El sostre de vidre no només és una realitat de grans empreses, sinó que també està molt present a nivell local, concretament en l’àmbit de governs municipals. Segons dades del portal Dones i Poder Local, de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG), només el 27% dels municipis de Catalunya tenen una alcaldessa, fet que indica que el poder municipal continua sent predominantment masculí. No obstant això, la proporció de dones alcaldesses ha augmentat quatre punts percentuals entre les eleccions municipals del 2019 i les darreres, el 2023.
“La política ha estat un àmbit tradicionalment molt masculinitzat. De fet, tot i que la presència de les dones ha augmentat, la sobrerepresentació dels homes s’observa en totes les institucions, per això les institucions s’han de feminitzar perquè la democràcia sigui realment justa i per evitar situacions de discriminació”, assenyala la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Sònia Guerra.
L’àmbit metropolità és el territori on històricament hi ha hagut més dones alcaldesses, concretament el 17,40%del total d’alcaldies han estat assumides per dones. En relació amb les regidores, segons dades del portal esmentat, encara no s’ha arribat mai a la paritat, tot i que s’observa una tendència positiva. El 2023, la proporció de regidores era del 45,5%.
La situació es reprodueix a les diputacions provincials i als consells comarcals, on tampoc s’ha assolit la paritat en els càrrecs polítics. Pel que fa a les diputacions, les dones representen el 36% del total de diputats, un increment de gairebé dos punts respecte al 2019. Als consells comarcals, la proporció de conselleres se situa en un 41%, un punt i mig menys.
Si tenim en compte la mida dels municipis, en els que tenen entre 50.000 i 100.000 habitants la presència d’alcaldesses és més elevada (42%). D’altra banda, en comparació amb les eleccions del 2019, s’ha reduït el nombre de municipis que mai han estat governats per una dona, passant del 57% al 46%.
“Les dones som la meitat de la població i hem d’ocupar, com a mínim, la mateixa proporció de tots els llocs de decisió. Hem de ser presents allà on es prenen les decisions o mai aconseguirem una igualtat efectiva”, afirma Guerra.
Feminització dels àmbits socials
Si s’analitza de la distribució de responsabilitats dins dels municipis, trobem que les dones continuen predominant en àmbits com serveis i promoció social o educació, mentre que els homes dominen àrees com òrgans de govern, finances, infraestructures i esports. No obstant això, si s’analitzen els municipis de més de 20.000 habitants, es detecten canvis en els càrrecs de responsabilitat respecte a les darreres eleccions.
En concret, en aquestes localitats, la presència de dones ha disminuït en les àrees de Sanitat, Educació i Comerç, Turisme i Pimes, mentre que l’únic àmbit que ha registrat un augment significatiu de dones al capdavant és el de Serveis Socials i Promoció Social.
Pel que fa a la permanència en els càrrecs, la proporció de dones que es mantenen durant dues legislatures ha augmentat fins al 53%, superant per primera vegada la dels homes. Tot i això, en el cas de les trajectòries polítiques més llargues, de quatre legislatures o més, els homes mantenen un pes relatiu més elevat.
El portal ‘Dones i Poder Local’
L’OIG, òrgan assessor adscrit a l’ICD, ha posat a disposició de la ciutadania el portal Dones i Poder Local, una eina de referència per analitzar la presència de les dones en la política local de Catalunya. El portal examina la presència femenina des del 1979 fins a l’actualitat (novembre de 2024) i ofereix una visió integral de la representació de les dones en el poder polític local.
Segons explica l’ICD en un comunicat, l’eina “ajuda a detectar desigualtats estructurals en l’assignació de recursos econòmics, evidenciant l’impacte de la segregació horitzontal i vertical en l’administració pública”.
