En el Reial Madrid de Florentino Pérez, a diferència del Barça de Joan Laporta, els comptes transcendeixen als socis a través dels mitjans de manera més o menys regular, calibrada i previsible. Aquest dimarts, per exemple, diversos portals es van fer ressò dels estadis financers intermedis de la temporada -notables, per cert-, amb un repunt de les partides sobre la línia pressupostària que preveu aconseguir al final de curs amb una millora dels resultats.
Per exemple, el bloc d’ingressos a mitja temporada es xifra en 589,7 milions, enfront dels 460,9 milions registrats en el mateix període de la temporada anterior, i en un resultat net de pràcticament 30 milions sobre els 23,6 milions de la temporada 2023-2024, a 31 de desembre de 2023.
Res se sap, en canvi, de com van les coses en l’equip econòmic del FC Barcelona, que integren el president Laporta, el tresorer de la junta, Ferran Olivé, i pocs més, un executiu ascendit per la cadena de baixes, fugides, dimissions i acomiadaments que executa -en cap cas pensa, aporta criteri o discuteix- les decisions que, bàsicament, pren el president i reflecteixen en no pocs fronts les iniciatives de negoci i d’intervenció d’Alejandro Echevarría, l’excunyat de Laporta sense càrrec ni cartera que, no obstant això, pesa bastant més que la resta de la junta en el diabòlic organigrama del club.
Al Madrid, d’acord amb les dades filtrades, els ingressos de taquilla, abonats i estadi “han reportat una injecció de gairebé 150 milions, més de 50 milions per sobre de les dades anotades a desembre del 2023. Per la seva banda, els partits amistosos i la seva participació en les diferents competicions s’han traduït en ingressos de 108 milions d’euros enfront dels 93 milions de l’any anterior”, ha informat Palco23 sobre les finances del Reial Madrid.
Enguany, en contrast, el club blaugrana mira de filtrar que les recaptacions de Montjuïc han millorat, i és cert, per la senzilla raó que fa un any l’equip no brillava ni competia pels títols i va caldre recórrer a rebaixar preus, activar promocions i regalar ticketing per continuar fent l’efecte que la graderia responia malgrat tot. Amb Lamine Yamal en pla estrella i l’equip de Flick golejant als grans d’Europa, les expectatives són unes altres, molt diferents, i la venda ordinària d’entrades s’ha recuperat notablement.
El contrapès d’aquesta bona notícia és que, pressupostàriament, Laporta havia explicat a LaLiga que el retorn a l’Spotify amb 65.000 espectadors abans del desembre passat suposava un múltiple aplicable als resultats amb incidència directa en les recaptacions i en l’estalvi del lloguer de l’estadi Lluís Companys, gens barat, per cert. Pel fet que l’estadi, no es troba ni de bon tros habitable, la factura de jugar fins a maig lluny de les Corts pujarà més del que es preveu.
Tampoc és que siguin molt transparents els resultats de la gestió laportista sobre la resta. Només se sap que s’havien pressupostat més de 40 milions d’increment anual de l’acord renovat i ampliat amb Nike per a aquesta temporada, encara que pel que sembla sense massa impacte en el compte d’explotació, perquè la previsió era tancar l’exercici amb cinc milions de benefici solament, la meitat dels anunciats en l’exercici 2023-24 que, al final, pels ajustos obligats a causa del daltabaix de Barça TV, de 145 milions negatius, van arrossegar al Barça a unes pèrdues de 91 milions i una involució dels fons propis a 94 milions en vermell.
Al Madrid s’ha registrat una xifra de despeses també rècord, de poc més de 200 milions, 70 milions superior al període anterior, d’acord amb el següent desglossament: serveis exteriors, 122 milions; altres despeses de gestió corrent, 71 milions; desplaçaments, 9,3 milions; tributs, 3,7 milions; i despeses de cessió i adquisició de jugadors, 201.000 euros.
En el Barça, poc o res se sap en realitat dels ajustos derivats de la imprevista operació de l’explotació anticipada de més de 400 seients VIP que, finalment, LaLiga està en tràmit de desmuntar malgrat l’aparença inicial d’un ingrés extra, net, comptabilitzat per 100 milions, que eren absolutament necessaris amb caràcter d’urgència davant la crisi Olmo de final d’any.
Per l’aparença i conseqüència d’aquest dèficit en el marge salarial de Laporta, que no donava per inscriure a Dani Olmo ni l’agost ni el gener, cal suposar que els estats de comptes no poden ser pròspers, molt menys si el 3 de gener el futur blaugrana d’Olmo va penjar d’un fil i es va salvar amb una transferència de 28 milions d’un proveïdor fantasma de telecomunicacions que ha admès haver invertit només per a fer-li un favor a Laporta.
Tampoc s’han complert les promeses de Laporta de fitxar el passat estiu Nico Williams i altres cracs, i de tornar a la regla 1:1 amb el contracte de Nike -mentida-. Finalment, quan gràcies als acords amb Orient Mitjà s’ha regularitzat -almenys presumptament- la possibilitat de fitxar amb normalitat, Laporta només ha pogut resoldre alguns assumptes pendents com els de Gavi, Pedri i Araujo, i actualitzar les condicioni de Cubarsí, que, no obstant això, han excedit el joc net financer amb la promesa de Laporta de compensar-lo abans del 30 de juny.
Si, a més, LaLiga rectifica aquest ingrés de 28 milions que ja ha denunciat davant el CSD o el periodifica per la seva naturalesa contra el criteri del nou auditor de comptabilitzar íntegrament 100 milions aquesta temporada, el desori financer està assegurat una altra vegada.
