Un de cada tres infants amb altes capacitats pateix assetjament escolar, segons un estudi de l’Associació Promotora de la Fundació de nens i nenes amb Altes Capacitats (Fanjac). Aquests casos es donen principalment al pati, han indicat més del 71% dels participants en la mostra, i tot i que la majoria dels centres disposa d’un protocol contra l’assetjament, en una proporció “considerable” dels casos aquest no s’ha activat contra alumnes identificats.
L’estudi apunta també que només la meitat dels alumnes tenen un pla individual elaborat. Actualment, el Departament d’Educació de la Generalitat té identificats 4.200 alumnes amb altes capacitats i la Fanjac assegura que hi ha molta infradetecció, malgrat que la detecció ha augmentat un 62% des del 2017.
Aquesta associació ha alertat que els infants i joves amb altes capacitats se senten rebutjats pels seus companys perquè tenen un alt nivell cognitiu, el seu cervell funciona més de pressa i són capaços de donar resposta i aportar solucions innovadores als problemes. Quan això no té un acompanyament i persisteix en el temps, pot derivar en problemes de salut mental. De fet, la Fanjac afirma que més del 40% dels estudiants es troben en tractament psicològic i gairebé el 50% manifesta que ho ha estat en algun moment durant els seus estudis.
Davant d’aquesta situació, i coincidint amb el Dia Mundial de les Altes Capacitats, la Fanjac ha reclamat que els centres escolars disposin de més recursos humans i econòmics per donar a conèixer què suposa tenir altes capacitats i la seva identificació, per prevenir casos d’assetjament. La presidenta de l’entitat, Sílvia González, de fet, ha denunciat que només el 21% dels docents tenen coneixements suficients sobre les característiques i condicions d’aquesta diversitat, i que no saben com actuar ni com ajudar els alumnes.
A més, ha afirmat que és fonamental que el sistema prengui consciència de la importància que té per aquests nens el fet de sentir-se integrats en el grup, i ha lamentat que siguin les famílies les que solen demanar una avaluació professional. “Només en el 4% dels casos són sol·licitades per representants dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) o dels Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP)”, ha assegurat González.
