La sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebra aquest dimarts al matí una vista a Luxemburg per les qüestions prejudicials del Tribunal de Comptes en la causa per despeses vinculades a l’1-O i al Departament d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya. En aquesta primera sessió, relativa a la responsabilitat comptable dels líders del procés independentista, el TJUE analitzarà si les despeses del procés afecten els interessos financers de la Unió Europea (UE), entre altres qüestions. A la tarda serà el torn dels dubtes de l’Audiència Nacional sobre l’aplicació de l’amnistia en el cas de l’operació Judes contra els CDR, i el TJUE estudiarà si amnistiar delictes de terrorisme respecta la legislació antiterrorista de la UE.
Els advocats de la trentena d’ex-alts càrrecs dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont han defensat que l’amnistia no vulnera la legislació europea i forma part del camí de “reconciliació” després del procés independentista. Al seu torn, tant la Comissió Europea com el Govern d’Espanya han afirmat que les despeses vinculades a l’1-O no afecten els interessos financers de la UE, però han discrepat sobre la seguretat jurídica i la “discriminació” de la llei.
Les defenses dels ex-alts càrrecs de la Generalitat també han assegurat que l’amnistia no afecta els interessos financers europeus, que no es tracta d’una autoamnistia i que no vulnera ni la independència judicial ni els drets de les parts personades. L’advocat Gonzalo Boye, per exemple, ha dit que l’amnistia “desjudicialitza” el procés i suposa l’inici d’un “reconeixement mutu entre les parts”.
Pel que fa a l’afectació als interessos de la UE, des de la Comissió Europea consideren que “no hi ha un vincle prou directe” entre les “il·legalitats i el pressupost de la UE”, i que seria una “ingerència desproporcionada” considerar que qualsevol gestió de fons públics d’un Estat membre afecta els interessos de la resta perquè pugui tenir un impacte en la renda nacional bruta del primer.
Per part d’Espanya, l’Advocacia de l’Estat ha afirmat que “la interpretació del Tribunal de Comptes és una ingerència desproporcionada del dret de la UE en la gestió dels fons nacionals”, i ha recordat que “no existeix cap dubte raonable” de l’ús de fons europeus per tirar endavant el procés independentista.
Xoc entre la Unió Europea i Espanya
Malgrat estar d’acord que l’amnistia no ha afectat els interessos financers de la UE, la Comissió Europea i el Govern d’Espanya han discrepat sobre la seguretat jurídica i la possible discriminació de la mesura de gràcia. Carlos Urraca, dels serveis jurídics de la CE, ha qüestionat que la llei respecti els principis de seguretat jurídica i d’igualtat: “No sembla que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general” perquè “forma part d’un acord d’investidura”, ha dit, tot i admetre que és competència dels tribunals espanyols analitzar-ho.
Urraca també ha recriminat al Govern d’Espanya que no seguís les recomanacions de la Comissió de Venècia, que demanava una llei “més clara i precisa” i un “diàleg significatiu” amb temps per aconseguir una majoria més àmplia per aprovar-la. “Hi ha dubtes sobre el requisit que les disposicions de la llei d’amnistia siguin clares i precises”, ha afegit Urraca.
Per contra, l’advocada de l’Estat davant la UE, Andrea Gavela, ha advertit al TJUE que aquest és un debat “constitucional” que s’ha d’abordar a Espanya, i ha defensat que “en cap cas la llei pot ser qualificada d’autoamnistia”, com va dir la Comissió Europea en el procediment escrit davant del TJUE. Gavela ha recordat que la sentència del Tribunal Constitucional de finals de juny ja ha avalat el criteri de tracte diferencial de la norma, que és “justificada” amb l’objectiu de “superar el conflicte polític”, i ha reiterat que la llei d’amnistia respecta els principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei.
El pronunciament del TJUE sobre la compatibilitat de l’amnistia amb el dret de la UE s’espera per als pròxims mesos, però la decisió final sobre la seva aplicació en els casos concrets quedarà en mans dels tribunals espanyols. A part del que s’analitzaran en les vistes d’aquest dimarts, Luxemburg també té sobre la taula els dubtes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l’amnistia als delictes de malversació vinculats a l’1-O i els d’un jutjat de Vilanova sobre l’aplicació de la llei en una causa de desobediència. Per aquestes dues prejudicials no hi ha prevista cap vista a Luxemburg.
SCC diu que l’amnistia crea un “risc d’impunitat sistèmica”
Els advocats de Societat Civil Catalana (SCC), Juan Chapapría i Diego Martínez, han dit aquest dimarts al TJUE que si s’avala plenament la llei d’amnistia per a la trentena d’ex-alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont, s’instaurarà una “impunitat sistèmica”. Segons l’entitat antiindependentista, l’amnistia va totalment en contra de l’ordenament jurídic europeu.
En els seus torns de paraula, els lletrats de SCC han dit que el Congrés va reformar el Codi Penal per eliminar el delicte de sedició i reformar el de malversació i, més endavant, va aprovar l’amnistia fruit d’un “pacte polític” entre el govern espanyol i els partits independentistes. “Va ser una autoamnistia”, han assegurat, recordant que, segons ells, 23 dels amnistiats han participat en la redacció i acord sobre la llei.
Els advocats de l’entitat antiindependentista també han recordat els requeriments de la Comissió de Venècia i que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s’hi va pronunciar en contra.
