Les deportacions i expulsions d’immigrants en situació irregular són pràctiques contràries als drets fonamentals i ineficients en la consecució d’objectius, segons un estudi de les lògiques que legitimen les polítiques sobre el fenomen migratori, emmarcat en el projecte acadèmic Motivations, experiences and consequences of returns and readmissions policy (MORE).
Aquest treball, coordinat per la professora de la Universitat de Barcelona Olga Jubany, és fruit d’una recerca conjunta des d’Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, Itàlia, Suècia i el Regne Unit, a partir de les entrevistes a responsables de dissenyar les polítiques i a professionals que les apliquen, com jutges, treballadors de centres de detenció, policies i agents de fronteres.
Els experts consideren que les mesures restrictives no només no responen a la situació d’irregularitat, sinó que l’arriben a agreujar. La professora Olga Jubany concreta a EL TRIANGLE que el temor a la detenció i la deportació pot frenar tant la interposició de denúncies d’explotació –de manera que es generen més irregularitats– com la inscripció al padró, i s’obstaculitza d’aquesta manera la via per millorar la situació administrativa del migrant.
Al mateix temps, el retorn forçat resulta ser una mesura costosa en temps, esforç i diners, però sense beneficis evidents. A més, és ineficient en termes estratègics, com reflecteix la diferència entre les ordres de detenció incoades i les executades, causada pel desconeixement del país d’origen, l’absència de passaport o la manca d’acords bilaterals, assenyala Jubany entre altres motius.
D’altra banda, s’infrautilitzen mesures alternatives de caràcter preventiu, com la retirada del passaport en lloc de la detenció, l’obligació de no canviar de domicili o de residir en un lloc concret, l’ús de dispositius de vigilància com polseres electròniques, i les compareixences periòdiques davant les autoritats.
Aquests experts alerten de la precarietat, la inseguretat i la victimització provocades per l’aplicació d’una lògica punitiva com la deportació, considerada una mesura excepcional. La criminalitat n’és el concepte clau. D’una banda, s’esgrimeix per justificar la deportació, però en determinades instàncies la mateixa estada irregular genera antecedents penals, segons destaca la coordinadora de l’estudi. D’altra banda, es pot donar lloc a una doble penalització quan se substitueix una pena per la deportació, fet que incrementa el factor punitiu de la pena en detriment de la reinserció.
Quant a la detenció, també considerada extraordinària per llei, els resultats del projecte MORE apunten que s’utilitza sovint sense prou justificació i deixant de banda alternatives. L’estudi conclou que l’internament, amb els efectes negatius que comporta, no està justificat com a mesura preventiva, i que les mesures punitives no aborden les causes de la migració i no generen canals segurs d’accés a processos de regularització, ni mesures preventives o protocols de protecció suficients.
Pel que fa als problemes estructurals, els experts sobre el fenomen migratori mostren com a principal preocupació les contradiccions entre les intencions polítiques i el marc legislatiu i els recursos, d’una banda, i entre els interessos de diferents polítiques i estaments, d’una altra. Els policies, jutges i fiscals, en concret, davant la irregularitat i les seves conseqüències, troben necessari optar per la regularització de migrants presents al territori.
La segona part de l’estudi etnogràfic s’enllestirà previsiblement a l’octubre, però les anàlisis preliminars, segons avança Jubany, apunten a conseqüències com por de sortir a l’espai públic, explotació laboral, dificultats per accedir a un habitatge digne, condicions d’indigència per manca d’accés als drets, i pèrdua del potencial per aportar a la societat, que generen frustració i un malestar compartit amb la resta de la societat.
De moment, la primera part ja s’ha presentat al Parlament Europeu, “un fet poc habitual”, destaca la coordinadora de l’estudi, que confia a poder presentar-la també a la direcció general de Migració i Afers Interns de la Comissió Europea i a escala estatal, perquè les conclusions puguin influir en la presa de decisions i promoure un replantejament del disseny de les polítiques sobre el fenomen migratori.
