D’una banda, la directiva blaugrana ha llançat una campanya de soroll -mai millor dit- prèvia al retorn a l’Spotify la vigília de l’anunci oficial i definitiu de la data de reobertura de l’estadi, fixada per al pròxim 10 d’agost, coincidint amb la celebració del Trofeu Joan Gamper. Un vehicle carregat amb altaveus ha recorregut els carrers més cèntrics de Barcelona reproduint el rugit de les graderies com a reclam per a l’ocasió.
En paral·lel, la directiva del Barça ha anat filtrant detalls d’un esdeveniment previst inicialment fa nou mesos que, tanmateix, només Joan Laporta ha matisat en declaracions amb una frase prudent “… si no hi ha imponderables”, mentre la premsa del règim, contràriament, ha passat d’anunciar un Gamper amb 25.000 espectadors a la possibilitat que, si tot va bé, ja es pugui estrenar amb 60.000 espectadors, l’aforament previst per a la temporada regular 2025-26.
I, finalment, hi ha les veus que dubten de la compatibilitat de les obres i del seu avançament previst per a una tornada a l’estadi el 10 d’agost i molt menys en unes condicions que permetin l’ús de les instal·lacions de forma mínimament massiva. Entre elles, per exemple, el soci Josep Maria Minguella, que, després de visitar les obres en la recent convocatòria del Senat Blaugrana, ha afirmat que jugar el Gamper ho descarten els mateixos treballadors i tècnics. Un altre soci conegut, Xavier Vilajoana, exdirectiu amb Josep Maria Bartomeu i actual president dels promotors i constructors de Catalunya, sosté que “ara mateix fer una activitat per a 60.000 persones se’m fa, com a poc, complicat. Ho veig gairebé impossible”.
Si s’analitza amb certa objectivitat, no té sentit que el mateix Laporta hagi sol·licitat a LaLiga jugar els tres primers partits de la Lliga que ve fora de casa i, al mateix temps, autoritzi una despesa extra considerable per accelerar la celebració del Gamper a l’estadi dos mesos abans d’estrenar-lo en una competició oficial.
Pot ser que sigui el compromís signat amb els patrocinadors del Gamper la causa que, tant sí com no, el Gamper hagi de disputar-se en un estadi amb un determinat aforament? El fet és que en les dates previstes Montjuïc no està disponible.
I una altra qüestió sense resposta per ara rau a saber a quin públic barcelonista es convidarà a aquesta estrena, tenint en compte que el Gamper i la Supercopa d’Espanya sempre han estat de pagament per als socis i carn només de turistes.
Com tots els missatges i el relat feliç del laportisme en aquesta precisa conjuntura, el seu contingut encaixa més amb allò que els socis i el barcelonisme volen sentir que amb la realitat i les veritables raons per forçar un partit com el Gamper, que, si s’acaba jugant, hauria de complir amb les expectatives pressupostàries de cada estiu. El torneig va deixar 5 milions l’estiu del 2022 (Spotify) i 2,3 milions i 3 milions, respectivament, a Montjuïc en les dues últimes edicions, els anys 2023 i 2024. Com sempre, ombres, dubtes i sospites que ningú al Barça diu del tot la veritat.
