Acord entre la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Transports i Aena per ampliar l’aeroport del Prat amb una inversió de 3.200 milions d’euros per allargar 500 metres la tercera pista, construir la terminal satèl·lit i remodelar la T1 i la T2.
El president català, Salvador Illa, ha anunciat que la proposta està basada en el màxim rigor tècnic i operatiu i la màxima ambició, la qual cosa permetrà convertir l’aeroport en un gran hub de connexions intercontinentals amb el “màxim respecte per a la sostenibilitat”. La previsió és que el nou aeroport entri en funcionament el 2033.
El pacte preveu renaturalitzar unes 250 hectàrees de terreny agrícola. Així, es multiplicarà per deu cada hectàrea afectada. També hi haurà una anella verda i un fons ambiental. Segons Illa, el projecte és “el més equilibrat entre els possibles” i la proposta d’ampliació està “alineada amb Europa” i “compleix escrupolosament” els criteris per preservar i millorar el Delta del Llobregat.
El president ha destacat que cal que des de Catalunya es pugui viatjar directament “a tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt”, i ha vinculat també un aeroport d’aquesta envergadura amb un “turisme de qualitat”. Segons Illa, l’ampliació de l’aeroport del Prat també és una “aposta estratègica” per Europa, en un moment en què cal posicionar-se des del sud i la Mediterrània i competir amb altres hubs com els del Pròxim Orient.
“No podem perdre més temps i cal passar a l’acció per propiciar la millor solució possible. Si volem una Catalunya connectada, pròspera, cosmopolita, equitativa, competitiva i sostenible, necessitem un aeroport que ho faci possible. És una condició sine qua non”, ha afirmat Salvador Illa.
Illa ha agraït la tasca de la comissió tècnica que s’ha encarregat de la proposta. La Generalitat confia que les mesures ambientals en aquesta ampliació passin a ser un referent internacional.
El projecte i els terminis
El president Illa ha destacat que l’acord per l’ampliació del Prat preveu la remodelació integral i completa de l’aeroport actual amb una inversió aproximada d’uns 3.200 milions d’euros. El pacte preveu l’ampliació de la tercera pista -o pista del mar- en 500 metres, així com la remodelació de la T1 i la remodelació i millora de la T2. A més, es faran millores en la pista del mar i en la sortida ràpida de la pista creuada. Una altra novetat és la potenciació dels aeroports de Girona i Reus, que tindran connexió ferroviària d’alta velocitat amb Barcelona, la qual reforçarà el sistema aeroportuari català.
L’acord també concreta la nova terminal satèl·lit, que implicarà també la construcció d’un tren subterrani per connectar amb la T1 i millorar l’experiència dels viatgers. La previsió d’Aena és que el pla director estigui aprovat 2028, per començar l’execució el 2030, per la qual cosa el nou aeroport serà una realitat en 2033.
No sols hi ha l’expectativa de millorar el nombre de passatgers en vols intercontinentals, sinó que la nova pista també ajudarà al tràfic de mercaderies per la qual cosa Barcelona serà més competitu tant en les exportacions com en les importacions.
Detalls de la proposta
La proposta final del comitè tècnic després d’una vintena de reunions, que ha estat assumida per AENA, Ministeri de Transports i Generalitat, es basa en la garantia de la competitivitat i l’eficiència verda. El treball s’ha centrat en garantir els vols intercontinentals per apostar per la internacionalització de l’economia catalana. A més, es preveu una aposta per una eficiència verda de l’entorn.
La millora de l’aeroport que es proposa passa perquè la pista més pròxima al mar, sigui simètrica amb TODA (longitud d’enlairament més la zona lliure d’obstacles) i TORA (longitud de pista declarada disponible pel recorregut en l’enlairament) idèntiques en longitud, és a dir, 3.160m. Aquesta configuració permet operar amb pistes segregades com en l’actualitat, realitzant tots els enlairaments per la pista més propera al mar.
D’aquesta manera, la proposta redueix en 87 metres d’obra civil a La Ricarda respecte l’alternativa inicial, gràcies a utilitzar part pavimentada de la RESA per enlairaments.
El projecte amb el qual s’ha treballat no afecta la llacuna del Remolar. Es farà una RESA de 240 metres vegetal i només pavimentada 60 metres. Pel que fa la Ricarda, també es farà una RESA de 240 metres vegetal, amb 60 metres d’asfalt, que requereix obra civil de 540 metres i 180 metres d’àrea vegetal compactada. El més destacat de la Ricarda és que, en no tapar-se totalment, es podrà adaptar geomètricament la llacuna i es mantindrà així la superfície de làmina d’aigua.
Millores ambientals
A més del disseny de la pista, el comitè també ha estudiat les millores ambientals que cal aplicar a l’aeroport per fer-lo competitiu, però també respectuós amb el medi ambient. Així, és previst establir un projecte ambiciós per minimitzar les emissions de CO2, alineades als objectius europeus European Green Deal i AENA NET Zero 2030; es conciliarà l’ampliació de la pista amb la preservació dels hàbitats existents, minimitzant la transformació de sòls i garantint la funcionalitat mediambiental de les àrees adjacents.
Amb aquestes mesures es recuperaran les 90 operacions a l’hora, però també s’incrementarà el silenci per als municipis del voltant de l’aeroport (Gavà, Castellefels i Viladecans), fent compatible aquesta ampliació amb el creixement del Port de Barcelona.
Dins del desenvolupament del futur aeroport s’inclouen tres grans eixos: 75 hectàrees d’e-comerce, 58 hectàrees de parc logístic i 49 hectàrees de ciutat aeroportuària amb hotels, oficines, comerç i restauració.
Vols intercontinentals
Amb la millora de l’aeroport, des d’Aena es creu que tindrà la capacitat d’acollir vols intercontinentals estratègics. Es reforçarà la capacitat a la ciutat xinesa de Shanghai, les nordamericanes Los Angeles, Boston i Ciutat de Mèxic, així com també Buenos Aires i Sao Paulo.
Es preveuen, així mateix, noves rutes: Tòquio i les xineses Guangzhou, Xi’an, Chengdu i Chongquing; Houston, Denver, Orlando, Charlotte, Phoenix, Austin, Detroit, Vancouver i Guadalajara al Nord d’Amèrica i Lima, Cali, Guayaquil, Rio de Janiero i Montevideo a l’Amèrica del Sud.
Finalment, es creu que es podran desestacionalittzar els vols a Hong Kong, San Francisco, Chicago, Dallas, Toronto i Calgary.
