El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dijous el vet del Tribunal Constitucional (TC) a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament de Catalunya la tardor del 2019.
Arran de la demanda dels exmembres de la Mesa del Parlament Josep Costa i Eusebi Campdepadrós contra l’Estat espanyol, el tribunal amb seu a Estrasburg ha conclòs que va ser una mesura “proporcionada i necessària” i ha negat que es vulnerés “la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats”, com al·legaven els demandants.
La prohibició no va impedir als parlamentaris exercir els seus drets perquè el vet es va imposar “després de nombrosos debats que havien tingut lloc lliurement” a la cambra catalana, diu el TEDH.
“El Tribunal Constitucional va exercir la seva potestat, en circumstàncies extremes, per executar les seves pròpies decisions anteriors que protegeixen la Constitució com a garant de la integritat territorial de l’Estat”, afirma la decisió d’Estrasburg que declara inadmissibles les demandes de Costa i Campdepadrós.
Les demandes dels exdiputats de Junts eren part de la quinzena de denúncies de líders independentistes vinculades al procés independentista que hi ha sobre la taula del TEDH. Les ha agrupat en tres categories.
La primera inclou els casos relacionats amb els drets polítics dels líders independentistes en presó preventiva, la segona és la més nombrosa amb els condemnats per sedició i malversació per l’1-O i la tercera inclou els casos referents a la llibertat d’expressió pel vet del Tribunal Constitucional a debats al Parlament. Amb la decisió del TEDH es tanca la tercera carpeta de demandes pel procés independentista a Estrasburg.
Les decisions del TC
La decisió d’Estrasburg d’aquest dijous es refereix a les decisions del Tribunal Constitucional de la tardor del 2019 sobre els debats d’autodeterminació i la monarquia espanyola.
A petició del govern espanyol, el TC va emetre diversos incidents d’execució a la Mesa del Parlament per aturar la tramitació de propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia. L’alt tribunal les considerava un incompliment de la sentència del 2015 que declarava inconstitucional la resolució del Parlament sobre l’inici del procés independentista, i de la sentència del 2019 que anul·lava la reprovació del Parlament al rey d’Espanya, Felip VI, i la seva petició d’abolició de la monarquia.
Pel Constitucional, “la insistència del Parlament de Catalunya en l’afirmació de la sobirania del poble de Catalunya i la defensa del dret a l’autodeterminació” constituïa un intent “de facto” de revisar la carta magna amb procediments “diferents dels previstos” i, per tant, les propostes de resolució sobre l’autodeterminació eren “incompatibles amb l’estat de dret”.
També va vetar les propostes de resolució sobre Felip VI perquè considerava que el Parlament “s’excedia dels seus poders” i que les condemnes al cap de l’Estat i la petició per abolir la monarquia implicaven una “atribució de responsabilitat política” contrària a la Constitució.
Les queixes dels independentistes
En canvi, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i l’exsecretari primer de la Mesa Eusebi Campdepadrós entre el 2018 i el 2021 denunciaven el TC per “impedir debats” a la cambra catalana. Tots dos van acusar el TC d’intentar obligar-los amb “diversos requeriments” a “votar en contra a la Mesa de l’admissió a tràmit de les iniciatives” per debatre l’actuació del rei d’Espanya i de la qüestió de l’autodeterminació “sota amenaça de responsabilitats penals”.
“La prohibició del debat parlamentari sobre aquestes qüestions era la intenció explícita del govern d’Espanya a l’hora de plantejar les impugnacions davant del Tribunal Constitucional”, afirmen en l’escrit de la demanda.
Les demandes contra Espanya
Costa i Campdepadrós havien denunciat l’Estat espanyol a Estrasburg pel vet del TC a la tramitació de propostes de resolució sobre l’autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019.
Costa i Campdepadrós alegaven que l’Estat va vulnerar el seu dret a la llibertat d’expressió i als seus drets polítics com a diputats perquè el TC va impedir que la Mesa permetés certs debats al Parlament. Els exdiputats consideraven que el TC va “coaccionar” la Mesa interpretant de manera “extensiva les seves competències dins els procediments d’execució” dels seus mandats.
Posteriorment, el grup de diputats de Junts durant aquella legislatura van presentar també una demanda similar al TEDH.
A més, Costa va registrar una segona demanda contra l’Estat espanyol pels procediments judicials que va patir arran d’aquell cas. Si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va absoldre, Costa argumentava que l’obertura d’un procés penal contra ell també va vulnerar els seus drets.
