El Sr. Trump i els seus acòlits han heretat un estat, un poder i una presència internacional sense precedents a nivell econòmic, militar, geopolític i cultural. No obstant, els seus líders actuals ho estan destruint a passos de gegant. També van heretar un conjunt d’aliances i relacions multilaterals que fins avui han sustentat la major economia de la història mundial i això també ho estan destrossant.
El vicepresident nord-americà, JD Vance, va visitar el 28 de març passat una base nord-americana a Groenlàndia durant tres hores, acompanyat de la seva dona. L’assessor de Seguretat Nacional, Mike Waltz, i la seva dona també hi van ser presents. El viatge inicialment es va anunciar com la visita de la dona de Vance a una cursa de trineus tirats per gossos. De fet, del que volien parlar i van acabar parlant va ser de la persistent afirmació de Donald Trump que els Estats Units havia d’ocupar Groenlàndia, una regió autònoma de Dinamarca.
El pla original era visitar als groenlandesos, aparentment amb la pretensió que la Segona Dama seria una eficaç animadora perquè Groenlàndia s’independitzés de Dinamarca i després els Estats Units se l’annexionessin. Lògicament la tensió diplomàtica va fer acte de presencia i el món dels negocis de Groenlàndia es va negar a servir d’escenari per a les sessions de fotos o fins i tot per acollir els nord-americans no convidats. Els residents van planificar protestes contra la visita i als carrers, els ciutadans consultats van expressar el seu rebuig.
Al final, el que van fer els mandataris nord-americans i les seves esposes va ser una visita ràpida a la base nord-americana espacial a Pituffik, un antic llogaret de caça inuit fins que els Estats Units van ser autoritzats per construir una base aèria actualment anomenada Thule. Un cop a la base, situada a l’extrem nord de l’illa, els visitants nord-americans es van fer fotos i van dinar amb els seus militars. Van fer servir la base com a escenari d’una conferència de premsa on podien dir el que pensaven, de fet van repetir el que tots ja havíem sentit. No hi va haver debat, va ser obvi que els representants dels Estats Units no van aprendre res de la realitat de Groenlàndia i Dinamarca i el més desesperant: no van dir res assenyat.
Vance, que mai no va sortir de la base i mai havia visitat Groenlàndia, tenia molt clar com havien de viure els groenlandesos. Va afirmar que Dinamarca no estava protegint la seguretat dels groenlandesos a l’Àrtic, i que els Estats Units sí que ho farien i per tant i en la seva lògica simplista, Groenlàndia s’hauria d’unir als Estats Units.
Però potser ¿no és una extravagància canviar de la nit al dia noms del mapamundi? ¿O posar aranzels desorbitats als productes que venen de fora dels Estats Units i pretendre que els països afectats no reaccionin per protegir els seus interessos? ¿Què pretén el Sr. Trump amb els seus continus improperis a la gent dels països veïns? ¿Quin sentit té reduir dràsticament les partides econòmiques i les institucions vinculades a l’ensenyament i la investigació? El que estem observant és l’aparició d’una bretxa econòmica i cultural que polaritzen de manera imparable la societat nord-americana. La bretxa econòmica i la desigualtat augment. A més, la bretxa cultural que s’obre entre els valors i les identitats ètniques, religioses i de gènere que competeixen en la postmodernitat nord-americana augmentarà la polarització social.
Fins a finals dels anys setanta, els Estats Units eren la principal potència industrial del món, eren el fabricant dels articles de consum massiu que avui es produeixen a la Xina i a molts altres països. Els treballadors d’aquestes indústries estaven molt ben remunerats i constituïen la sòlida classe mitjana americana on tothom s’emmirallava. Cap altre país té migrants d’origen tan divers com els Estats Units i això planteja el repte de construir una democràcia genuïnament multicultural. El que estem veient és una lluita descarnada entre l’universalisme (la defensa de l’educació i la sanitat per a tots minories incloses) i el nativisme, és a dir, la nostàlgia dels homes que abans gaudien de privilegis socials que excloïen les minories.
Estem davant la carrera entre demografia i enyorança que en bona lògica inclinarà la balança en contra del Sr. Trump i adlàters. Això ells ho saben i per això la seva batalla és a mort. Serà la prova de foc per a l’Estat de dret de la primera potència del món. Seran suportable quatre anys d’unilateralisme en la geopolítica mundial? Esperem que aquest malson no es faci realitat.
