És difícil seguir el ritme de les trifulgues mediàtiques entre Donald Trump i Elon Musk. Fa no gaire, mantenien una relació de conveniència i sintonia pública. Avui, es llancen retrets a través de les xarxes socials i en declaracions públiques. Aquesta ruptura, com tantes altres en la política-espectacle contemporània, té més de teatralitat que de divergència ideològica. No es tracta tant d’un xoc de valors com d’una competició d’egos que es disfressa de debat polític.
El desencontre no hauria de sorprendre ningú. Tots dos comparteixen una visió eminentment transaccional de les relacions personals i polítiques: aliats quan els convé, rivals quan l’interès o la imatge pública ho exigeix. La seva relació inicial semblava marcada per interessos coincidents més que per una veritable afinitat ideològica. Musk, aleshores, no amagava una certa simpatia per les polítiques de desregulació que defensava l’administració Trump, mentre aquest valorava positivament el pes i la influència pública de l’empresari.
Els darrers mesos, Musk ha optat per distanciar-se políticament de Trump, tal com es desprèn d’algunes de les seves intervencions públiques i piulades. No és clar si aquesta decisió respon exclusivament a conviccions personals, a estratègies empresarials o a consideracions d’imatge, però el canvi de to és evident. Trump, fidel al seu estil combatiu, ha respost amb retrets i desqualificacions, que s’han fet públiques i notòries.
Aquest intercanvi, que podria ser anecdòtic si no fos per la prominència mediàtica de tots dos, contribueix a enrarir encara més un espai públic ja prou saturat de soroll i confrontació. Mentre problemes de gran abast —com la crisi climàtica, l’avenç accelerat de la intel·ligència artificial o l’augment de les desigualtats— demanen lideratges sòlids i reflexius, assistim a una baralla de pati d’escola entre multimilionaris obsessionats pel seu protagonisme.
Que una picabaralla entre aquests dos personatges hagi acaparat tants titulars diu molt sobre l’estat de l’esfera mediàtica actual. Però també ens interpel·la com a ciutadans: no podem permetre que disputes personalistes acabin marcant el pols de l’agenda política i social. Més enllà dels retrets que es puguin adreçar mútuament Trump i Musk, tenim dret a exigir que els grans temes que afecten la majoria siguin tractats amb serietat i responsabilitat.
Dos homes rics criden. Milions escolten. Potser el veritable espectacle no són ells, sinó la nostra predisposició a escoltar-los.
