Definitivament, Joan Laporta està cridat a destrossar tots els rècords d’operacions financeres absurdes i ruïnoses de la història del FC Barcelona, havent-se especialitzat en les denominades palanques, aquest recurs patrimonial d’urgència que bàsicament acaba aflorant com una maniobra de pura fantasia comptable, precarietat, deutes i pèrdues, com el seu modus operandi per enganyar LaLiga i els socis. A la cèlebre i fantasmagòrica operació de Barça Studios, que deixa un balanç comptable de -353 milions, dels quals 145 milions ja van computar com a pèrdues en l’exercici anterior i la resta continua pendent de restar 208 milions, ara s’hi suma una altra enganyifa que ha romàs oculta i vegetativa. Puja a 157,5 milions que, de manera idèntica, corresponen a un ingrés comptable fictici per aquest mateix import resultat de la pèssima i lamentable estratègia de venda del 25% dels drets de TV de la Lliga per 25 anys el 2022 a Sixth Street Partners, el fons d’inversió estatunidenc al qual Laporta es va entregar en cos i ànima per recomanació expressa de Florentino Pérez en aquell dramàtic període del 2022.
Va ser una de les solucions més a mà per refer-se de la no menys forassenyada maniobra d’empobriment practicada en el tancament de l’exercici 2020-21 a còpia d’avançar amortitzacions sense cap sentit i carregar provisions inventades fins a autoenterrar-se en vida amb un dèficit de 485 milions, origen de tots els desastres econòmics del FC Barcelona, per cert, aliens per complet a la pandèmia i els seus efectes i a l’herència de Josep Maria Bartomeu.
El nou embolic l’ha destapat un examic i excol·laborador electoral -a més de fan declarat- de Joan Laporta, el financer Marc Ciria, en una recent entrevista al programa Què t’hi jugues? de SER Catalunya, on ha explicat aquest assumpte fins ara ocult que, segons ell, el nou auditor hauria de resoldre amb el mateix criteri aplicat a Barça Studios per l’anterior auditor, Grant Thornton. Això vol dir descomptant la totalitat d’un ingrés atribuït a una companyia sense activitat, facturació, sense beneficis i sense cap possibilitat real de ser reanimada, Locksley Invest SL, per la senzilla raó que, en el seu moment, la seva funció va ser la de ser un simple instrument mercantil per fabricar un ingrés fantasmagòric pel seu valor d’equivalència de 157,7 milions. Transcorreguts tres anys, mantenir el seu valor en els llibres no té absolutament cap sentit, motiu pel qual el mateix Marc Ciria considera que el nou auditor, Crowe, s’enfronta a aquest altre maldecap. En cas d’actuar amb la deguda professionalitat i fent una interpretació correcta dels principis de la comptabilitat, Crowe no tindria altra sortida que extirpar del malmès cos de l’economia de Laporta aquests dos tumors malignes, Barça Studios i Locksley Invest SL, per 365,5 milions en forma de pèrdues. El cop definitiu a uns comptes que, a més, estan avui greument amenaçats per la feble credibilitat de l’operació dels seients VIP per 100 milions, encara no validada tampoc pel nou auditor.
Locksley Invest SL va ser constituïda l’11 de gener de 2022 per Laporta amb l’objecte social de la constitució, participació directa o indirecta en la gestió i control d’altres empreses, així com l’adquisició, alienació, tinença i explotació de béns immobles, la intermediació en operacions comercials, empresarials i immobiliàries, i la negociació i explotació de patents, marques, llicències, know-how i drets de propietat que no cotitza en cap mercat de valors, i va ser creada específicament com a vehicle d’inversió per a la monetització de drets audiovisuals del FC Barcelona.
El que van fer Joan Laporta i l’aleshores vicepresident econòmic, Eduard Romeu, tan amic de la comptabilitat creativa, va ser, el juny i juliol del 2022, vendre a Locksley Invest SL el 10% -i posteriorment el 15%- dels seus drets audiovisuals de La Lliga per 25 anys, mantenint el Barça un 49% de participació a Locksley, mentre que el 51% pertany a Sixth Street Partners, un fons estatunidenc. La venda va generar ingressos de 267,1 milions d’euros en l’exercici 2021/22 i 400,4 milions d’euros en l’exercici 2022/23, registrats com plusvàlues en l’immobilitzat no esportiu en el compte de pèrdues i guanys consolidat del FC Barcelona. És a dir, la palanca dels drets de TV.
Tanmateix, Laporta i Romeu, van anar més enllà i en l’exercici 2021/22 el FC Barcelona va incorporar per primera vegada Locksley Invest SL en el seu perímetre de consolidació pel mètode de posada en equivalència, registrant una inversió de 63 milions d’euros i un patrimoni net de 126 milions d’euros per Locksley. En les temporades successives, les 2022/23 i 2023/24, el valor en llibres de la participació del FC Barcelona a Locksley s’ha mantingut en 157,5 milions d’euros. El patrimoni net de Locksley va disminuir de 261,1 milions el 2023 a 208,6 milions el 2024, principalment per acords de socis relatius a la devolució de la prima d’assumpció i els resultats de l’exercici.
Com que durant els 25 anys de vigència del contracte de cessió del 25% dels drets de TV de la Lliga el Barça no tindrà drets sobre els beneficis que generi la societat, no existeix, de fet, influència significativa en la seva gestió ni dret als beneficis generats al llarg dels anys. No obstant això, la directiva de Laporta manté registrada en el seu balanç una inversió de 157,5 milions d’euros a Locksley Invest SL, classificada com actiu financer a llarg termini, si bé la societat no consolida els seus comptes en el grup FC Barcelona perquè encara que la societat ha obtingut beneficis, aquests no es transfereixen al FC Barcelona durant el període pactat de 25 anys. Una altra via morta, un altre negoci inventat a còpia de figurar com accionista de Locksley Invest, mantenir el valor d’aquest 49% en 157,5 milions, sense que en la pràctica el Barça pugui exercir el menor protagonisme ni participació. Però, sobretot, sense dret a participar dels beneficis que regularment genera a favor de Sixth Street Partners.
El mateix Eduard Romeu, ja dimitit i alliberat de patir les conseqüències de la seva directa responsabilitat en aquest altre embolic, va reconèixer en el seu moment que la il·lusòria venda de Barça Studios es va dur a terme per “guanyar temps”, i també que la creació de Locksley Invest per a la transacció amb Sixth Street va ser una forma imaginativa de fabricar una plusvàlua afegida a la mateixa venda amb l’única finalitat de revertir les escandaloses pèrdues autoflagel·lades el 2021.
El problema és que, a llarg termini, el temps acaba per despullar, un darrere l’altra, els nyaps financers de Laporta. I sí, a Crowe l’espera un altre calvari que negociar amb un client com Laporta que, sistemàticament, li demana fer tripijocs amb els comptes, maquillar-los i manipular-los.
