El teatre mediàtic de Joan Laporta ha tornat a reiniciar per a l’enèsima fabricació d’un escenari idíl·lic, insuperable i modèlic de club que, per pura projecció de l’exitós balanç del primer equip, es dona per homologable en l’àmbit econòmic i financer. Però la realitat és, malauradament, força diferent i inversament dramàtica: és l’altra cara d’una moneda, la que reflecteix la veritable mala gestió de la junta contra l’excel·lència de la Masia i d’una generació liderada per Lamine Yamal, heretada al cent per cent.
Duerant la setmana següent a la conquesta i celebracions de la Lliga, sumada a la Copa i a la Supercopa d’Espanya, Laporta ha deixat titulars sota els quals oculta, com sempre, més mentides que certeses, el principal i menys analitzat dels quals va soltar-lo a TV3: “Aquest any ingressarem prop de 950 milions d’euros. La temporada següent el pressupost supera els 1.000 milions. Un club amb aquest volum d’ingressos…”
No va parlar de beneficis, que en definitiva seria l’indicador de si els resultats són bons o dolents, perquè amb el poc enteniment dels periodistes presents s’ha d’afegir que ni entenen ni els interessa saber, i menys propagar, que el president del Barça va camí, com el 2010, d’aprofitar aquesta ratxa esportiva per augmentar la despesa i finalment, si hi ha pèrdues, que les afronti la següent junta o Goldman Sachs intervingui el club. Concretament, tanmateix, la dada d’ingressos de 950 milions deixa la porta oberta a sinistres càlculs que apunten a un altre pas enrere, un més, dels estats financers del club.
La premissa és que en aquests 950 milions estan comptabilitzats els 100 milions de l’operació amb el seu nou millor amic Ruslan Birladeanu i un fons qatarià, el nou país també amic del Barça que abans era menyspreable, totalitari i sanguinari. És el que es desprèn almenys d’aquesta xerrameca sobre el fair play financer que, confusament, va explicar a La Vanguardia: “El Barça ja està dins de la norma 1:1 del fair play. Això va per temporades. Ho tenim acreditat, se’ns va acreditar a la finestra d’hivern. Cada any s’assigna el límit salarial. Estem treballant perquè els nostres comptes ens permetin tenir el fair play en regla la temporada vinent. Pensem que anem pel bon camí. El que va passar fa unes setmanes va ser una qüestió de temps. Quan arriben els estats financers intermedis a la LaLiga, arriben el 31 de març, i en aquell moment vam tenir un canvi d’auditors i els nous no ens van acceptar operacions que han servit perquè la UEFA reconegués la feina que hem fet. A l’hora de comptabilitzar els seients VIP deien que havia d’haver-hi un pas més. Aquest pas ja s’ha fet i es comptabilitzaran ben aviat. Era un pas en consonància amb les obres de l’estadi. Hi havia una discussió tècnica, una qüestió d’interpretació. Els nous auditors han tingut un criteri extra de prudència, sense rectificar el que van fer els anteriors. Van posar una condició addicional i ja l’hem complert. Espero que en breu es pugui comptabilitzar, i això ens permeti estar en regla de moment. Això no s’acaba el 30 de juny perquè es poden produir diferents operacions abans que comenci la Lliga, com són vendes de jugadors o altres. Jo soc optimista i penso que tornarem a estar en la regla de l’1:1 des del principi del mercat”.
O sigui, que sí, que abans del 30 de juny estaran comptabilitzats, segons ell, aquests famosos 100 milions, que són nets de guany perquè, si no, deixarien d’aplicar-se en el marge salarial fins a assolir l’1:1, cosa que suposa establir els ingressos ordinaris en 850 milions sobre els 893 milions pressupostats. És a dir, que el Barça de Laporta hauria signat un altre retrocés important, i que part d’aquest guany net de 100 milions estaria destinada a compensar els 43 milions de menys sobre la previsió.
Com afectaria aquesta circumstància al balanç del compte d’explotació? Si és veritat que Laporta ha complert amb els paràmetres que li imposa LaLiga i no s’ha excedit, mantenint les despeses en els 873 milions pressupostats, amb una previsió de 5 milions de guanys després d’impostos, el benefici s’hauria de situar almenys en 45 milions, també subjectes a l’efecte final dels resultats financers i de la fiscalitat.
Ja no seria tan bon any si, tot i obtenir 100 milions extra, tipus palanca sobre ingressos que igualment són un avançament -un més dels perduts en el futur-, el superàvit possible es redueix a menys de la meitat amb la recomanació de la comissió econòmica estratègica que la totalitat es destinés a reduir deute.
El drama seria que finalment ni l’auditor ni LaLiga donessin per íntegra l’entrada d’aquests 100 milions per algunes de les raons que planen perillosament sobre l’operació: perquè encara no estan construïts ni operatius, perquè poden posar-se en dubte raonable el cobrament pendent, i perquè el correcte seria diferir la suma pels anys de contracte. Llavors el Barça de Laporta s’abocaria a noves pèrdues i una irremeiable situació de marge salarial excedit i la necessitat imperiosa de vendre jugadors per mantenir el que quedés de la plantilla després de renovar a Lamine Yamal. Com sempre, els comptes de Laporta mai quadren ni són tan optimistes com la premsa se les creu.
