Els altaveus mediàtics del laportisme més tradicionalment servils a la causa -és a dir, Mundo Deportivo, Sport, TV3, Catalunya Ràdio i RAC1- han començat a prioritzar en les seves capçaleres i informacions la necessitat d’afavorir les sortides i les vendes de la plantilla de Hansi Flick, ja que d’una altra manera no serà possible, immediata ni fàcil la inscripció dels nous fitxatges. Ni tan sols les ampliacions i millores de contracte subscrites el curs passat amb el fair play financer excedit, com les de Pedri, Gavi, Araujo, Raphinha i altres. També estan pendents, d’altra banda, les renovacions de Balde i de Frenkie de Jong.
Les informacions de les mateixes fonts, que beuen directament de la mateixa junta directiva del Barça, advertien que, fins i tot, amb els 100 milions dels seients VIP, resultava peremptori i urgent activar operacions per assolir l’1:1, i, a partir d’aquest punt, poder destinar cada euro de benefici per vendes o estalvi salarial a preparar l’aterratge de la nova massa salarial blaugrana. També la de Lamine Yamal, el volum de la qual ha de ser absorbit, almenys en bona part, al llarg de la temporada que tot just ha començat.
Malgrat que a Joan Laporta li convingui afirmar que el Barça està en la regla d’1:1 i donar per fet que està en condicions de pagar la clàusula de Nico Williams, com ja ha fet amb la de Joan Garcia, a més d’oferir garanties per escrit que seran inscrits abans que comenci la competició, no ha transcendit que el Barça de Laporta s’hagi beneficiat d’un canvi de criteri per part de l’auditor, Crowe, sobre la comptabilitat dels seients VIP cedits a dues empreses de països àrabs del Golf a canvi de 100 milions. En el seu moment, precisament contravenint un informe d’auditoria que Laporta es va inventar el 31 de desembre passat, en aquell intent desesperat i frustrat per salvar la inscripció de Dani Olmo, el nou auditor va rebutjar l’operació revertint el criteri de la mateixa Lliga pel que fa a l’estat 1:1 de fair play financer.
Les informacions laportistes no havien deixat d’insistir que només era qüestió de dies que Limak acabés de fixar uns seients perquè aquests 100 milions entressin a pressió per mig salvar Laporta d’un altre d’aquests embolics en què fica el club per culpa de la improvisació i de la frivolitat de la seva negligència i gestió enganyosa.
Una altra de les promeses de Laporta de l’última assemblea, per justificar la presentació a l’aprovació dels socis d’una auditoria amb una excepció de 208 milions de pèrdues, va ser que només era qüestió d’uns dies que finalment arribessin els inversors per Barça Vision, aquesta mina d’or del negoci digital. El final d’aquesta pel·lícula és que Barça Vision, la mercantil que la sustentava, Bridgeburg Invest, i tot el fictici pla de negoci inventat des de la junta han estat desmantellats i esborrats del mapa, teòricament absorbits per una altra societat, Barça Produccions, amb la finalitat que aquests 208 milions puguin quedar un any més a resguard d’augmentar els fons propis negatius del FC Barcelona, que ja són de 94 milions.
El curs comença, com l’any passat, amb la mateixa capacitat de la junta per fabricar un relat mediàtic, des de la supèrbia i la fanfarroneria, sobre la bonança econòmica i la solvència financera, enfront de la realitat, idèntica o pitjor, que ja va condemnar Dani Olmo a acabar sent víctima d’una jugada mèdica per sortir del pas a l’estiu, i d’un ridícul institucional made in Laporta a finals de l’any passat.
Per totes aquestes raons s’han activat les opcions de traspàs de Ronald Araujo, la clàusula de llibertat del qual baixarà a 60 milions entre l’1 i el 15 de juliol, i des del club s’ha estimulat que es repeteixi a la premsa l’interès del Bayern Munic per Fermín.
En canvi, pel que fa a les sortides, s’ha eternitzat l’arribada d’Ansu Fati al Mònaco fins que el club de destinació no ha imposat les seves condicions i Laporta ha allargat el contracte un any per reduir enganyosament el seu salari i tampoc es parla de cap moviment per avançar en el futur dels declarats transferibles Iñaki Peña, Ter Stegen o Pau Víctor.
Als comptes de Laporta els hauria anat molt bé obtenir alguna plusvàlua per ells de cara al tancament de l’exercici. El problema és que, com que Laporta necessita vendre urgentment i això ho sap tothom, el Barça té totes les de perdre en cadascuna d’aquestes negociacions, a més d’alimentar el fantasma que, com va passar amb Dani Olmo, ningú no té garantida la seva inscripció ni les millores de contracte.
