Els valors associats a la democràcia generalment busquen promoure la igualtat, la participació i el respecte mutu a la societat. En alguns casos, però, aquests valors poden generar sentiments de frustració i ressentiment, especialment quan les persones se senten marginades, quan els seus drets no estan representats adequadament, les seves necessitats no s’atenen o fins i tot quan es viuen desigualtats profundes que no s’aborden de manera justa. En alguns contextos, aquests sentiments poden alimentar demandes d’igualtat de manera irracional, emocional o reactiva, en lloc de basar-se en un diàleg constructiu.
Encara que els valors d’igualtat i democràcia en ells mateixos busquen promoure una societat més justa i participativa, a la pràctica, poden estar trufats de ressentiment quan les experiències de desigualtat o injustícia s’estenen a la societat. Però també cal destacar que aquests sentiments poden ser una oportunitat per entendre millor les necessitats de tota la societat i enfortir els principis democràtics a través del diàleg i l’empatia. Dit breument, encara que la democràcia cerca promoure la igualtat i la participació, també pot, en certs contextos, generar o alimentar ressentiments si no es maneja amb cura i justícia. Tot plegat, pot portar a una actitud de rebuig o desconfiança envers les institucions democràtiques i els grups socials.
Avui dia, el ressentiment té un paper crucial en la dinàmica de les democràcies. A moltes societats, les persones que senten que les seves necessitats, drets o interessos no estan sent atesos o que han estat marginades, poden experimentar sentiments de ressentiment a l’hora de votar o en la manera com es relacionen amb les institucions democràtiques. En aquestes circumstàncies, el ressentiment es manifesta de diferents maneres: descontentament i desconfiança envers els polítics i institucions i com hem vist darrerament, donant suport electoral a partits o grups que proposen mesures autoritàries, simplistes i falses, que acaben soscavant el sistema democràtic establert. Es converteix en una força divisòria, alimentant la polarització, la intolerància o fins i tot actituds populistes que desafien els valors democràtics. Soc dels que pensa que aquest tipus de ressentiment és el que ha enlairat Trump, Milei, Meloni i els diferents moviments d’extrema dreta a Europa i Amèrica especialment.
Tot i això, el ressentiment també pot ser un motor de reivindicació i desafiament, que depenent de com es gestioni i de si es canalitza cap a solucions inclusives i justes, pot millorar i enfortir el sistema democràtic. És un element que, si s’entén i aborda a temps i amb empatia, pot contribuir a enfortir els processos democràtics. Malauradament, si el ressentiment es deixa créixer sens control i sens atacar les seves causes primeres, pot soscavar la cohesió social, la confiança en les institucions i la pròpia democràcia.
No obstant això, en el ressorgiment de les tendències autoritàries a les democràcies liberals també hi intervenen altres causes. Per exemple, quan a moltes democràcies hi ha desafiaments com la desigualtat econòmica, la inseguretat, la pèrdua de confiança en les institucions i la percepció que el sistema no respon a les necessitats de tots. Aquests sentiments poden obrir la porta a líders o moviments que prometen solucions ràpides i aparentment senzilles, que a banda de no ser eficaces soscaven les llibertats i els drets. A més, en un context de globalització i canvis tecnològics accelerats, és freqüent que les persones sentin que les seves identitats, llocs de treball o formes de vida estan sent amenaçades, cosa que acaba generant por i rebuig cap a les institucions democràtiques tradicionals.
D’altra banda, la desinformació i les campanyes de manipulació a les xarxes socials poden contribuir a crear desconfiança i a difondre idees que qüestionen la legitimitat de les democràcies liberals, promovent líders que concentren poder i coarten les llibertats. En resum, el ressorgiment de tendències autoritàries en democràcies liberals s’explica per una combinació d’insatisfacció social, por, desinformació i cerca de solucions ràpides a problemes complexos. És un recordatori de la importància d’enfortir les institucions democràtiques, fer-les més eficaces, promoure’n la inclusió i mantenir el diàleg social obert.
