Un nou informe de la Sindicatura de Comptes conclou que el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya va pagar indegudament més de 167,5 milions d’euros en diverses prestacions socials entre el 2016 i el 2024. A més, destaca que les prestacions no arriben a totes les persones que realment les necessiten i assenyala la manca de transparència i la ineficàcia dels mecanismes de control.
Pel que fa als pagaments indeguts, 70,6 milions d’euros pertanyen a prestacions de dependència; 43,8 milions d’euros a pensions no contributives; 36 milions d’euros a la Renda Garantida de Ciutadania i 14 milions d’euros a complements de pensions no contributives. Segons la Sindicatura de Comptes, aquestes quantitats que no haurien d’haver-se pagat als usuaris als quals es van destinar perquè no complien amb els requisits.
Dels 167,5 milions que Drets Socials ha pagat indegudament, quasi 156 milions estan en tràmits de reclamació, però almenys 7,1 milions ja no es podran recuperar perquè ja han prescrit per antiguitat. A més, l’informe alerta que la quantitat total podria ser superior, ja que, per exemple, encara queden per analitzar 32.000 expedients de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania.
L’any passat, l’òrgan fiscalitzador ja va assenyalar la mala praxi de l’administració i va identificar greus mancances en la contractació als centres de menors. Per la seva banda, la síndica de greuges es va oposar a què el Govern català reclamés a 8.500 persones el retorn dels pagaments indeguts de la Renda Garantida. A més, l’Oficina Antifrau també investiga irregularitats en les prestacions a joves extutelats.
Prestacions “insuficients”
La Sindicatura de Comptes també destaca en l’informe els centenars de casos d’incompatibilitats i assenyala que, mentre això es produeix, bona part de la població en situació de pobresa severa continua sense percebre les prestacions. Identifica, entre altres, que l’any 2022 un total de 1.241 persones cobraven la Renda Garantida tot i tenir un contracte laboral a temps complet, fet que no les permetria rebre l’ajuda.
L’informe també constata que les partides econòmiques de les prestacions són “marcadament insuficients”, i indica que “el volum de recursos necessaris per donar resposta a la pobresa severa s’estima en prop del doble del volum assignat”. A més, considera que “la definició de la població elegible en el marc de l’avaluació de necessitats presenta mancances importants que limiten l’accés a les prestacions”.
Desplegament d’un pla de xoc
El Departament de Drets Socials ha indicat a l’ACN que comparteix les “debilitats estructurals” detectades en l’informe de la Sindicatura de Comptes i assegura que treballa per revertir-les amb una “transformació profunda i rigorosa”. “Les recomanacions de l’informe confirmen una diagnosi compartida: el sistema de prestacions presentava debilitats estructurals l’any 2022”, remarquen fonts del departament, que destaquen que la conselleria ha impulsat un pla de xoc contra els pagaments indeguts.
Aquest pla inclou mesures com la condonació de deutes per a famílies vulnerables i sistemes de detecció preventiva més robustos, i traspassa la gestió de les prestacions per a joves extutelats de l’antiga DGAIA a la Direcció General de Prestacions. L’objectiu, expliquen des de Drets Socials, és garantir una gestió pública, eficient i basada en dades i disposar d’un nou sistema de garantia d’ingressos integrat, simplificat i coordinat.
En aquest sentit, s’està reformant la Renda Garantida de Ciutadania per fer-la compatible amb altres prestacions com l’habitatge i amb rendes de treball, en línia amb les recomanacions de l’informe. També s’està assumint la gestió de l’Ingrés Mínim Vital i dissenyant un nou mapa de prestacions per simplificar i ordenar el conjunt del sistema. Pel que fa als tràmits, s’han reforçat les interoperabilitats en la gestió de prestacions per agilitzar-los, evitar errors manuals i detectar incompatibilitats en temps real.
