Des del punt de vista mediàtic, Joan Laporta intenta assegurar-ne el tret i aprofita qualsevol escletxa per esborrar de la identitat del club i de la seva història el pes específic i sobretot emocional de les Seccions com una part cada vegada més prescindible del patrimoni barcelonista.
La jugada, casual o no, li ha donat èxit i crèdit entre la premsa que ha reaccionat davant l’opinió pública fent seva la denúncia blaugrana contra LaLiga per l’abús sobre el control econòmic del primer equip que, per elevació, afecta les Seccions.
Qui ha sortit a defensar el dret a la vida de les Seccions ha estat Xavi O’Callaghan, director d’esports professionals del FC Barcelona, pocs dies després de la furibunda reacció de molts prospectors del bàsquet blaugrana, especialment la premsa especialitzada, a la filtració des de la mateixa junta que l’aval de 7 milions presentat d’urgència per poder inscriure Joan Garcia i Marcus Rashford pel fet que el Barça estava en fals, no només en el tema del fair play, sinó també en el còmput de la ‘massa salarial no inscriptible’, és a dir, la suma del cost del staff del primer equip, sense comptar jugadors de la plantilla i primer i segon entrenador, els equips professionals femení, Barça Atlètic, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins, futbol formatiu i acadèmies.
Intel·ligentment, O’Callaghan va deixar clar que la desviació d’aquests 7 milions segons el Pla de Tresoreria que LaLiga aplica estrictament procedia del primer equip de futbol i derivats, la majoria, i en cap cas del bàsquet i del Femení com s’havia propagat perversament des de fonts oficials.
O’Callaghan, en el fons, va desmentir l’intent de manipulació de Laporta de dijous passat assenyalant a través de la seva premsa més servil a les Seccions de ser un fre i l’últim obstacle, gairebé insalvable, per a les inscripcions dels fitxatges de Garcia i Rashford.
Va ser, per la posada en escena en una roda de premsa amb els directors executius de cada secció escortant O’Callaghan, una mena d’acte de reivindicació d’aquest altre Barça que aspira a continuar sent igual de competitiu malgrat els límits pressupostaris que va patint.
La finalitat, a més d’aquesta necessària rentada d’imatge de les Seccions, embrutada des de la mateixa junta la setmana passada per justificar una altra negligència de Laporta, un nyap que gairebé li costa la no inscripció dels reforços, va ser disparar amb precisió i duresa contra LaLiga. “Són les cartes del fair play de LaLiga —va dir—, però no són justes amb els equips que tenen la singularitat i vocació poliesportiva del Barça. L’ideal seria que cada esport dins el club tingués la seva normativa”.
Una idea/reflexió que va repetir al llarg de l’acte fins a quallar en els debats del dia sobre la crueltat especial de Javier Tebas amb el Barça, erigit en aquest dimoni castigador i implacable que ni deixa inscriure futbolistes, o li ho posa molt difícil a Laporta, i a més fa servir el repel·lent pressupostari per carregar-se les Seccions del Barça.
Un discurs que a Laporta li encaixa amb la seva visió d’un Barça alliberat com més aviat millor de la construcció d’un nou pavelló per a 15.000 espectadors, de la servitud financera de mantenir equips poliesportius competitius i de la seva pròpia i creixent impopularitat entre el públic del Palau.
Desmantellar el Femení
Donar totes les culpes a LaLiga com ha fet O’Callaghan està servint a Laporta per desmantellar el Femení sense cap motiu després de tancar amb beneficis, per estrènyer el cinturó en el bàsquet i, subtilment, augmentar la despesa d’aquesta ‘massa salarial no inscriptible’ per colar-hi algun dels seus invents.
Fredament, queixar-se pel cost del futbol formatiu, que aporta deu dels disset jugadors (al marge la broma macabra de mantenir quatre porters en plantilla), sona a aquest tipus de maldat laportista que, de fet, nega admetre que el Barça es manté avui per l’herència de la Masia de Josep Maria Bartomeu. La veritat és que res li resulta al Barça, des que la Masia és la Masia, més barat, rendible i reeixit que la microinversió en el futbol base.
Per descomptat, Tebas no imposa a Laporta cap retallada que el president del Barça no s’hagi guanyat a pols després fanfarronejar amb 1.000 milions d’ingressos en palanques dels quals la meitat ha resultat ser falsa i tramposa. Des d’aleshores, a finals de l’estiu de 2022, el que va fer LaLiga va ser descomptar-li de la seva facturació el cost del primer equip prioritàriament i permetre-li gastar la resta en les Seccions. Però, sobretot, impedir-li gastar diners que el Barça no té. D’aquí l’excés crònic del fair play, que, de fet, no té res a veure amb les Seccions, històricament deficitàries com assumeixen, saben i aproven els socis del Barça.
Una altra cosa és que Laporta hagi aprofitat aquesta conjuntura, com sempre de manera maligna, per projectar i deixar caure un missatge de futur sobre un inevitable plantejament de la independència o traspàs de les franquícies poliesportives del club a conseqüència d’aquest imaginari i oportú rebuig i persecució de LaLiga contra les arrels d’una de les essències del club i del barcelonisme. Amb Laporta al capdavant del club, tot arribarà.
Tant se li n’ha anat la mà amb aquesta maniobra que fins s’ha inclòs en la ‘massa salarial no inscriptible’, o almenys O’Callaghan les ha inclòs, les Barça Academy, que són purament un negoci i que, en tot cas, només haurien d’impactar en el compte d’explotació en forma de beneficis i no com a despesa a menys que, com que Laporta personalment està darrere d’algunes Barça Academy en països totalitaris i corruptes, estigui fent-ne de les seves.
