De les reaccions després de la derrota de Milà cal destacar que el mateix president del Barça, Joan Laporta, hagi fet una crida als barcelonistes per omplir el Lluís Companys aquest diumenge amb motiu de la celebració del clàssic que, si tot va normal, decidirà que la Lliga, amb tot el mèrit futbolístic, caigui del costat del Barça.
En circumstàncies normals, amb un estadi amb el 80% ocupat per abonats com passava al Camp Nou, davant del Reial Madrid només deixaven de vendre’s aquells milers de seients que, encara que en mans dels socis, ni s’ocupaven ni s’alliberaven en cap dels partits al llarg de la temporada. Sorpresos, arribaven a comptar-se per milers aquests seients vacants i intocables fins que les dues últimes directives van decidir invertir aquest dret i condicionar-lo al fet que, si no confirmaven la seva presència o facilitaven la seva venda a través de la iniciativa del seient lliure abans d’una determinada data, es posaven a disposició del públic.
No sent aquest l’escenari del partit del diumenge entrant, cal donar per descomptat que el FC Barcelona compta que els 16.684 socis amb passi de temporada o bé assistiran o bé se les han apanyat per revendre la seva localitat i gaudir d’unes bones vacances aquest estiu.
O almenys ho hauran intentat, aquesta vegada, però, en oberta competència amb el mateix club, que ha situat el preu de les entrades a un nivell tan estratosfèric que algunes estan per sobre de l’oferta en l’àmbit de la revenda.
Aquest dijous es podien continuar comprant entrades per gairebé tot el recinte, excepte a la zona de lateral baixa. A la resta, quedaven entrades desorbitades que, com és lògic, estan desanimant el barcelonista més entusiasta, ja que les pitjors localitats disponibles en aquestes últimes hores són les de les dues àrees de gol (nord i sud) a 795 € (també els córners baixos), que al seu torn tenen l’honor de ser les més barates després de les dels quatre córners, a 599 €, les úniques que aquest dijous al matí encara continuaven esgotades. Les altres dues opcions són les de lateral alta a 995 € i les de tribuna, fixades en 1.250 €, si bé només quedaven a la zona alta, ja que les del nivell de la llotja són les que el club i les agències solen reservar per als clients VIP. Sorprenent que per a un clàssic d’aquestes característiques, en què es juga la Lliga es miri per on es miri, l’enorme expectació capaç de generar no es tradueixi en una ocupació precoç del 100% d’un aforament tan reduït. En realitat, descomptats els socis abonats i els 5.000 seients sense visibilitat que ningú vol, el recompte de les cadires posades a la venda ronda les 33.000. Sens dubte, els preus inabastables en tenen la culpa.
Per més que el clàssic sigui el partit més atractiu del futbol mundial, guarnit aquesta vegada amb la no menys estimulant possibilitat de poder confirmar la 28a Lliga del Barça, especialment celebrada per coincidir amb l’explosió d’una altra generació d’or de la Masia liderada per Lamine Yamal, l’espectacle més gran actualment en un terreny de joc i flagell del Reial Madrid d’Mbappé, Vinicius i Bellingham, l’esforç d’adquirir una localitat a cost d’una fortuna verdaderament exagerada li està passant factura a l’àrea de ticketing de Laporta, departament que no destaca precisament per la seva eficiència i èxit en les campanyes de promoció dels partits a Montjuïc.
L’estadística no desmenteix que la seva és una història de fracassos si es té en compte que el rècord d’assistència és de 50.112 espectadors, assolit amb ocasió del partit de LaLiga entre el FC Barcelona i el Real Madrid celebrat el 28 d’octubre del 2023, sobre un aforament actual de 55.926 espectadors.
A més de l’encariment sideral per a aquesta ocasió, cal tenir en compte que els accessos són infernals. De fet, només és possible arribar caminant des de la plaça d’Espanya o amb el telefèric de Montjuïc i que no existeixen tampoc serveis d’hospitality o càtering que justifiquin aquests imports mai vistos.
L’àrea de ticketing, sempre menys espavilada del que es mereix el club, comptava que l’efecte final de la Champions previst per dimarts passat provoqués un estat d’eufòria imparable i de tal magnitud que a socis, aficionats i turistes els semblés menys dolorós assistir a un clàssic finalment refredat en part pel KO a la Champions i per la condició de clar favorit del Barça contra un rival sense gairebé defensa que va semblar donar el seu últim alè, inútil després de tot, a la final de la Copa del passat 26 abril. Potser si s’hagués donat la probabilitat que el Barça pogués proclamar-se campió aquest diumenge el ritme de compra d’entrades hauria millorat.
Dimecres passat, contra la ràbia de l’afició pel conformisme de Laporta amb l’arbitratge de Milà, el president no va tenir més remei que sortir al pas amb una improvisada declaració de tímida acusació al col·legiat Marciniak i, de passada, va fer una crida a l’afició com si fos necessari estimular al barcelonisme davant un partit com el clàssic, clau i decisiu per sumar una altra Lliga en la història del Barça, coincidint a més amb el 125è aniversari del club. Va ser l’excusa de Laporta en un intent desesperat per posar en circulació la gran quantitat de paper que, proporcionalment, queda encara per vendre a les taquilles.
Si no millora la demanda, que no sembla que així sigui amb aquests preus, caldrà recórrer com gairebé sempre a rebaixar-les, promocionar-les o, fins i tot, regalar-les si fes falta perquè no hi hagi zones buides a causa de preus abusius i prohibitius. La desesperació de Laporta per la greu situació econòmica porta a aquest tipus de mesures que tampoc serveixen per resoldre greus problemes estructurals de fons i de tanta negligència i abús de la despesa en la gestió.
