El recent acord de patrocini entre el FC Barcelona i la República Democràtica del Congo (RDC), valorat en 44 milions d’euros per a quatre temporades, ha generat una onada de crítiques dins i fora del país africà. El pacte preveu que el lema “RD Congo – Cœur d’Afrique” (RD Congo – Cor de l’Àfrica) aparegui a les samarretes d’entrenament del Barça fins a la temporada 2028-29 xoca amb els valors ètics del club, tenint en compte que el país es troba sota l’impacte de dues sagnants guerres civils i l’agressió militar de Ruanda.
Aquesta mateixa setmana, un informe de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (ACNUDH) denuncia que els rebels del grup M23, amb el suport de Ruanda, van assassinar almenys 319 civils entre l’11 i el 21 de juliol a la província del Kivu Nord. Es tracta d’un dels episodis més mortífers des que la milícia va reprendre la seva ofensiva el 2021.
Entre les víctimes dels atacs, majoritàriament agricultors que acampaven en les seves terres de cultiu durant l’època de sembra, hi va haver almenys 46 dones i 19 menors. L’alt comissionat de l’ONU Volker Türk ha expressat la seva consternació per aquesta “escalada de violència”, la qual ha ocorregut malgrat l’alto el foc signat entre l’M23 i la RDC a Doha el passat 19 de juliol.
Tot i que el Barça defensa l’operació com una oportunitat per “promoure la cultura africana i l’esport”, diverses veus relacionen l’acord de patrocini amb un intent del president congolès, Félix Tshisekedi, de rentar la imatge del país i difondre una suposada “normalitat”, obviant la pobresa i la violació sistemàtica dels drets humans que pateixen els ciutadans congolesos.
El país dona l’esquena als ciutadans
El PIB per càpita de la població és de només 647 dòlars anuals i l’esperança de vida de 62 anys. A més, el Congo és un dels països amb pitjors índexs de corrupció i ocupa el lloc 163 de 180 en el rànquing de Transparency International. Cada euro que rep el Barça gràcies a aquest acord prové d’uns fons que, segons denuncien diversos sectors socials, podrien destinar-se a cobrir les múltiples necessitats urgents de la població de la RDC.
A banda de la situació general del país, delicada i tempestuosa, part de les crítiques també es deuen a l’historial controvertit del ministre d’Esports congolès, Didier Budimbu, principal interlocutor de l’acord, acusat de corrupció i altres delictes greus en el passat.
En l’àmbit social, hi ha hagut protestes encapçalades per moviments com Lucha (Lutte pour le Changement), que reclamen prioritzar el desenvolupament local abans que patrocinar equips estrangers, especialment quan la lliga de futbol nacional congolesa es troba en una situació precària.
“El Barça pot exhibir «RDC Cor de l’Àfrica», però el veritable cor està sagnant” i “La RDC mai no havia estat tan humiliada, la Linafoot (la lliga congolesa de futbol) s’està morint, però estem invertint en altres llocs”, van clamar els manifestants el passat 17 de juliol, davant la seu del Ministeri d’Esports a Kinshasa.
Com el Barça, han acceptat els diners de la República Democràtica del Congo l’AC Milan i l’AS Monaco.
