quan podem afirmar que tenim massa moralment parlant.
El decreixement és un concepte metodològic que cerca establir allò que hem de fer per solucionar les crisis climàtiques, la contaminació i la injustícia social en el consum per càpita d’aigua, energia, aliments i propietats. El limitacionisme és un concepte filosòfic que cerca establir directrius morals i ètiques per definir els límits màxims de pertinences i riquesa dels individus. Per exemple, l’1% més ric de la població del planeta emet més CO2 que la meitat més pobre de la humanitat i el 10% més ric emet la meitat de tot el CO2 emès (Font: World Inequality Database). Ens cal limitar les emissions de CO2 per limitar l’escalfament global a 1,5 graus Celsius per sobre de les temperatures mitjanes preindustrials. Hem de limitar l’escalfament perquè un clima massa càlid destrueix el fràgil equilibri de la vida que és la base perquè la civilització humana seguisca endavant i prosperi. El debat públic sobre els límits del consum i el creixement no es pot endarrerir més temps.
¿Quanta riquesa és massa? Quanta producció i consum són massa? Com podem innovar sense destruir el planeta? En principi, el límit sustentable per a l’ús mitjà de materials és de 7,7 tones per ésser humà i per any. Quan les persones amb ingressos mitjans-alts o les d’ingressos alts excedim aquest límit, és quan inevitablement cal des del punt de vista moral establir límits. Tant el decreixement com el limitacionisme argumenten que cal establir límits entre altres motius pel fet que la riquesa de les persones amb més ingressos es genera amb el treball en condicions deplorables de milers de milions de persones amb ingressos baixos o molt baixos. Això passa perquè el sistema econòmic està dissenyat de manera que permet l’explotació de recursos i mà d’obra barata de les poblacions que no tenen poder polític. És aquest desequilibri de poder és el que manté la gent en la pobresa i no és perquè els pobres no treballin suficient ni tinguin capacitat intel·lectual. Avui seguim veient que la gent treballa més als països més pobres que als països més rics i això genera grans desigualtats i té terribles conseqüències per al medi ambient i les generacions futures.
El limitacionisme, tal com va plantejar Ingrid Robeyns, afirma que la riquesa per sobre d’un límit raonable té almenys dos efectes negatius a la societat. La primera és que la riquesa soscava l’ideal d’igualtat política. La riquesa atorga massa poder polític als posseïdors. En conseqüència, els rics poden comprar i influir en polítics, finançar eleccions per afavorir-ne els interessos, monopolitzar els mitjans de comunicació tradicionals amb la seva narrativa egoista i silenciar les opinions contràries. El segon efecte negatiu és que l’excés de riquesa de per a alguns éssers humans deixa molts altres amb necessitats urgents insatisfetes com són l’alimentació, l’habitatge, l’educació i la salut. Els països coneguts com a economies riques o avançades, si bé representen el 14% de la població, posseeixen el 87% dels recursos nets globals. Es tracta de reduir les desigualtats per preservar la vida i el progrés actuals. No hi ha cap alternativa.
