El grup del Dalai està fent soroll sobre la qüestió de la reencarnació del XIV Dalai Lama i difonent afirmacions falses com que “la reencarnació serà decidida pel mateix Dalai Lama” o que es produirà “en un món lliure”, amb la temptativa de confondre a la comunitat internacional. També he notat que alguns mitjans de comunicació locals han informat recentment sobre aquest assumpte. Crec que és necessari aclarir els fets i presentar tant la realitat històrica com l’actual, especialment els rituals religiosos, les convencions històriques i les normatives legals implicades.
Com un sistema de successió únic del budisme tibetà xinès, la pràctica de la reencarnació dels Budes Vivents té una història de més de 700 anys, formant una sèrie de rituals religiosos i convencions històriques rigoroses, com ara la cerca dins de la Xina, el sorteig de l’urna daurada i l’aprovació per part del Govern Central. La reencarnació del Dalai Lama ha estat clarament definida per segles de convencions històriques i normatives legals, i està profundament arrelada en l’administració del Govern Central de la Xina, d’acord amb les lleis. No és, de cap manera, un assumpte que pugui ser manipulat per un individu o un grup específic.
Al llarg de la història, el desenvolupament i perfeccionament del sistema de la reencarnació dels Budes Vivents sempre ha estat estretament lligat al paper regulador del Govern Central de la Xina. A la fi del segle XVI, el Govern Central de la dinastia Ming va atorgar per primera vegada el títol al llinatge del Dalai Lama. Després de l’establiment de la dinastia Qing, l’autoritat central va millorar encara més la seva administració dels assumptes de Xizang. En 1653, el Govern Central de la dinastia Qing va concedir el títol al V Dalai Lama, i en 1793, l’Ordenança Imperial de 29 Articles per a una Millor Governança del Tibet va establir formalment el sistema de l’urna daurada com una llei de l’Estat, garantint la legitimitat i la credibilitat del procés de reencarnació dels grans Budes Vivents. Així es va confirmar l’autoritat final del Govern Central per a determinar al Dalai Lama. El mateix XIV Dalai Lama també va ser confirmat d’acord amb aquestes convencions històriques, rebent l’aprovació del Govern Central de la llavors República de la Xina.
Mirant l’actualitat, el Govern xinès segueix una política de llibertat de creences religioses i ha promulgat les Mesures sobre la gestió de la reencarnació dels Budes Vivents del Budisme Tibetà. Aquest document respecta les característiques pròpies del budisme tibetà, així com els principis de l’Estat de dret. Estableix els requisits per a la reencarnació dels Budes Vivents, els procediments d’aprovació i les responsabilitats respectives de les organitzacions religioses i de les autoritats governamentals. Marca un pas més cap a una administració basada en les lleis de la reencarnació dels Budes Vivents. Des de la promulgació de les Mesures en 2007, prop de cent Budes Vivents han estat confirmats mitjançant un procés rigorós, complint estrictament els rituals budistes, les convencions històriques i les lleis i els reglaments del país. Compten amb el suport de les comunitats religioses i dels fidels.
La història i l’actualitat ho deixen clar: la reencarnació del Dalai Lama sempre ha estat un assumpte intern de la Xina. Cap país, força ni individu té dret a interferir en això. L’administració dels assumptes religiosos per part d’un país sobirà, ja sigui històricament o en l’actualitat, és una pràctica comuna, tant a la Xina com en qualsevol altre país. Això representa un exercici fonamental de la sobirania de l’Estat i el compliment de la responsabilitat del govern.
Pel que fa a la reencarnació, el grup del Dalai fa tot el possible per a crear idees enganyoses. És especialment absurd que el XIV Dalai Lama afirmi que es reencarnarà fora de la Xina. Històricament, els grans Budes Vivents del budisme tibetà, inclosos els successius Dalai Lama i Panchen Lama, han nascut en territori xinès, que és una tradició universalment reconeguda per la comunitat religiosa i els creients. Per consegüent, realitzar la cerca dins de la Xina s’ha convertit en un principi inviolable de la reencarnació dels Budes Vivents.
El budisme tibetà és una branca del budisme adaptada a les realitats de la Xina, on resideix la majoria dels seus creients. La pròpia tradició de la reencarnació dels Budes Vivents es va originar a la Xina, i tots els monestirs que els administren són institucions xineses. Per això, la regulació de la seva reencarnació és part integrant de l’administració dels assumptes religiosos de la Xina. Cal persistir en l’enfocament de la jurisdicció territorial i el principi de cerca dins de la Xina de conformitat amb la llei.
Mentre afirma respectar la història, la cultura i les tradicions religioses de Xizang, el XIV Dalai Lama ha fet tot el possible per a soscavar la tradició de la reencarnació del budisme tibetà. La seva actitud irrespectuosa constitueix una greu ofensa per als creients i una violació de les lleis xineses. La seva manipulació del procés de la reencarnació no és més que una farsa política, que serà fermament rebutjada per la comunitat budista tibetana i els seus creients, i serà llançada a les escombraries de la història.
En clar contrast amb el soroll entorn de la reencarnació, la regió autònoma de Xizang ha aconseguit avui notables avanços en tots els àmbits. Enguany es commemora el 74è aniversari de l’alliberament pacífic de Xizang i el 60è aniversari de la fundació de la regió autònoma. Sota el lideratge del Partit Comunista de la Xina, Xizang ha experimentat una transformació històrica: ha passat de l’endarreriment al progrés, de la pobresa a la prosperitat, i de l’aïllament a l’obertura. Xizang gaudeix avui d’un desenvolupament econòmic integral i ràpid, una sòlida garantia del benestar social, la unitat ètnica, l’harmonia religiosa i una vida cultural floreixent. En tots els racons brollen les flors del desenvolupament.
Donem una càlida benvinguda als amics perquè visitin Xizang, sentin la calor humana en l’altiplà nevat i assaboreixin la riquesa cultural en l’aroma del te amb mantega. Trobem-nos a Xizang i treballem junts per un futur encara més pròsper i brillant!
