“El Madrid té el sentiment del poder i nosaltres el de la llibertat, l’identitari. Ells són més d’anar a fitxar i nosaltres tenim més jugadors de La Masia”, ha dit el president blaugrana, Joan Laporta, com a epíleg del que sembla ser l’últim, definitiu i intranscendent acte del 125è aniversari del FC Barcelona. Com era d’esperar, per la tendència i els interessos particulars del mediocre comissionat de l’esdeveniment, David Carabén, es va celebrar al Palau de la Música sense venir a tomb, novament elitista i allunyat de la massa social, aquesta vegada centrat en el passi del novè episodi de La Llotja del 125, que ha posat el punt final al vídeo pòdcast de Barça One.
Més enllà d’aquesta discutible llibertat en clau blaugrana a la qual es va referir el president, totalment incompatible amb el totalitarisme, la tirania i l’estil feixistoide del govern laportista, l’esdeveniment va ser de nul interès pel barcelonisme. Només va servir per gastar més diners encara en aquest altre pou sense fons en què s’ha convertit l’àrea audiovisual blaugrana, ara també llastrada econòmicament després d’haver engolit l’embolic accionarial endeutat i catastròfic de Barça Vision, i d’haver adoptat dins el seu consell d’administració a executius d’una de les societats, Socios.com, que encara no ha pogut desfer-se de les accions adquirides a la primera venda de Barça Studios.
Socios.com va formalitzar la compra d’un 24,5% per 100 milions, dels quals només en va abonar 10 milions el 2022 a través de Blaugrana Invest, fins fa poc temps propietària del 18,96% de Bridgeburg Invest, sense que existeixi constància de que hagués abonat els 67,38 milions que justificarien aquesta posició dominant -segon màxim inversor després del FC Barcelona (52%)- en una empresa que, segons havia informat la mateixa directiva, ha estat la protagonista d’una fusió/absorció per part de Barça Media amb l’excusa de “simplificar l’estructura i potenciar l’explotació transversal dels actius digitals i audiovisuals” i “l’esperança de generar sinergies i noves fonts d’ingressos a mitjà termini”.
Igualment, el desconcert és absolut sobre el desenllaç d’aquests tripijocs previs a l’intent desesperat de Laporta per evitar que el nou auditor deteriori igualment els 208 milions que comptablement es va donar el 2023 la junta pel valor d’equivalència d’una companyia que ja aleshores estava morta.
No se’n coneixen encara les conseqüències que pugui provocar el criteri de l’auditor, Crowe, respecte d’aquesta maniobra en la foscor sobre l’excepció que l’anterior auditor, Grant Thornton, va deixar escrita i convenientment fonamentada abans de ser acomiadada per formular-la en l’aplicació legítima de les normes comptables.
El que sí que s’ha publicat, tan sospitosament com sorprenentment, són informacions promogudes per Miguel Galán, president del CENAFE, l’associació espanyola que porta com a bandera la defensa dels drets i el respecte a l’exercici professional dels entrenadors de futbol, en el sentit que “a finals d’aquest mes de juny, el club està a punt de completar la venda del percentatge que el fons Líbero va deixar de pagar per Barça Vision. Amb aquesta operació, es recuperarà la normalitat en el mercat de fitxatges”, i afegia que “l’operació està pràcticament tancada mitjançant un soci europeu, que aportarà 40 milions d’euros i permetrà solucionar un problema que ha afectat esportivament el club els últims mesos”. El mateix Galán va insistir després que finalment seria Libero la que pagaria els 40 milions citant, des d’Alemanya, al periodista Christian Falk, que sostenia que el fons alemany d’inversió hauria reaccionat ràpidament en veure que el Barça podia col·locar aquests 40 milions a un tercer.
No hi ha resposta a la pregunta sobre què pinta Miguel Galán, president del CENAFE, en tot aquest assumpte, més enllà d’haver-se declarat públicament com un soldat del laportisme, publicant a les seves xarxes que Javier Tebas és un declarat enemic del Barça.
I tampoc és clar que aquest suposat, sobtat i inexplicable canvi d’actitud de Libero sigui creïble, molt menys amb aquest matís segons el qual no està disposat al fet que sigui un altre el beneficiat del gran negoci digital del Barça, entre altres motius perquè Barça Vision ha deixat d’existir, fusionada o desapareguda, com es prefereixi, per Barça Produccions.
En aquesta societat, per cert, s’han produït canvis estratègics i de direcció a la cúpula després de formalitzar-se els nomenaments d’Alexandre Dreyfus, CEO de Socios.com (empresa especialitzada en NFT i Tokens), i Marcel Enrich Planell, soci del despatx d’advocats Pérez-Llorca, com a nous consellers de Barça Produccions. Per altra banda, han desaparegut d’aquest staffFerran Olivé (tresorer de Laporta), Sergi Ricart i Toni Cruz, que continua cobrant com a director de Barça TV, a més de Pere Lluís Mellado i Cristina Belloque, empleats de l’àrea jurídica de Laporta, mantenint-se Manel del Río (director corporatiu), el vicepresident Rafa Yuste i Joan Laporta. Costa entendre que si Barça Produccions és el que ha d’evitar el col·lapse de Barça Vision per mitjà de l’expansió de la producció audiovisual, un dels descavalcats sigui Toni Cruz, el teòric gurú en la matèria fitxat personalment per Laporta.
Per convenir aquesta absorció Barça Produccions ha perdut la condició d’unipersonalitat i ha modificat el seu objecte social, per incloure la “tinença, desenvolupament, gestió i explotació de continguts digitals, incloent-hi l’explotació de qualsevol forma de contingut del Futbol Club Barcelona relacionat amb el metavers i el negoci dels tokens“.
I, a més, Barça Produccions ha realitzat una ampliació de capital de 2.619 euros, estratègia que no deixa de semblar una broma pesada per intentar diluir en aquesta operació les pèrdues per deteriorament de la valoració de Barça Vision de 208 milions pendents de descomptar contra un augment dels fons propis del FC Barcelona, ja negatius en 94 milions actualment. En qualsevol cas, Libero o qui sigui té fins aquest 30 de juny per invertir 40 milions en aquest renovat accionariat de Barça Produccions, la composició del qual no ha estat informada per la directiva de Laporta.
Se suposa que Socios.com, que ja devia al Barça 67,3 milions de la seva participació a Barça Vision, ha entrat, no obstant això, amb un percentatge significatiu. Almenys així cal interpretar-ho per la incorporació al consell d’administració del seu CEO, Alexandre Dreyfus.
Algú entén res?
