La Xunta de Galícia va abonar més de 170.000 euros al despatx Equipo Económico, fundat per l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, entre els anys 2012 i 2014, durant l’etapa d’Alberto Núñez Feijóo com a president del govern gallec. Ho hauria fet a partir de diversos contractes adjudicats sense concurs a través de la fórmula del contracte menor, fet que ha permès evitar concurrència pública i dividir encàrrecs.
Els serveis facturats inclouen assessorament econòmic i fiscal, informes d’anàlisi tributària i suport tècnic en matèria pressupostària. Tot i que legalment els contractes menors poden adjudicar-se de manera directa, la reiteració d’encàrrecs a un mateix proveïdor i la seva distribució en diversos exercicis obren interrogants sobre un possible fraccionament il·lícit, pràctica sovint utilitzada per evitar controls i límits de despesa.
Aquestes adjudicacions es van produir quan Feijóo acumulava poder a Galícia i Montoro dirigia la política fiscal espanyola des del Ministeri d’Hisenda del govern de Mariano Rajoy.
“No hi va haver comissions”
Davant la investigació judicial coneguda com a cas Montoro, Equipo Económico ha negat rotundament haver pagat comissions a càrrecs públics i ha denunciat “greus irregularitats” en el procediment judicial que l’afecta. El bufet sosté que la causa pateix de filtracions interessades, manca de garanties i vulneració del dret de defensa, i ha sol·licitat formalment l’anul·lació de diverses diligències d’investigació.
A més, el despatx assegura que els serveis prestats a l’administració gallega i a altres entitats públiques han estat degudament justificats, i recorda que Montoro es va desvincular formalment de la consultora abans de reincorporar-se al càrrec de ministre l’any 2011, si bé fonts judicials no descarten vincles econòmics posteriors a través d’accionistes o col·laboradors habituals.
Hisenda revisa el llegat fiscal de Montoro
En paral·lel, el Ministeri d’Hisenda, ara en mans del govern de Pedro Sánchez, ha obert una auditoria per analitzar l’impacte real de les mesures fiscals impulsades per Montoro entre 2012 i 2018. Sota lupa hi ha la controvertida amnistia fiscal del 2012, que va permetre regularitzar capitals no declarats amb un tipus molt reduït, i també la política de baixada de tipus a societats, deduccions agressives i l’aplicació del Suministre Immediat d’Informació (SII) de l’IVA, entre d’altres.
Fonts d’Hisenda apunten que aquestes decisions podrien haver provocat un “daltabaix” recaptatori en impostos clau i afavoreixen determinats sectors econòmics en detriment de l’equitat fiscal. L’objectiu de la revisió és determinar si cal revertir o compensar alguns dels canvis heretats, així com avaluar si hi ha responsabilitats polítiques o administratives associades.
El PSOE, acusació particular
El jutjat d’instrucció 2 de Tarragona ha autoritzat que el PSOE sigui acusació popular en la causa del cas Montoro. El magistrat ha dictat fins a cinc resolucions de diferents peticions de personacions en el procediment -la del PSOE i quatre persones més-.
Entre aquestes hi ha la de Juan Carlos Monedero, exdirigent de Podemos, a qui no ha autoritzat entrar a la causa. El jutge ha considerat que la investigació del cas no l’afecta i que en els correus electrònics que es van enviar Montoro i el seu cap de gabinet amb informació fiscal de Monedero tan sols hi ha informació de les investigacions que feia l’Agència Tributària, i que això no és delicte.
