Comença el trajecte de la futura Llei de la Direcció Pública Professional de la Generalitat, doncs el Consell Executiu aprovarà demà dimarts la seva memòria preliminar.
L’objectiu general d’aquesta iniciativa és reforçar la qualitat institucional i la capacitat directiva de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic institucional mitjançant l’impuls d’un model específic de direcció pública professional orientat a l’exercici de la funció amb responsabilitat gerencial i a l’acompliment d’objectius.
En aquest sentit, el Govern català considera que l’espai polític ha de definir els objectius estratègics i les prioritats mentre que la direcció pública professional ha de gestionar els recursos, els processos i les activitats per aconseguir l’assoliment dels objectius eficientment.
Aquest model, que segueix les recomanacions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), ha de permetre dotar a l’administració de la Generalitat d’una governança robusta d’arquitectura estable, coherent i orientada a resultats en l’àmbit directiu.
Dos nivells
La iniciativa planteja dos nivells de directius públics professionals: un primer nivell que inclou les direccions generals, direccions de serveis i llocs assimilats, als quals s’aplica supletòriament el règim dels alts càrrecs; i un segon nivell integrat per llocs directius de la Generalitat, ocupats per funcionaris de carrera en servei actiu que exerceixen funcions directives en les subdireccions generals i llocs de treball assimilats.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, s’han reunit amb el politòleg especialitzat en gestió pública Antoni Biarnés i l’economista Carme Poveda, els dos en representació del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA). També hi han assistit Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Xavier Panés, president de la patronal catalana CECOT, dues organitzacions que també formen part de la FERA.
Els membres inicials del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració són: Cambra de Comerç de Barcelona, Cecot, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya (Colpis), Col·legi d’Economistes de Catalunya, Club de Direcció Pública ESADE Alumni, FemCat, L’Associació Catalana de Professionals, L’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP) i Taula del Tercer Sector Social. El passat mes de novembre, el FERA va presentar el seu manifest, amb el suport de més de 300 entitats del món econòmic i social, on es recollia l’aposta per la regulació del directiu públic professional.
Per la seva banda, la CETRA, el grup d’experts que treballa en la reforma de l’administració, també ha proposat tirar endavant aquesta iniciativa. Carles Ramió i Joan Turró, en representació de la CETRA, també han participat en la reunió d’avui, on s’ha acordat donar impuls a la llei i avançar en la seva tramitació. A la trobada, també s’hi ha convidat representants dels sindicats CCOO i UGT per informar del desplegament de la proposta.
Reforma de l’Administració
L’impuls del directiu públic professional, com demanen diferents entitats de la societat civil i proposen els experts de la CETRA és, de fet, un dels punts clau en l’estratègia de reforma de l’Administració i millora dels serveis públics que el Govern va aprovar posar en marxa l’octubre passat.
Des de llavors, i a banda de l’impuls a aquesta llei amb l’aprovació de la memòria preliminar demà, l’executiu, entre d’altres, ja ha aprovat la incorporació de consellers independents als consells d’administració de les empreses públiques depenents de la Generalitat; la transformació de l’ecosistema digital de la Generalitat; un nou sistema d’atenció ciutadana; la incorporació de 2.000 alumnes en practiques remunerades a l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic; el pagament d’ajuts als estudiants que vulguin opositar; la creació de la nova Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració i, finalment, l’impuls, amb els grups parlamentaris de Socialistes i Units per avançar, ERC i Comuns d’una proposició de llei per introduir el dret a l’error i eliminar la cita prèvia.