Lamine Yamal pot pagar molt cara la immaduresa del seu entorn i de Laporta

Lionel Messi va celebrar el seu 18è aniversari el 24 de juny de 2005 mentre estava concentrat amb la Selecció Argentina als Països Baixos, durant el Mundial Sub-20. Aquell dia, Messi estava sota la disciplina de la concentració i, per tant, no hi va haver una gran festa, sinó una celebració senzilla amb els seus companys i el cos tècnic. L’aniversari va coincidir amb la preparació per al partit de quarts de final contra Espanya, que es va jugar l’endemà i en què Messi va ser protagonista anotant un gol. Aquella edició del torneig va ser històrica per a ell, ja que va ser escollit millor jugador, màxim golejador i campió del món juvenil.

Això va passar el 2005. Quatre anys després, el 2009, després del primer Triplet de la història del Barça, amb Leo líder i gran protagonista, Leo va celebrar el seu 22è aniversari estant de vacances a l’Argentina. Com que no hi havia compromisos internacionals de selecció, Messi va aprofitar per descansar i passar el seu aniversari discretament amb la família i amics a Rosario. No existeixen imatges ni registre d’aquell entranyable i discret aniversari.

Lamine Yamal, el jugador de la Masia cridat a ser el seu successor, ja fa mesos que afirma que ell intentarà deixar la seva pròpia empremta i relat a la història del Barça i acaba de deixar molt clar la seva destacada i enorme diferència de caràcter, actitud, comportament i sentit de la vida pública en la celebració del seu 18è aniversari, el de la seva esperada majoria d’edat, casualment coincident amb el primer dia de la pretemporada, és a dir, el de la tornada a la feina sota les ordres de Hansi Flick.

La celebració ha donat lloc a diverses controvèrsies per la sensació que Yamal i alguns jugadors van passar-se per alt la disciplina de vestuari, que la festa va congregar un nombre excessiu de celebrities -aprofitant la figura de Yamal-, també pel descontrol que va seguir en bufar les espelmes i que el seu entorn va anar massa lluny contractant per a la diversió nocturna “persones amb nanisme com a part de l’entreteniment”, segons ha denunciat l’Associació de Persones amb Acondroplàsia i Altres Displàsies Esquelètiques amb Nanisme (ADEE), anunciant accions “legals i socials oportunes per salvaguardar la dignitat de les persones amb discapacitat”, ja que aquest col·lectiu considera que aquests fets “vulneren no sols la legislació vigent, sinó també els valors ètics fonamentals d’una societat que es vol igualitària i respectuosa”. Una possible multa podria arribar als 600.000 euros.

També han circulat informacions solvents sobre l’assistència de ‘noies d’imatge’, una pràctica de caràcter masclista i delicada pel que representa en si mateixa com també per transitar la fina línia d’altres interpretacions. Alguns mitjans van revelar que algunes ‘convidades’, entre elles models, van declinar participar rebutjant l’oferta de trasllats en jet privat, allotjament de primera i una targeta de crèdit amb 10.000 euros. Segons alguns mitjans, l’organització, atribuint-se el desig a l’homenatjat, buscava un perfil determinat.

Tot i que estaven prohibits els mòbils es van filtrar les identitats dels 200 convidats i els detalls d’una festa realment made in Hollywood de la qual una part de la plantilla va saber retirar-se a temps i una altra no tant, començant per Yamal que, pels detalls, imatges i confidències, pràcticament no va dormir abans de sotmetre’s a les anàlisis clíniques i proves físiques i mèdiques pròpies de la jornada que l’esperava a la Ciutat Esportiva.

És clar que la premsa esportiva catalana, en una altra demostració de manca de criteri i de serietat, també del seu servilisme, va començar destacant el glamur, la modernitat, el luxe i la capacitat de convocatòria de la jove estrella barcelonista, i després va haver d’anar amagant i silenciant tota la informació negativa o incòmoda relacionada amb el descontrol d’una festa indubtablement inoportuna i pèssimament calculada per Yamal i el seu entorn, sigui quin sigui.

