Ens trobem davant del primer Sant Jordi de la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Com percep la festivitat i quina importància creu que té per a la cultura?
Sant Jordi és un dels moments més esperats de la cultura catalana, un dels dies més participatius i més transversals, més bonics i més importants de l’any. Una diada on tota la cadena de valor del llibre surt amb tot el seu potencial convertint els carrers en una autèntica festa de la lectura, compartint protagonisme amb la rosa. Sant Jordi és també una oportunitat única per reforçar el paper social de la literatura. Un dia per buscar, remenar i escollir aquells llibres que més ens poden seduir. I un dia per demostrar afecte i estimació regalant roses. De fet, Sant Jordi és, per excel·lència, la festa cívica i cultural de Catalunya. Segur que aquest any també serà un dia preciós.
Quin llibre té previst comprar per Sant Jordi?
“Poesia completa” de Joan Salvat-Papasseit que s’ha publicat recentment. El 2024 va ser l’Any Salvat-Papasseit, commemorant els cent anys de la seva mort. Aquestes commemoracions serveixen per tornar a editar i revisar el patrimoni literari. Les publicacions són un exemple d’allò que queda. I és bo llegir els autors commemorats, més enllà de l’any en si.
Quines iniciatives està impulsant Cultura per promoure la lectura?
La lectura és una qüestió de cabdal importància per a la societat. Per això estem desplegant el Pla Nacional del Llibre i la Lectura conjuntament amb el Departament d’Educació i Formació Professional i el sector del llibre amb l’objectiu d’incrementar els índexs de lectura i millorar la competència lectora, especialment en català. D’aquest pla, ja s’han posat en marxa el 90% de les mesures per fomentar l’hàbit lector des de la infantesa i passant per totes les etapes de la vida, inclosa la vellesa. Com a mesures concretes, s’han posat en marxa iniciatives en escoles, residències de gent gran, centres sanitaris, biblioteques, món llibreter, món editorial, etc. Totes elles adreçades a diferents franges d’edat. Continuem amb la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”, gràcies a la qual prop de 40.000 nens i nenes de 6 anys han adquirit un llibre. També s’ha reforçat els programes de foment de la lectura i de mediació artística als centres penitenciaris i centres de justícia juvenil. D’altra banda, s’han posat en marxa 16 punts de lectura en residències de gent gran. I també hem impulsat el Pla de millora de les biblioteques escolars de Catalunya i s’han posat en marxa ajuts de foment dels plans locals i comarcals de lectura destinats als ajuntaments i consells comarcals per desplegar plans de lectura conjuntament amb biblioteques, escoles i llibreries. I per fomentar la creació i donar suport al sector del llibre tenim un projecte molt ambiciós que és el desenvolupament de la Casa de les Lletres com a espai aglutinador de les entitats de la creació literària i associacions d’escriptors, un veritable espai referencial per al món de les lletres obert a la ciutadania.
Catalunya es planteja situar la cultura com un dret fonamental?
Sí. Aquesta ha de ser a la legislatura dels drets culturals i treballem per impulsar l’accés universal i la participació cultural amb aquest objectiu. També volem que els professionals del sector puguin desenvolupar-se en les millors condicions possibles. És una llei que garanteix el dret de totes les persones a accedir, a formar-se, a crear i a participar activament de la vida cultural del país i que, de fet, ha de ser la llei bàsica i de referència del sistema cultural català. La futura llei situa la cultura al servei del conjunt de la ciutadania i posa les persones al centre. També pretén garantir que tothom i arreu tingui accés als béns i serveis culturals del país i pugui gaudir-ne en igualtat de condicions, posant especial èmfasi en les persones vulnerables i en aquelles que estan en risc d’exclusió.
Vostè ha destacat que “la cultura catalana està en un bon moment de forma”, però que això no és complet si no arriba a tothom.
Treballem més que mai i de forma decidida per contribuir a esborrar les desigualtats en l’accés a la cultura. Cal que tothom tingui accés als equipaments i serveis culturals i que pugui gaudir de les seves programacions i activitats en igualtat de condicions, superant les barreres físiques, cognitives, econòmiques, culturals o generacionals que allunyen moltes persones de la possibilitat d’accedir-hi amb plenitud. Entre les mesures concretes, estem treballant en el Pla d’Equipaments i Serveis Culturals de Catalunya, que coneixerem com a PESCCAT. Actualitza el Pla que hi havia fins ara i ens permetrà dotar els municipis i les comarques dels equipaments i serveis que han de garantir l’accés i la participació cultural del conjunt de la ciutadania, contribuint al reequilibri del territori i a la cohesió social. Malauradament, la cultura no és a l’abast de tothom, no només per una qüestió de butxaca, sinó, i sobretot, per la motxilla que anomenen capital cultural. Necessitem un capital cultural, una educació que acosti la gent a la cultura. Perquè la cultura és un tema de familiarització i d’hàbit. Ho hem vist amb l’esport, que abans no era majoritari i avui sí que ho és. Hem d’aconseguir que amb la cultura passi això.
S’està desplegant el Programa per la Presència de les Arts i la Cultura en l’Educació.
El principal objectiu d’aquest programa és que l’educació acosti la gent a la cultura, amb la voluntat d’aprofitar el paper enriquidor de les arts a l’aula, ja que poden contribuir a millorar diverses habilitats i a reforçar l’aprenentatge social i emocional; garantir l’accés de tot l’alumnat a la cultura, o afavorir la implicació de professionals de la cultura en els àmbits educatius. L’objectiu és que aquest impuls de les arts i la cultura en l’educació sigui efectiu arreu del territori. Actualment, el programa temporal d’impuls de les arts en l’educació ja compta amb 11 tècnics que posen en relació els centres educatius i els equipaments i projectes culturals que hi ha a tot el territori català.
