La perspectiva que Joan Laporta no podria digerir ni afrontar el calendari de devolucions dels interessos i del capital formalitzat mitjançant el Fons de Titulització per l’Espai Barça fa dos anys s’ha complert tal com s’esperava amb una renegociació que bàsicament només beneficia Goldman Sachs. En una operació de reestructuració del deute de curt a llarg acaba de subscriure un refinançament del 40% del total del deute vinculat a l’Espai Barça. Això significa que una part significativa del préstec inicial, que tenia una estructura escalonada amb diferents venciments (a 5, 7, 9, 20 i 24 anys), ha estat renegociada per adaptar-se a noves condicions de mercat i a la situació financera actual del club.
El propòsit era buscar donar més marge de maniobra, retardant o suavitzant els pagaments més immediats. En l’estructura anterior, el club havia de començar a retornar el gruix del préstec una vegada finalitzades les obres i comencessin a generar-se ingressos pel nou estadi, però els primers anys ja suposaven obligacions de retorn molt elevades (més de 250 milions en el curt termini sumant interessos i amortització de trams inicials) entre elles la devolució del crèdit directe de Goldman Sachs.
Tot i que ni el club ni els inversors ofereixen detalls, si el 2028 el Barça havia d’afrontar un retorn d’uns 400 milions el 2028, l’ajornament subscrit parla d’un volum de prolongació de 1.200 milions dels 3.000 milions calculats del cost de la reforma l’estadi -que no de l’Espai Barça i molt menys del nou Palau- que en retardar-se suposarà un increment considerable dels interessos a ampliar-se de 2047 a 2050, de moment, el venciment de la liquidació total del préstec.
Per tant, cal considerar en el futur la possibilitat d’una nova refinançament si cal assumir que Laporta seguirà al càrrec uns quants anys més i que els inversors disposaran d’aproximadament la meitat de la recaptació de l’explotació de l’estadi. El mandat més beneficiat per aquesta redistribució del deute serà el del nou president (probablement Joan Laporta), entre 2026 i 2030, de manera que serà a partir del següent, quan en teoria Laporta ja no podrà tornar a presentar-se, quan la càrrega de les quotes anuals ofeguin al Barça tenint en compte, a més, que fins al 2047 el 25% dels drets de TV de LaLiga estan cedits, així com bona part de la comercialització i gestió dels seients VIP a diferents empreses com Legends o New Era Visionary Group, també el càtering per molts anys i fins al 2038 el contracte de Nike que ni tan sols aquesta temporada, la primera amb el presumpte increment “del millor contracte de la història” ha servit per preveure beneficis ni tampoc per tornar a la regla 1:1.
Les noves condicions financeres, a falta de detalls que, per descomptat no coneixerà el soci del Barça, seran les habituals de les pràctiques dels grans fons a còpia d’allargar terminis i assumir tipus d’interès més alts pel tram refinançat, a canvi de reduir la pressió de pagaments immediats. Lògicament, la directiva ha anunciat el refinançament com un altre èxit inenarrable de la seva gestió, referint que els tipus d’interès s’han acoblat al mercat actual, lleugerament més favorables que fa dos anys tot i que sense precisar-los ni explicar les conseqüències globals d’un ajornament que, de forma inequívoca, incrementarà el cost final de la reforma.
Els diners alliberats es destinaran a cobrir venciments previs i a retornar acomptes ja utilitzats per obres i despeses operatives, no només per la construcció directa de l’estadi. Això implica que una fracció dels diners obtinguts no s’inverteix directament en l’Espai Barça, sinó que serveix per tapar forats de tresoreria i obligacions prèvies amb els finançadors. El que es guanya és temps per intentar estalviar i complir amb el nou calendari que sobretot afectarà la directiva blaugrana a partir de 2030 quan Laporta ja no hi sigui.
Així i tot, per aquest any vinent les obligacions de retorn superen els 250 milions d’euros, sumant 180 milions de l’Espai Barça, 70 milions del préstec de Goldman Sachs i altres 20 milions en obligacions financeres diverses. El refinançament permetrà repartir part d’aquesta càrrega en més anys, però a costa de pagar més interessos en el global de l’operació.
Com a conclusió, el que sí que augmenta és el risc de sostenibilitat derivat d’una estructura de deute que, segons experts i auditors independents, és molt exigent per la capacitat de generar ingressos del FC Barcelona, sobretot si l’estadi no assoleix els nivells d’explotació previstos o si el context econòmic empitjora.
En el Fons de Titulització, si no s’han modificat les bases, el club no compromet patrimoni ni més actius dels que Laporta ja ha ‘venut’ amb les seves trampes habituals, però continua sotmès a l’amenaça que Goldman intervingui la gestió de l’estadi si no es compleix quelcom tan bàsic com les normes de LaLiga, que no és estar en la regla 1:1, sinó les ràtios de deute, de massa salarial i de fons propis, que continuen sent impresentables.
