El sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT), convocant de la vaga indefinida de quatre mesos que ha acabat amb el tancament del Museu de l’Art Prohibit de Barcelona, ha acusat la direcció del museu, propietat del CEO de Mediapro, Tatxo Benet, d’abaixar les persianes “per desfer-se dels vaguistes” i ha titllat les seves explicacions de “psicodèliques i delirants”. Benet va dir que el tancament era degut a la vaga.
En un comunicat, el sindicat emmarca el tancament en “l’actuació repressiva i antiobrera que el Museu de l’Art Prohibit ha mantingut sistemàticament des que els treballadors subcontractats d’atenció al visitant van presentar les seves reivindicacions”. Apunta, en aquest sentit, que “prefereix tancar” en comptes d’atendre les reivindicacions de la plantilla, i assenyala la “hipocresia i el cinisme” del museu.
“Primer, elimina una subcontracta per acomiadar la meitat de la plantilla subcontractada que havia reclamat no estar subjectes a condicions de completa precarietat laboral. Després, ha substituït els vaguistes amb vigilants de seguretat, contractant porters de discoteca i fent servir els cossos policials pels seus interessos privats. Finalment, el Museu tanca per desfer-se de la resta de la plantilla que està en vaga i no haver d’accedir a les seves reivindicacions“, resum el sindicat.
A parer de SUT, la direcció està “aprofitant la situació per fer-se una gran publicitat gratuïta”, “vestint-se de víctima de no se sap quina conxorxa i mentint impúdicament i sistemàticament sobre l’actuació dels vaguistes i dels piquets”, afirma el comunicat. “Estem davant d’una maniobra de màrqueting cínicament premeditada i calculada amb la qual el Museu de l’Art Prohibit ha intentat aconseguir el ressò i publicitat que no ha aconseguit mentre estava obert”, manifesta el sindicat.
Les “mentides” del museu
SUT també assegura en l’escrit que el comunicat del museu “està ple de mentides en relació amb l’actuació dels piquets”. Segons destaca, la seva actuació era informativa i “s’ha donat en concentracions comunicades amb antelació al Departament de l’Interior, amb responsables nominals i identificats”.
A més, el sindicat assegura que els piquets “s’han limitat a informar de la situació i de la problemàtica laboral i han apel·lat a la solidaritat dels visitants, que han sigut completament lliures d’entrar o no al museu”. La majoria de les persones, indica SUT, van “solidaritzar-se amb els vaguistes i no entrar” al recinte, però “tothom qui ha decidit visitar el museu ha pogut entrar sense problema durant tot el temps que ha durat la vaga”, afirma el sindicat.
Una altra de les “mentides” que ha criticat l’organització sindical és la seva “suposada no disposició” a negociar. Segons SUT, “vam proposar una reunió abans de començar la vaga; vam proposar una reunió al segon dia de vaga que ni es va respondre; vam iniciar nosaltres les dues mediacions al Departament de Treball; vam proposar nosaltres una reunió que tampoc va ser corresposta quan no van funcionar les mediacions, i encara una altra proposta de reunió que es va respondre exigint la desconvocatòria de la vaga com a condició per negociar”.
Crítiques a Tatxo Benet
El sindicat també ha carregat contra el propietari del Museu de l’Art Prohibit, Tatxo Benet. Fent al·lusió a la figura que el museu té del dictador Franco dins d’una nevera, que simbolitza que el franquisme està en hibernació, l’organització sindical ha assenyalat que “no hi ha cap diferència qualitativa en els mètodes que ells utilitzen contra la classe obrera”, i que “la seva identitat amb el franquisme és completa”.
En aquest sentit, SUT recorda que Benet va dir, en relació amb la vaga indefinida, que “és un problema del sistema, que permet ajuntar el dret de vaga i el de manifestació i plantar-se en solidaritat davant del museu”. “La proposta del propietari del Museu de l’Art Prohibit és eliminar el dret de reunió i el de la llibertat sindical que inclou el dret de vaga i a iniciar conflictes col·lectius”, lamenta el sindicat.
“La Direcció del Museu de l’Art Prohibit, acostumada a tractar els treballadors com a mobiliari humà, s’ha topat amb una resistència i determinació que no s’esperaven, amb una cosa denominada sindicalisme de classe que desitjarien que desaparegués”, destaca SUT, que manifesta que la vaga “no té res a veure amb el contingut de l’exposició ni el nom del seu propietari”, sinó que és “per combatre les condicions laborals d’explotació i precarietat a les quals sotmet a la plantilla subcontractada”.
