El PP ha deixat clar que està en contra que les llengües cooficials espanyoles, català, basc i gallec, tinguin la consideració d’oficials a la Unió Europea. Alhora, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha apujat el to contra els Estats reticents a l’oficialitat del català a la UE i ha assegurat que els dubtes expressats “no són legítims”.
Després d’un nou ajornament de la votació al Consell d’Afers Generals de la UE, la vicesecretària de Coordinació Sectorial del PP i eurodiputada, Alma Ezcurra, s’ha felicitat per la decisió i ha assegurat que les institucions comunitàries no estan “per pagar xantatges”.
Per la dirigent del PP, es tracta “d’un nou ridícul per a Espanya, perquè per setena vegada consecutiva els socis han dit una cosa que alguns ja sabíem, que Europa no està per pagar els xantatges de ningú, i menys encara els dels socis independentistes de Sánchez”, ha dit en declaracions a la premsa des de Madrid.
A parer de la dirigent del PP, el govern ha promès a les formacions independentistes quelcom que sabia que no es podria complir. “Els ha pres una mica per estúpids, i ara els deu una explicació”, ha asseverat.
Pel Govern, una tàctica dilatòria
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha apujat el to contra els Estats reticents a l’oficialitat del català a la UE i ha assegurat que els dubtes expressats “no són legítims”. “El que és inacceptable és dir que es tenen dubtes, però no expressar quins són, ni seure amb Espanya per treballar-los. Això no són dubtes legítims, és simplement una tàctica dilatòria”, ha dit en una entrevista a Ser Catalunya.
El ministre espanyol també ha confirmat que el principal escull en les negociacions són les implicacions jurídiques de la iniciativa.
“Començarem a treballar des d’aquest mateix minut, a tots els nivells, amb els pocs Estats que continuen manifestant encara que necessiten una mica més de temps”, ha dit Albares.
Segons fonts diplomàtiques presents a la reunió d’aquest divendres citades per l’ACN, prop d’una desena de països han demanat el torn de paraula per expressar els seus dubtes al voltant de la proposta espanyola.
“La nostra proposta és sòlida, però, sobretot, és irrenunciable i irreversible”, ha subratllat el ministre d’Exteriors. “Si algun Estat membre té alguna inquietud, no ha de fer res més que dirigir-se a Espanya, com han fet alguns, per treballar com hem fet amb la resta”, ha insistit Albares.
Reforma dels tractats europeus
D’una banda, els serveis jurídics del Consell de la UE defensen que cal reformar els Tractats de la UE perquè la petició espanyola pugui tirar endavant.
Tanmateix, el govern espanyol rebutja aquesta afirmació i defensa que la modificació d’aquests no és necessària perquè l’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que “el Consell, per unanimitat i mitjançant reglaments, determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE”.
No obstant això, països com Alemanya, Finlàndia, Suècia, Polònia o Àustria han demanat a Espanya més clarificacions sobre les conseqüències legals d’ampliar la llista de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec.
Tanmateix, Espanya ha defensat des del primer moment que l’opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE no és vinculant. “No compartim aquests dubtes perquè estan basats en els serveis jurídics del Consell, que emeten opinions, però és la seva opinió. N’hi ha d’altres, com la dels serveis jurídics espanyols, que fa molts mesos que està escrita en un informe que comparteixen molts Estats membres i els seus serveis jurídics”, ha sentenciat Albares.
Des del ministeri d’Albares també han fet valdre que la discussió en el Consell d’Afers Generals de la UE d’aquest divendres -que ha durat més d’una hora- ha estat “un pas més en el camí del reconeixement de les llengües oficials espanyoles a la UE”. “Un camí en què Espanya està disposada a continuar treballant amb tots sobre qualsevol qüestió per resoldre la discriminació d’Espanya davant d’altres Estats membres als quals sí que se’ls hi està respectant la seva identitat nacional plurilingüe”, han indicat.
Carta d’Illa i Pradales
Per la seva part, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i del lehendakari basc, Imanol Pradales, han unit esforços per demanar l’oficialitat del català i el basc a Europa. Ambdós mandataris han enviat una carta signada per ells dos als 25 Estats membres on demanen la plena oficialitat dels idiomes català i basc a les institucions comunitàries.
Illa, en una conferència a Vigo, ha assegurat que el seu Govern seguirà treballant “sense desànim” per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. El president català ha lamentat que el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, no signés la carta conjunta amb el lehendakari Pradales.
El reconeixement del català a Europa forma part dels acords d’investidura entre el PSOE i Junts, els quals van permetre que Pedro Sánchez fos investit president del Govern espanyol.
El Govern, amb el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, fa mesos que negocia amb els Estats europeus. Com és necessària la unanimitat i, a més, el PP espanyol a través de l’eurodiputada Dolors Montserrat ha mogut els seus contactes comunitaris, s’ha anat posposant per la manca d’unanimitat, malgrat que Espanya ha reiterat que el cost l’assumiria el mateix país.
En l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, el 70% dels enquestats avalen que el català sigui idioma oficial a les institucions europees. Fins i tot, no ho veuen malament molts dels votants de PP i Vox, segons el sondeig.
