Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) ha advertit que el model superilla de Barcelona pot generar desigualtats si no s’integra dins una visió metropolitana, tot i presentar-se com una solució ecològica i de millora urbana.
Aquest treball, publicat a International Journal of Urban and Regional Research, reflecteix l’existència de contradiccions entre el discurs ambiental del projecte -sobre la sostenibilitat, la salut urbana i la pacificació del trànsit- i la seva aplicació pràctica, centrada principalment a escala de barri, sobretot en el districte de l’Eixample.
En aquest sentit, segons recull l’ACN, l’estudi, denominat Urban Planning Paradoxes and Sociospatial Fragmentation: The Superblock Barcelona Case (2016–2023), signat pels geògrafs Lluís Frago i Alejandro Morcuende, ha apuntat que l’orientació localista pot fragmentar el territori i debilitar la resposta urbana davant els grans reptes socials i climàtics.
La recerca parteix d’una perspectiva crítica basada en la teoria de la urbanització planetària, segons la qual els processos urbans ja no poden entendre’s només a escala local, sinó com a part d’un sistema global que supera les fronteres administratives. Aplica una metodologia híbrida que combina l’observació directa amb la participació de Frago en catorze sessions del consell assessor del projecte, i entrevistes a responsables i experts.
Fenòmens i paradoxes
Els autors han introduït un fenomen que anomenen “localcentrisme”, una focalització per intervenir només a escala de districte o barri que desconnecta les actuacions de la realitat metropolitana i de les necessitats del conjunt de la ciutat.
A més, l’estudi ha identificat tres paradoxes que podrien limitar l’eficàcia del model. En primer lloc, la possibilitat que les superilles fomentin una fragmentació territorial, afavorint la desigualtat entre barris i municipis. En segon lloc, la contradicció entre el discurs de resposta al canvi climàtic i la realitat d’accions molt focalitzades, que podrien tenir un abast insuficient. I, finalment, la tendència a prioritzar l’ús residencial de l’espai urbà en detriment de la seva funció econòmica, cultural o logística.
L’estudi ha reconegut la importància d’actuar davant dels reptes ambientals i els efectes de la contaminació urbana, i convida a una reflexió sobre les estratègies escollides per fer-hi front i el futur del model Barcelona. Els autors han apuntat que els enfocaments basats en intervencions puntuals i tàctiques, tot i els seus avenços, podrien beneficiar-se d’una major flexibilitat i coherència dins d’un marc més ampli.
