El Museu Darder de Banyoles va retirar fa 25 anys el cos embalsamat d’un home bosquimà, exposat durant dècades com una peça “antropològica”, conegut popularment com el “negre de Banyoles”. Després de fortes pressions internacionals, el cos fou retornat a Botswana i enterrat. Ara, amb l’estrena del documental El negre té nom, la història torna al primer pla. S’hi revela que l’home es deia Molawa VIII, que part del seu cos no es va retornar mai i que encara no es coneix el parador exacte de tots els seus òrgans.
La historiadora Dolors Bramon insisteix que el cas està lluny d’estar resolt: no s’ha fet cap reconeixement institucional ni cap acte públic de reparació. El silenci —diu— ha estat còmode per a l’Ajuntament i el museu, però no per a la memòria. L’alcalde Miquel Noguer (Junts), que governa Banyoles des del 2007, ha assegurat en declaracions recents que “el cas ja està resolt des de fa anys” i que “no té sentit reobrir una polèmica que només genera tensió i dolor”.
A X, el malestar aflora en forma de record incòmode: alguns lamenten que “Banyoles tenia un cos embalsamat com si fos una bèstia” i que “encara no s’ha demanat perdó com cal”; d’altres es pregunten “com pot estar tancat el cas si ni tan sols sabem on és tot el cos”, mentre hi ha qui apunta que “el tema s’ha tapat perquè fa nosa a la imatge turística”.
