El 29 d’octubre de 2024, el cel va descarregar sobre València la pluja de tot un any en només vuit hores, causant la devastació de diversos pobles i la mort de 225 persones. Mentre els valencians morien ofegats o perdien totes les seves pertinences, el seu president, Carlos Mazón, dinava plàcidament a un restaurant del centre de la capital valenciana anomenat El Ventorro. En el digital Directo al Paladar, el periodista Jaime de las Heras descriu el local en aquests termes: “El Ventorro, autodenominat casa de menjars, és un restaurant tradicional amb varies dècades de vida i que des de fa anys és el que es podria considerar una taula del poder (en negreta a l’original). Estrany és el polític, empresari o professional que no hagi passat alguna vegada per alguna d’elles, distribuïdes en tres plantes, o per algú dels seus reservats”.
A part de la irresponsabilitat absoluta que demostra aquest comportament, per no parlar d’allò que la psicologia qualificaria sens dubte com un grau alarmant de psicopatia (manca d’empatia), hi ha un misteri insondable: Com és possible que no s’hagi pogut esbrinar amb certesa quant temps hi va romandre Mazón, ni perquè, quan més era necessari, es va desentendre de la mort i la destrucció que en aquell moment regnaven a pocs passos del seu plat? A un local tan cèntric, tant, que es troba a només uns passos de la Borsa de València… ningú va veure res? I ni un trist client, cambrer, cap de sala o gerent de restaurant pot explicar-nos quelcom?
Però a més a més hi ha un detall trascendental: no va dinar sol. Ho va fer amb una popular periodista valenciana anomenada Maribel Vilaplana. La testimoni més directa del que va succeir, aquella que podria dilucidar el misteri, ni hi és, ni se li espera. A un país on l’intrèpid periodisme nacional és capaç de difondre les converses de watsapp més sòrdides, on un fill de bona família com Pedro Sánchez pot permetre’s dir “pájara” a la seva ministra de Defensa… Cap periodista, ni tan sols del mitjà més crític amb la dreta, ha pogut localitzar-la i entrevistar-la, per tal de sostreure’n algun detall? Perquè sembla haver-se vaporitzat? El seu silenci és voluntari o del tipus “no vull despertar-me al matí amb un cap de cavall al llit”?
Només se m’acudeixen dues possibles explicacions. Una, la hipòtesi siciliana. Una omertà, una llei del silenci tan potent que directament dissuadeixi de qualsevol intent de desvetllar allò que no ha de ser revelat sota cap concepte. Però com aquesta teoria és inconcebible, ja que suposaria admetre que, més que a un “Estat de dret”, vivim a una realitat·mafiosa, sotmesa a un poder fosc i fàctic, només ens queda la parapsicologia. El Ventorro, local de nom plebeu on els poderosos de València tanquen els seus tractes, hauria actuat com el Triangle de les Bermudes, infaust lloc on des de fa dècades desapareixen vaixells sencers i fins i tot esquadrilles d’avions, sense deixar rastre. Per aquesta pseudociència, aquesta zona constitueix una anomalia, un passadís a l’Espai-Temps, que comunica la nostra realitat amb altres realitats paral·leles. Així, aquell 29 d’octubre, allò que podríem qualificar ja sense complexos com Triangle Ventorrer, hauria abduït Carlos Mazón, qui hauria accedit així, ni tant sols per unes hores, a una dimensió desconeguda.
Mai sabrem el que va passar a aquest no-lloc. Però potser a aquest univers paral·lel ell es va comportar com un ser dotat d’ètica, com un polític que fa honor al seu càrrec, romanent des del primer moment al peu del canó i demostrant responsabilitat, eficàcia i empatia. Potser fins i tot la seva consellera Salomé Pradas es va revelar com a una experta coneixedora del sistema d’alarma ES-Alert. I on, per suposat, van ser tots els demés, sense excepció, els qui van fallar. Deu ser així, perquè, després de tornar del més enllà, no para de repetir aquesta versió.
Tanmateix, mai sabrem el que va succeir. Com tampoc sabrem perquè el president Sánchez, després de la seva malaurada visita a Paiporta -on va estar a punt de ser apallissat- no ha tornat mai a València, en contrast amb els viatges (alguns mitjans asseguren que 10, altres que 11 o 13) que va realizar a la Palma per interesar-se per les víctimes del volcà. Igual que seguirem sense saber l’origen real del Covid, malgrat haver-passat ja cinc llargs anys des de la seva aparició. O les veritables causes del major apagament elèctric sofert mai a Espanya.
No ho sabrem. El que em fa pensar en la nostra trista condició de figurants.
