Potser no és del tot casual que, quan més a prop sembla la fugida al futbol de l’Aràbia Saudita de Rafael Yuste, sobretot amic de Joan Laporta i col·lateralment vicepresident primer del FC Barcelona, es produeixi un fet tan cridaner, sorprenent i inexplicable com la marxa d’Íñigo Martínez a l’Al-Nassr. Cridaner, perquè ningú no podia imaginar una baixa d’aquesta magnitud, d’un futbolista titular i clau per al sistema de Hansi Flick, a hores d’ara de la temporada, a dos dies de la presentació de l’equip al Gamper i a una setmana de l’estrena a la Lliga. Encara menys, d’aquí l’inexplicable del cas, que la directiva hagi donat les màximes facilitats, cosa que permet la seva sortida sense mitjançar traspàs, davant l’estupor i el cabreig certificat de l’entrenador que, com a home de club i conscient de la delicadesa de la situació, el més segur és que es mengi aquest altre gripau i no faci pública la seva enorme sorpresa i malestar per l’operació.
L’explicació que la premsa laportista ha ofert al barcelonisme, intoxicada per la versió interessada de l’aparell de comunicació, ha estat igualment surrealista, justificant que Iñigo Martínez quedarà lliure un any abans d’acabar el seu contracte a causa d’un acord previ amb el Barça segons el qual, si aquest estiu rebia una nova oferta i la volia acceptar, el club li facilitaria la sortida com a part del que es va pactar la temporada passada. “El Barça ha complert aquest compromís”, conten els cronistes oficialistes, com si aquest exemple de generositat per part de la directiva no estigués renyit amb la seva primera obligació de defensar per sobre de tot i prioritàriament els interessos del FC Barcelona.
En aquest cas, com han resumit alguns dels referents del barcelonisme a les enceses xarxes blaugrana, només hauria estat acceptable aquest enfocament tan lubricat i indolor per a l’Al-Nassr si s’hagués supeditat aquesta possibilitat de trencar el contracte a canvi d’una quantitat estipulada de traspàs.
Precisament, en aquesta mateixa línia, denunciant que Laporta l’hagi deixat marxar lliure, s’han reproduït amb èxit i ressò alguns comentaris a ‘X’, com el d’@lluis7bou: “Aràbia, la lliga que paga 50 milions d’euros pel més maldestre, s’emporta el millor central de la Lliga GRATIS. Sense recanvi per a Íñigo ni diners per substituir-lo. Que algú m’ho expliqui pas a pas i molt a poc a poc, perquè no entenc res”.
Més precís va ser @qmolins sobre les inversions desentaulades del club saudita: “Tot molt normal… L’Al-Nassr (el de Yuste, miau), que va pagar 50 milions al Chelsea per l’impostor de Joao Félix, no ens paga ni 1€ pel millor central de la Lliga? Vaja, si això no és una estafa, poc li falta”. Per la seva banda, @JoanFontes ha posat el focus als mitjans més col·laboracionistes: “Les empasses d’alguns periodistes donant per bona la versió del club en la sortida d’Íñigo i justificant la seva sortida, són d’una mida aclaparadora. Són empasses de la mida del Continental Drift”.
Objectivament, la sortida d’Íñigo Martínez per zero euros no té precedents i, en tot cas, s’assembla a la venda de Dembélé al PSG personalment dirigida per Laporta a canvi de 25 milions en virtut d’una clàusula de llibertat reduïda estranyament un any abans, també per una mena de compromís personal amb el jugador i amb el seu agent. Ningú va entendre aquella jugada, si bé l’entorn barcelonista sempre va estar en contra de la continuïtat del davanter francès, només perquè va ser un fitxatge de Josep Maria Bartomeu, i amb prou feines van transcendir crítiques en l’àmbit mediàtic o social.
La sortida d’Íñigo Martínez, amb el president eufòric i la premsa exultant perquè allibera salari –només 8 milions dels 14 milions signats pels dos anys de contracte en estar el Barça excedit i només s’aprofita el 60%–, té un impacte ben diferent, molt més crític entre el barcelonisme perquè el futbolista se’n va guanyant una fortuna en el seu nou destí, l’Al-Nassr s’estalvia el traspàs i el Barça, a més de no ingressar cap benefici addicional i no aprofitar el cent per cent del seu salari pel fair play, perd el millor central de la Lliga passada.
Al-Nassr, possible destí de Yuste
Casualitat que marxi a l’Al-Nassr, l’equip on molt probablement també acabarà anat Rafael Yuste? Tot són especulacions de moment, però si s’acabés consumant l’operació, amb el rumor que Laporta està fent inversions i negocis a l’Aràbia Saudita i que el seu amic Yuste podria convertir-se en una mena de ‘testaferro’ a l’Orient Mitjà, llavors sí que caldria donar algun crèdit a aquestes xerrameques i fins i tot sospitar que ambdues fugides des del Barça al cor del milionari futbol saudita podrien estar connectades d’alguna manera amb aquest univers laportista que ja fa dos anys que volta per països com Qatar i els Emirats Àrabs.
Lewandowski podria ser el següent dins d’aquesta tercera vida que a jugadors com Cristiano Ronaldo o Íñigo Martínez els ha ofert la lliga de l’Aràbia Saudita. Tot pot ser.
