El Govern d’Espanya ha enviat una nova proposta a les capitals dels Estats membres la Unió Europea per mirar de superar les reticències que alguns han mostrat sobre l’oficialitat del català, el basc i i el gallec de cara a la reunió de la setmana vinent, on els 27 tornaran a debatre la qüestió.
Segons un memoràndum que el ministeri d’Exteriors ha fet circular en els darrers dies, consultat per l’ACN, la proposta introdueix un nou article per “esclarir encara més” el compromís d’Espanya amb el pagament dels costos derivats de la implementació de l’oficialitat.
L’objectiu d’aquesta proposta és superar els dubtes expressats els executius d’Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, la República Txeca i Finlàndia. La qüestió es manté com a punt de discussió a l’agenda, amb la possibilitat que se sotmeti a votació si hi ha consens.
En el memoràndum, l’executiu espanyol insisteix que l’oficialitat del català, el basc i el gallec no marca cap precedent, adduint que “cap altra llengua compleix tots els requisits”.
Davant dels dubtes per les implicacions jurídiques de la mesura, el Govern de Pedro Sánchez hi torna a argumentar que no cal reformar els tractats de la UE per permetre que les tres llengües siguin oficials.
Proposta d’oficialitat parcial
El Govern d’Espanya va posar sobre la taula del Consell d’Afers Generals del 27 de maig una proposta d’implementació parcial de l’oficialitat de les tres llengües a partir del 2027, però els Estats membres van decidir posposar la votació davant els dubtes expressats per una desena d’ells.
Segons l’ACN, l’executiu proposa una oficialitat parcial: només es garantiria que es tradueixin al català les regulacions aprovades pel Consell de la UE i el Parlament Europeu. La resta d’obligacions que comporta l’oficialitat d’una llengua quedarien suspeses fins que el Consell ho decideixi.
El pla preveu que “en un termini de quatre anys a partir” del 2027 “i en intervals de cinc anys posteriors” els Estats abordin l’oficialitat completa del català, el gallec i el basc.
