No per previsible i documentada, l’estupidesa i la sobirana estretor de mires d’Enric Masip deixa de sorprendre diàriament, sobretot aquests dies en què l’han tornat a deixar solt després de mesos de romandre obligatòriament en mode de silenci mediàtic, i d’haver hagut de renunciar als seus comptes a les xarxes socials per opinions que, sobre immigració, estaven alineades amb les tesis més esteses de l’extrema dreta.
Després de la victòria del Barça en l’últim partit de Lliga, diumenge passat a la nit a San Mamés, incapaç d’entendre res del món que l’envolta, no se li va ocórrer una altra cosa que criticar l’afició de l’Athletic perquè, lluny d’aplaudir l’equip campió de la Lliga, el Barça, li va dedicar una sonora xiulada quan els jugadors locals van fer el passadís. “Estic molt decebut amb l’afició de l’Athletic perquè ens han xiulat al passadís i perquè no han felicitat el president per guanyar la Lliga. Ho he trobat molt lleig i la veritat és que no ens ho mereixíem”, va comentar enfadat abans de tornar a Barcelona.
I què esperava després que, al llarg de tot l’estiu passat, el Barça estigués marejant Nico Williams, la seva estrella, amb un fitxatge que, en el fons, Laporta sabia que era impossible per falta de fair play financer? Va ser evident, per com es va desenvolupar aquesta comèdia, en què la premsa de Barcelona i el mateix president van col·laborar a mantenir-la viva al llarg de diversos mesos, que la directiva blaugrana mai no s’ho va plantejar seriosament perquè ni estava en condicions de pagar la clàusula ni menys encara fer-lo encaixar dins d’una massa salarial excedida des de fa tres anys. El cas de Dani Olmo resulta paradigmàtic (encara no ha estat inscrit segons les normes de control econòmic) d’aquesta raquítica estructura financera laportista que la presidència va mirar d’ocultar amb aquesta temptativa de l’operació Nico Williams, amb la pluja de milions del presumpte contracte de Nike i, finalment, enganyant els socis presentant comptes sense auditar.
L’afició de l’Athletic va tenir temps de sobres per sentir-se dolguda, indignada i més que molesta per utilitzar un jugador seu, a qui li van posar la mel als llavis i a qui van deixar tirat a l’hora de la veritat i anímicament enfonsat, a més de provocar un cisma entre l’afició i el futbolista que va trigar mesos a superar-se. De fet, és possible que LaLiga tingués en compte aquesta circumstància a l’hora de retardar al màxim la visita del Barça a San Mamés a la vista de la tensió provocada per aquesta actitud supremacista i de nou ric (sent dramàticament pobre) de Joan Laporta, jugant amb el fitxatge de Nico Williams perquè necessitava il·lusionar l’afició blaugrana després d’un any en blanc i el fitxatge de Mbappé pel Reial Madrid. Va ser l’estratègia de la por de Laporta que, unida al decret del CSD en el cas Olmo, ha provocat la legítima irritació, la ràbia i, per descomptat, la lliure opinió de l’afició de l’Athletic.
Ja se sap, però, que Masip porta molt malament això de la llibertat d’expressió quan es tracta dels socis del Barça o quan se surten del pensament únic laportista, perquè ell viu en aquest món del laportisme on no hi cap l’autocrítica ni el respecte a les opinions dels altres, menys encara si són discrepants.
En canvi, el mateix Masip ha assenyalat directament l’exentrenador blaugrana Xavi Pasqual, actualment al capdavant del Veszprém hongarès, acusant-lo d’actuar amb “mala fe” intentant desmuntar l’equip barceloní d’handbol. Segons Masip, Pascual ha contactat diversos jugadors del Barça, com Emil Nielsen, Aleix Gómez, Luís Frade i Dika Mem, amb l’objectiu d’incorporar-los al seu nou projecte, fins i tot quan alguns d’ells encara tenen contractes vigents amb el club català. En aquest cas, amb ofertes de veritat i no inventades.
A més, Masip ha criticat les condicions fiscals favorables que ofereixen certs països, com Hongria, on els jugadors tributen aproximadament un 15%, en contrast amb el més del 50% que es paga a Espanya. Aquesta diferència, segons ell, permet a clubs com el Veszprém atreure talent oferint salaris nets més competitius, malgrat presentar ofertes brutes inferiors.
Quant a la sortida de Gonzalo Pérez de Vargas al Kiel alemany, Masip ha expressat la seva decepció, destacant que, malgrat ser un dels jugadors més ben remunerats de la plantilla, va optar per marxar. Masip ha destacat la importància que els jugadors estiguin plenament compromesos amb el club i no prioritzin únicament aspectes econòmics. En el súmmum d’aquesta actitud estúpida davant d’aquesta vida regalada d’assessor del president, que si per alguna cosa es caracteritza és per treballar res i guanyar molt, Masip ha fet una crida a la lleialtat institucional i denunciant pràctiques que considera perjudicials per a l’estabilitat de la secció de l’únic esport del qual, en teoria, té coneixements. Cada dia que passa Masip creix com aquesta figura prescindible, fanàtica, inútil, insensible i deshonesta que el Barça no necessita per a res. Preguntat el president Laporta pels fets viscuts a San Mamés, va desautoritzar Enric Masip visiblement descontent amb el seu assessor: “Tot ha estat bé”, va dir, amb cara de ganes de tornar a tancar Masip a la nevera per evitar més problemes.
