Les xarxes socials són un perill demostrat per als menors d’edat. Plataformes com TikTok, Instagram i altres han esdevingut espais on proliferen el bullying, ciberbullying, estafes piramidals, pedofília, i fins i tot sectes o grups terroristes. Tot i les mesures de seguretat com els “modes restringits” o filtres per a contingut explícit, no eviten l’exposició dels joves a contingut inapropiat. Les eines de control són insuficients, i la manca de supervisió deixa els menors desprotegits. No hi ha protecció real, sinó protocols ineficaços.
Sóc conscient que existeixen policies infiltrades en aquestes xarxes i que ja es fan accions per detectar “conductes sospitoses”. No obstant això, aquestes mesures resulten insuficients, sobretot quan arriben als jutjats. Si arriben. Massa sovint, els responsables de delictes relacionats amb menors obtenen impunitat. Aquesta situació és incomprensible i inacceptable, però està passant tant aquí com fora de les nostres fronteres, amb casos que queden impunes per manca de proves suficients o per la lentitud del sistema judicial.
Aquest problema s’agreuja quan els polítics es centren més en qüestions ideològiques sobre plataformes com X que en la seguretat digital. El debat sobre Elon Musk i la seva vinculació amb l’extrema dreta desvia l’atenció del problema real. Per què es critica X per “blanquejar” l’extrema dreta i no es fa el mateix amb plataformes com Instagram, que accepta i compra les polítiques de Trump també? I per què gairebé no es parla de TikTok, on també hi ha greus riscos per als menors i Trump el va “salvar” quan estava a punt “d’extingir-se” en el seu país? Aquesta incoherència i hipocresia política distreu de la qüestió essencial: la protecció dels menors.
Un exemple clar és Gabriel Rufián, un polític més enllà d’independentista, inqüestionablement d’esquerres, que té un compte verificat de X amb aproximadament un milió de seguidors. Si ell pot tenir X públicament, demostra que els altres ciutadans i ciutadanes també. Tenir aquesta xarxa no és ser feixista. I tancar el X de l’Ajuntament de Barcelona va ser un greu error. Era un canal de comunicació i d’emergències (com a mínim, això últim sí ho mantenen) de tots els barcelonins, no només de l’alcalde de Barcelona. Fer-ho per a tots em sembla una mesura populista i ineficaç.
La manca d’eines i coneixement per part dels pares i professors per gestionar les opcions de seguretat a les aplicacions deixa els menors vulnerables. La viralitat de TikTok facilita que els joves s’exposin a continguts inapropiats. Les lleis actuals són insuficients i no es compleixen de manera rigorosa, exposant els menors a riscos com el bullying, el ciberbullying, la pedofília i la radicalització en general.
La Convenció sobre els Drets de l’Infant de l’ONU estableix que els menors tenen dret a ser protegits de l’explotació i abús, també de forma digital. Però les plataformes prioritzen l’audiència i els guanys per sobre de la seguretat dels usuaris. Les autoritats han d’exigir que compleixin amb aquesta responsabilitat i legislar més decididament per evitar que aquestes plataformes posin en perill els drets dels menors.
A més, des de TikTok o Instagram és fàcil accedir a plataformes com OnlyFans, amb contingut per a adults que pot exposar els menors a manipulacions extremes. Les autoritats han de legislar per evitar que aquestes plataformes esdevinguin un hàbitat per a depredadors digitals.
El debat sobre xarxes socials com X sovint es desvia del problema fonamental: la seguretat infantil en línia. La ideologia no ha de ser el focus principal. El que importa és garantir que les plataformes siguin segures per a tots, especialment per als menors. Les autoritats han d’assumir la seva responsabilitat i protegir els drets dels infants a l’entorn digital. La protecció dels menors ha de ser una prioritat absoluta. Cal fer molta pedagogia al respecte. Demano els pares i mares que siguin conscients dels perills que corren els seus fills a les xarxes socials. No només no exagero, sinó que estalvio molts detalls que podrien ser més esgarrifosos. Han de vigilar les interaccions en línia dels seus fills, utilitzar eines de control i parlar obertament sobre els perills del món digital. Alhora, demano a l’Estat i la Unió Europea que deixi de centrar tota la responsabilitat en els progenitors, i que implementi més polítiques eficaces per garantir la seguretat dels menors, complint amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant.
La protecció dels nostres menors no pot esperar més.
