Mitläufer és una paraula que defineix el comportament d’una gran majoria de ciutadans alemanys durant la pujada i conquesta del poder del partit nazi, i les consegüents i terribles conseqüències. La traducció literal seria «seguidor», però el significat va més enllà: en concret, «deixar-se emportar pel corrent» o «obrar en consonància amb les opinions o els costums predominants», una mena de complicitat compartida que els eximeix de responsabilitats més dures. Lluny d’això, l’autora aborda a cara descoberta la història de la seva família i, en fer-ho, alerta sobre els perills de la desmemòria. El llibre és un document apassionant, una investigació extraordinària que ens acosta a la història d’Europa des d’un vessant totalment honest i compromès amb la veritat històrica.
Géraldine Schwarz descobreix a la ciutat alemanya de Mannheim, d’on és originari el seu pare, que el seu avi Karl va comprar el 1938, a molt baix preu, una empresa als seus propietaris jueus, els Löbmann, més tard assassinats a Auschwitz. Després de la guerra, confrontat amb un hereu que reclama una reparació, Karl Schwarz opta per la negació de les seves responsabilitats com a Mitläufer. Així arrenca una recerca que cobreix tres generacions de la història recent d’Europa i que ens obliga a reflexionar sobre els riscos de l’oblit, l’amnèsia buscada, i l’auge del neofeixisme en el nostre continent. L’autora, filla de pare alemany i mare francesa, també aborda la desmemòria de França, Àustria i Itàlia, fent evident que la responsabilitat històrica no és patrimoni exclusiu d’Alemanya, sinó que és un fenomen europeu que ens interpel·la a tots.
El llibre no només és un relat sobre la responsabilitat individual i col·lectiva, sinó també un advertiment sobre la fragilitats de la memòria històrica. Schwarz descriu amb precisió com la societat alemanya va trigar dècades a assumir el seu passat i com aquest exercici de memòria no va ser, ni de bon tros, universal ni homogeni. Mentrestant, en altres països d’Europa, com França o Itàlia, la narrativa de la postguerra va estar marcada per l’autoindulgència i la construcció de mites que ocultaven les complicitats internes amb el feixisme. Aquesta absència de memòria col·lectiva i el desig d’oblidar les responsabilitats històriques han estat, segons l’autora, un terreny fèrtil per a la reaparició d’ideologies extremistes a la nostra època.
A més d’una anàlisi històrica rigorosa, el llibre de Schwarz és un testimoni personal de la seva pròpia trajectòria de descobriment i presa de consciència. La seva investigació la porta a interrogar-se sobre el paper de la seva família durant el nazisme i a qüestionar fins a quin punt les societats postbèl·liques han fet prou per afrontar el seu passat. A través d’aquest recorregut, l’autora ens convida a plantejar-nos una pregunta fonamental: quin és el nostre deure amb la història? Podem permetre’ns el luxe d’oblidar o ignorar els senyals que anuncien la seva repetició?
El llibre no només es llegeix com una crida a la memòria, sinó també com una advertència contra la indiferència. Schwarz ens mostra com la passivitat i la manca de compromís poden convertir qualsevol societat en còmplice d’atrocitats. Les lliçons del passat han de servir per construir un futur més just i democràtic, però això només serà possible si assumim la responsabilitat de recordar i aprendre.
En l’epíleg, José Álvarez Junco ens adverteix sobre l’enorme complexitat dels problemes pretèrits i les dificultats per atribuir de manera clara les culpes col•lectives. Les moltes petites covardies poden permetre atrocitats. Cal recordar, doncs, les causes que les provoquen. A més, el llibre ens recorda que la història no és només un conjunt de fets passats, sinó una eina imprescindible per entendre el present i prevenir futurs errors. En un moment en què el discurs de l’extrema dreta i la negació històrica guanyen espai a Europa, Los amnésicos esdevé un testimoni indispensable.
En definitiva, aquest llibre és una lectura fonamental per a aquells que volen entendre no només la història d’Europa al segle XX, sinó també els perills de la desmemòria en el segle XXI. La recerca de les complicitats polítiques i socials és un dilema universal que ens afecta encara avui. Perquè el passat, com ens recorda Schwarz, no és mai tan lluny com ens agradaria pensar.
