El 52% de les denúncies rebudes el 2024 per entitats de l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) anaven dirigides contra el sistema judicial. En concret, 103 de les institucions assenyalades eren algun servei o professional de l’àmbit jurídic, sobretot els jutges (22% del total), però també els fiscals, els advocats d’ofici o els equips que avaluen i atenen les víctimes.
Els altres àmbits més assenyalats són la policia, la sanitat, el sector social i fins i tot els serveis d’atenció integral en violència masclista. Els drets més vulnerats, segons les dones, són el dret a la reparació integral, a la seguretat, a accedir a un recurs efectiu, a la protecció familiar i els drets dels menors.
De les 143 denúncies rebudes, 117 es van classificar com a casos de violència masclista institucional. Més del 60% dels casos són dones de 31 a 50 anys, i el 16% tenen entre 21 i 30 anys. Per origen, el 63% han nascut a Espanya i un 33% fora de la Unió Europea, sobretot al Marroc, Algèria i Amèrica Llatina.
D’altra banda, el 91% de les dones denunciants diuen que la discriminació institucional els ha afectat molt en l’àmbit emocional o psicològic, un 68% en l’àmbit legal, un 60% en la salut física, un 54% en l’àmbit econòmic, un 44% en la relació amb l’entorn i un 43% en l’àmbit laboral.
A més, en el 73% dels casos hi ha més d’una persona afectada per aquesta discriminació institucional, com els pares, germanes, amigues, parelles o companyes de feina. En el 54% dels casos els fills també pateixen les conseqüències de la violència institucional.
A més del masclisme, un 43% de les denúncies també incloïen discriminacions per origen nacional, el 22% per la classe social, el 15% per una discapacitat i un 12% per l’edat.
