Amb data 17 de juliol, el Reial Madrid ha informat els seus socis i aficionats del resultat econòmic de l’exercici 2024-25 amb un benefici de 24,3 milions, superior al de l’any anterior, que va ser de 15,6 milions. Igualment, amb uns ingressos rècord per a un club de futbol de 1.185 milions, superant en 112 milions el millor registre de la seva història, també de l’any passat. El FC Barcelona, segons el seu president, Joan Laporta, assolirà els 950 milions d’ingressos en la previsió més optimista, la qual cosa suposa una bretxa de 232 milions, en part atribuïble a l’efecte Montjuïc calculat en 100 milions menys d’explotació de l’estadi tot i que, també per filtracions de la cúpula presidencial, les taquilles a l’exili havien assolit registres extraordinaris. La diferència, en qualsevol cas, seria d’uns 130 milions entre la gestió de Florentino Pérez i la de Joan Laporta.
En contrast amb la normalitat, la transparència i la celeritat habitual amb què el Reial Madrid ha tancat aquest tràmit de l’avanç dels resultats, aquest estiu disset dies després del 30 de juny, l’administració de Laporta ja s’ha afanyat a aclarir que els seus comptes finals encara s’han de fer i que, per poc que pugui, aprofitarà al màxim fins poc abans de l’assemblea d’octubre per descobrir-los.
El motiu és que Laporta ja s’ha acostumat a no tancar els comptes quan toca, el 30 de juny, per la senzilla raó que ni li agraden aquests resultats ni està disposat, un any més, a exposar davant els socis el veritable estat de ruïna en què es troba el club, atrapat per les trampes i els trucs comptables practicats des del 2022 amb la tolerància de LaLiga i del mateix Govern de Pedro Sánchez per molt que Laporta es vulgui excusar en què existeix una conspiració jueu-maçònica nacional i internacional en contra seva.
Laporta va tan passat de voltes —ho demostra el fet que fa un mes va anunciar el retorn a Spotify i avui sembla no tenir altra alternativa que tornar a Montjuïc per al primer equip— que necessita un marge de gairebé tres mesos entre juliol i setembre per manipular els comptes com ja va fent des de fa tres temporades, l’última fins i tot presentant als socis uns comptes borrosos segons l’auditor amb 208 milions de pèrdues reals amagades sota la catifa.
En realitat, no se sap si en aquests 950 milions que assegura haver ingressat hi figuren o no els 100 milions dels seients VIP, una dada essencial perquè si és així, com se suposa, significaria una caiguda de la facturació ordinària segons el pressupost aprovat, que va ser de 893 milions. Les fonts de la directiva, a més, van admetent que si l’auditor i LaLiga no li validen aquests 100 milions en cap cas podria assolir la regla 1:1 i ni de lluny poder inscriure els nous fitxatges i normalitzar les millores de contracte signades des del gener. Seria un desastre sense precedents més enllà que, amb independència de l’actual suspens d’aquesta operació, Laporta no ha concretat en les seves escasses al·lusions a l’economia davant el Senat Blaugrana —última referència coneguda— si es confirma la previsió de 5 milions de benefici. En aquell missatge institucional Laporta sí que va afirmar, en canvi, estar ja en la regla 1:1, donant per fet que, a més de Joan Garcia, “estem a punt de tancar un fitxatge que ens fa a tots molta il·lusió”, referint-se al que semblava l’imminent fitxatge de Nico Williams.
També plana sobre el balanç final de curs l’amenaça que “les despeses han pujat” per l’efecte dels títols, de les variables i primes incloses en els contractes dels futbolistes i dels seus clubs d’origen en segons quins casos. Les despeses continuen essent un altre dels focus de preocupació i deteriorament de l’economia laportista tot i el pla de tresoreria subscrit amb LaLiga. Laporta tampoc va comentar res més al respecte, projectant la sensació que l’anunci d’aquests 950 milions d’ingressos no era més que un altre estratagema propagandístic per generar una altra falsa sensació de bonança econòmica. Fa un any, cal destacar-ho, Laporta es va cansar de proclamar als quatre vents un benefici ordinari de 12 milions tot l’estiu per acabar presentant davant els socis un alarmant dèficit de 91 milions.
En aquest tancament que es tornarà a eternitzar fins al setembre amb Laporta intentant manipular i enganyar el seu propi auditor, LaLiga i els socis, l’altre gran cavall de batalla intern passa per la interpretació que Crowe faci de les restes del deteriorament de Barça Vision, estimades en 208 milions de pèrdues, i dels 157,5 milions de l’estafa amagada fins ara d’una plusvàlua inventada per Laporta el 2022 sobre la venda dels drets de TV de la Lliga.
I encara sense entrar en les conseqüències que finalment puguin comportar aquestes catàstrofes de la negligent i temerària gestió de Laporta, la solidesa del Reial Madrid davant els desequilibris inevitables del Barça de Laporta és insultant, ja que el club blanc acredita avui un deute net d’11,7 milions davant els 560 milions de l’any passat —que el Barça no millorarà passi el que passi— i un patrimoni net de 598,3 milions positius del club del Bernabéu contra els 94 milions negatius blaugrana i el més que segur increment d’aquest llast que també afecta el fair play i sobretot negativament a aquestes obligacions que Laporta ha de complir perquè la UEFA no li executi els 45 milions de la multa que, segons tots els experts, també ha d’aprovisionar en el tancament de l’exercici 2024-25.