Ha afirmat el compromís d’assolir el 2% del pressupost de la Generalitat per a Cultura…
És un compromís històric del sector cultural, assumit pel Parlament de Catalunya, pels diferents partits polítics i per aquest Govern. És un compromís per al qual fa anys que es treballa i tots tenim clar que ha d’arribar. És evident que si no tenim pressupostos no podrà ser aquest 2025. Hem de veure com ens hi acostem al màxim aquest any. És un compromís ferm.
El projecte Catalunya Media City i l’ampliació del Parc de l’Audiovisual de Catalunya són iniciatives destacades.
Són les dues potes d’una aposta de país basada en la col·laboració publicoprivada que té per objectiu que Catalunya tingui un centre de referència en producció, recerca, innovació i impuls empresarial en el sector audiovisual, digital i del videojoc. L’epicentre del Catalunya Media City serà l’edifici de la Nau de Turbines de les Tres Xemeneies. Combinarà espais per a la formació, platós, estudis de gravació, espais de coworking i una gran sala d’exhibició oberta a la ciutadania amb les darreres tendències audiovisuals i digitals. Al Parc Audiovisual de Terrassa s’hi construiran dos platós nous de grans dimensions, d’uns 2.200 i 1.000 metres quadrats, respectivament. Els nous platós permetran atraure produccions de cinema i de ficció de gran format i de més durada.
La intel·ligència artificial i les noves tecnologies transformen la creació i distribució cultural.
Des del Departament de Cultura entenem que la intel·ligència artificial, en particular, i les tecnologies en general són eines a disposició de la gestió i de la creació artística i potencial catalitzadors de transformació en l’àmbit cultural. Catalunya sempre ha estat país d’avantguarda cultural i, alhora, som un país que aborda els reptes globals —també els culturals— sense perdre de vista la mirada crítica i responsable. I així és com volem adaptar-nos a la revolució de la Intel·ligència Artificial: treballem per acompanyar al personal del Departament i als creadors i institucions en l’adopció d’aquestes tecnologies, impulsant la recerca, la formació, la transferència als diferents sectors culturals i la creació amb IA, però també promovent espais de debat ètic i marcs normatius que garanteixin els drets dels autors, la diversitat cultural i l’accés equitatiu.
Quin és l’objectiu principal del Pla Estratègic del Patrimoni Cultural 2030?
Definir el full de ruta que ha de guiar les polítiques relacionades amb el patrimoni cultural els pròxims anys, amb un horitzó 2030. El Pla pretén assolir tres grans reptes: socialitzar, protegir i governar el patrimoni. S’ha elaborat amb la participació de 250 professionals del Departament de Cultura i de 8 assessors externs i ha permès fixar 10 estratègies d’avanç, 28 propostes d’actuacions i 25 projectes claus. El Pla té una mirada global i integradora i ofereix una visió sistèmica i cohesionada del patrimoni cultural, que permet avançar de manera més transversal, participativa, metodològica, coordinada, eficient i amb impacte social. A més, l’estratègia té també com a objectiu integrar i ordenar iniciatives que ja s’havien posat en marxa com ara el Pla de Museus o el Pla d’Arxius.
El projecte d’ampliació del MNAC es presenta com un gran repte.
Es tracta d’un projecte de la màxima transcendència per a la cultura catalana, la ciutat de Barcelona i el conjunt del país, alhora que té també un clar abast internacional. Respon a la necessitat d’adaptar-se als desafiaments del segle XXI i completa la missió fundacional del Museu, tot reprenent l’esperit de Joaquim Folch i Torres: un museu que posi en valor el patrimoni artístic de Catalunya fins al present. L’ampliació li permetrà al MNAC disposar de l’espai i els recursos necessaris per desplegar la seva dimensió de museu nacional i de capçalera del sistema. És un gran repte i una oportunitat única per a la seva consolidació definitiva com un museu sense límits cronològics ni estilístics, capaç de representar i promoure la totalitat de la creació artística catalana i de reforçar el seu rol dins el panorama museístic internacional. L’actuació contribuirà a transformar la muntanya de Montjuïc i a consolidar-la com a pol cultural del país en el marc d’un parc equipat referent per a la ciutadania de Barcelona.
Ha anunciat que es treballarà en una Llei de Patrimoni Cultural Material i Immaterial i en una possible Llei de Museus.
En la nova Llei del Patrimoni Cultural ja hi estem treballant. Incorporarà una visió transversal del concepte patrimoni per tal d’actualitzar-lo i que pugui regular la totalitat del patrimoni cultural català. Serà una actualització de la normativa des d’una perspectiva holística, incorporant àmbits patrimonials no recollits actualment, regulant el patrimoni moble i l’immaterial a l’igual que l’immoble, adaptant el règim sancionador al moment actual i posant l’èmfasi en el coneixement, la difusió i la interacció del nostre patrimoni amb la societat actual. Pel que fa a la Llei de Museus, modificar la legislació és clau. Cal actualitzar la llei vigent, de 1990, i el conjunt de normativa associada per adaptar-los a les necessitats i a les realitats del sistema museístic actual i a la visió del Pla de Museus 2030. Els museus han canviat molt. Cal actualitzar la legislació als nous valors i funcions que desenvolupen actualment els museus com a institucions de servei públic, obertes al servei de la societat que l’envolta.