Si s’hagués tractat de qualsevol altre futbolista i d’una altra directiva, per exemple amb Neymar, el fet d’haver muntat una ‘festassa’ de campionat la vigília del primer dia de la temporada oficial, l’escàndol mediàtic hauria estat majúscul, els mitjans haurien denunciat amb raó la tolerància del staff tècnic i la debilitat de la directiva i l’actitud censurable del mateix jugador per un comportament irresponsable que, a més, infringeix el codi intern sobre l’horari previ als dies de feina.

Que l’aniversari de Yamal coincidís amb la tornada a la feina no és precisament la millor excusa, sinó al contrari, per saltar-se les obligacions i el rigor professional que s’exigeix als jugadors del primer equip blaugrana.

No ha transcendit l’opinió de Flick al respecte, però segurament no serà un fet que hagi passat per alt sense conseqüències. Yamal ja havia acomiadat el curs passat, el de la seva gran explosió, amb una intolerable falta de respecte cap als seus companys, staff tècnic i directiva no assistint al sopar oficial de celebració dels títols. Va preferir passar la nit a Madrid sense que s’hagin conegut els motius reals d’aquesta absència.

Al marge del fet indiscutible de no aplicar-se en l’ús dels horaris a partir que comença la temporada, Yamal no ha deixat d’aparèixer tot l’estiu a la premsa, desinhibit i feliç als llocs més atractius de relaxament estiuenc d’arreu del món, al Brasil amb Neymar i fins i tot a la Xina acudint a compromisos de màrqueting amb Adidas i altres patrocinadors personals. Està, per descomptat, en el seu dret de gaudir i descansar, si bé no falta qui considera que, sense deixar de fer el que li plagui, li convindria més discreció per evitar fabricar-se una ‘mala fama’ que tan ràpidament pot guanyar-se un futbolista com ell, tan determinant, si de sobte encadena un parell de mals partits.

L’error per a la seva imatge ha estat, indubtablement, del seu entorn i de la directiva com que no va tenir en compte que la nit de dissabte a diumenge passat envaïa ja el temps de la disciplina desitjable d’un equip obligat i compromès a millorar fins i tot els seus registres de l’any passat. I si Deco, Flick i Joan Laporta n’estaven al corrent, ja que els preparatius van ser de domini públic, segurament haurien hagut d’actuar de manera preventiva.

La denúncia afegida, tan incòmoda, de l’Associació de Persones amb Acondroplàsia i Altres Displàsies Esquelètiques amb Nanisme (ADEE), ressalta, juntament amb la contractació de ‘noies’ més aviat decoratives, aquesta manca censurable de tacte, sensibilitat i de sentit de la protecció que Yamal i el Barça necessiten pel que són i pel que representen.

Però, és clar, cal preguntar-se, a la vista dels fets, qui és, o quins arguments és capaç d’acreditar el president, Laporta, per prohibir a algú del seu entorn una bona festa, menys encara de temàtica ‘gàngster’ com l’organitzada per a Yamal? I si no, que l’hi preguntin a Ronaldinho, per exemple, que ja va pagar, com l’equip blaugrana, les conseqüències d’aquest estat de festa permanent de les últimes temporades de Ronaldinho i també, destacadament, d’un ‘fiestero’ com Deco, avui al capdavant de la direcció esportiva.

A Flick no li han posat fàcil a l’hora d’imposar la mateixa disciplina per a tothom, sent el més preocupant de totes les reaccions les pors de la mateixa mare de Yamal expressades en el seu entorn de confiança sobre la sensació que les dimensions de la festa eren excessives i que als organitzadors se’ls havia escapat de les mans l’abús de tant ‘influencer’, ‘youtuber’ i cantant beneficiant-se de l’estrèpit mediàtic de la festa i de la figura d’un Yamal que, per molts divuit anys que celebrés, necessitava la maduresa, la supervisió i la protecció des de la junta per aquell gran dia. De la mateixa manera que la signatura del seu contracte es va ajornar en el seu dia, la festa, més enllà de l’àmbit familiar i del vestuari, la de deixar-se anar també podia reubicar-se i passar més desapercebuda pel bé de tothom.