La inscripció de Dani Olmo gràcies a la misteriosa operació de venda de seients VIP a dues empreses d’Orient Mitjà ja ha destapat, com ja feia olor a quilòmetres de distància, una altra tèrbola trama financera que, en el fons i en la forma, s’assembla com una gota d’aigua a una altra a la fantasmagòrica venda de Barça Studios del 2022, quan Joan Laporta, amb mitja dotzena de fitxatges tancats i generosament comissionats, es va adonar que no disposava del marge salarial suficient.
El mateix escenari que es va donar a última hora amb Dani Olmo, sis mesos després d’haver-lo comprat i d’haver-lo inscrit amb l’excusa de la no menys sospitosa lesió de Christensen, a la desesperada i sota l’amenaça contractual que el jugador quedés lliure si es quedava sense llicència.
Ara ha transcendit que, en efecte, Laporta ha pogut jugar brut una altra vegada mitjançant una espècie de simulació de venda d’aquesta comercialització de futurs seients VIP de l’Spotify a una societat tan desconeguda i aliena a aquesta mena d’activitat comercial que, com era d’esperar, ha emmurriat tant a Javier Tebas, el president de LaLiga, que també ha inclòs, en les al·legacions al CSD per la cautelaríssima, una denúncia per aquesta circumstància anòmala, segons ha relatat El Confidencial en una informació en la qual, finalment, ja ha aparegut l’empresa que tant d’interès tenia Laporta a ocultar.
Es tracta de New Era Visionary Group FZ-LLC, radicada en un dels Emirats Àrabs, Ras Al-Khaimah, i dedicada formalment a la consultoria en l’àmbit de les telecomunicacions, sense oficina pròpia perquè la seva seu central és un coworking, mentre que la seva filial a Espanya, fundada el juny del 2024 amb un capital de 3.000 euros, New Era Visionary Group Ibèria S.L., apareix domiciliada en el pis particular de Francisco Maza Sánchez, a la Rambla de l’Onze de Setembre de Barcelona. L’altre administrador és Ruslan Bîrlădeanu, ciutadà moldau especialitzat en enginyeria societària a favor d’interessos moldaus i nord-americans. Francisco Maza és propietari d’una patrimonial, Imagina World Corporate SL, també amb seu social a la seva casa de Barcelona.
La revelació d’aquesta identitat del segon pagador -provisional- ha destapat una altra no menys fosca operació, ja que New Era Visionary Group ha resultat ser un altre proveïdor del FC Barcelona a qui fa ben poc, de seguida que va crear-se l’empresa, Laporta li va adjudicar a dit el desplegament de la futura xarxa 5G SA de l’Spotify, que, des del punt de vista de la tecnologia, dependrà d’Orange. El Barça va anunciar aquest acord amb New Era Visionary Group, qualificant-la com a “líder mundial en integració de connectivitat i infraestructures”.
No obstant això, només té un projecte, el del nou estadi blaugrana, i un client, el FC Barcelona, si és que finalment s’ocupa de portar el 5G fins a l’Spotify arribat el moment. El cost estimat d’aquest desplegament, avaluat entre 15 i 20 milions, és menor fins i tot que els 28 milions que, de sobte, va ser capaç d’aportar documentalment la tràgica nit del 31 de desembre del 2024 i transferir l’endemà passat al FC Barcelona.
LaLiga, en realitat, li havia demanat a Laporta una cosa menys complicada: només un certificat de solvència que, òbviament, no va poder aconseguir per la senzilla raó que és una empresa fantasma, motiu pel qual la patronal va exigir certificació de l’ingrés del 40% de la teòrica venda d’aquests seients pel dret d’explotació durant 30 anys. Com li ocorre a Armarak, el proveïdor de servei d’àpats i restauració de l’Spotify, que es va veure obligat a invertir 15 milions en Barça Studios i no sap què fer amb aquestes accions porqueria, a New Era Visionary Group (NEVG) se li presenta un escenari encara pitjor. A més de no dedicar-se a la comercialització de seients VIP, i del fet que fins pot posar-se en dubte la seva perícia en el negoci de les telecomunicacions, s’enfronta a un calendari de pagaments a partir de 2026 que difícilment podrà afrontar.
Llavors, pot ser que Dani Olmo hagi guanyat una Lliga, una Copa i una Champions. D’aquí l’interès de LaLiga a advertir al CSD de les greus conseqüències de la complicitat de la seva cautelar amb la inscripció fraudulenta del jugador una vegada exhaurit el termini legal del 31 de desembre sense que Laporta hagués acreditat el marge salarial suficient. Javier Tebas necessita demostrar davant la resta del futbol espanyol que les normes del joc net estan per a ser complides per tots els clubs per igual. I, sobretot, evitar que el president blaugrana li marqui un altre gol per l’escaire com el de Barça Studios, el segon, aquesta vegada validat pel CSD, actuant com si fos el VAR de LaLiga, rectificant una decisió de la patronal i de la RFEF, segons el conveni subscrit entre tots dos.
La condició de proveïdor i l’altament sospitosa participació urgent en la dramàtica inscripció de Dani Olmo per part de New Era Visionary Group a instàncies de Laporta és el que LaLiga ha elevat al CSD una vegada analitzada aquesta inversió que, a l’efecte de joc net financer, degué admetre sobre la base de les certificacions dels ingressos, encara que per a Tebas i per a la RFEF fora de termini pel que fa a l’expiració de les llicències de Dani Olmo i de Pau Víctor.
En vista d’aquestes informacions, LaLiga ha de considerar si l’actual marge financer de Laporta -és a dir, la tornada a l’1:1- és compatible amb una normativa que no ha d’admetre, en principi, aquest tipus d’operacions extraordinàries si, com en aquest cas, existeixen indicis de conducta maldestra d’un entorn financer estretament vinculat al club i a decisions presidencials tan autoritàries i malicioses com atorgar contractes d’explotació a Armarak (restauració) i New Era Visionary Group (telecomunicacions) sense mediar una licitació oberta a altres empreses i després convidar-los a fer inversions molt fortes en àrees de negoci sobre les quals no tenen experiència ni veritable voluntat d’aventurar-s’hi. El que vindria a ser una espècie d’impost revolucionari o una cosa més pestilent encara.
S’entén que Laporta no volgués donar els detalls de l’operació seients VIP i que no s’hagi atrevit a tancar cap fitxatge en el mercat d’hivern.
