Com a la pel·lícula de la marmota, en què un meteoròleg televisiu reviu el mateix dia de forma reiterada, els usuaris de Rodalies a Catalunya pateixen les cancel·lacions i els retards del servei dia rere dia, atrapats en el temps, com suggereix l’aclamada cinta. I la marmota ve de lluny; si no abans, a finals dels 90, principis del 2000, es van començar a acumular retards freqüents i deficiències en la infraestructura que generaren i generen crítiques constants i lògiques. Cal tenir present que en aquell període l’increment de viatgers és extraordinari, passant-se de setanta milions l’any a cent vint milions. Un augment que no es va afrontar amb una ampliació de la circulació o de la capacitat dels trens. D’aquell desajust encara plora la criatura. Han passat dècades ja, i presidents i consellers i ministres, del PSOE, del PP, del PSC, de Convergència, de Junts, d’ERC… i la cançó de l’enfadós encara sona. Els uns culpen als altres, però els retards no fallen a la seva cita amb els viatgers.
Mirant enrere, un dels punts més àlgids de l’etern conflicte va donar-se l’any 2007, les obres d’arribada de l’AVE a Barcelona van causar l’enfonsament d’un túnel a Bellvitge, cosa que va portar a tancar diverses línies de Rodalies durant setmanes i va generar el caos en la mobilitat. D’aquell temps és l’anècdota del llavors conseller Joaquim Nadal, que va arribar tard a una inauguració a l’aeroport de Barcelona amb el president José Luis Rodríguez Zapatero i el llavors president José Montilla li va preguntar si hi havia anat en Rodalies… Aquell caos va derivar a una manifestació sobre el dret a decidir dels catalans sota el lema “Som una nació i diem prou! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures”, que exigia el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals i que el Govern recaptés i gestionés tots els imposts. A la mobilització, a on van participar els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, hi hagué una assistència multitudinària, entre 200.000 persones –segons la policia– i 700.000 –segons els organitzadors–.
Hi ha qui situa el germen del procés, que es desenvoluparia un temps després, en aquell moment de la Catalunya emprenyada. Es diu, fins i tot, que el procés independentista va arribar en tren. I no pocs abonen la teoria que, després del fracàs indiscutible del procés, només Rodalies pot ressuscitar aquell mort… Per tot plegat, a Pedro Sánchez i a Salvador Illa, sabedors de les conseqüències dels catalans emprenyats, els interessa els primers resoldre el caos de Rodalies, abans no torni a descarrilar el malestar en un altre procés, o en una deriva pitjor. D’altra banda, reprovar a la consellera Sílvia Paneque, que fa set mesos que està en el càrrec, sense reprovar també tots els consellers que l’han precedit, és, si més no, hipòcrita.
