La reunió que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van mantenir a Waterloo el 16 de gener passat ja és un miratge. Les bones intencions de remar junts per la independència han quedat en un cúmul de paraules buides i en unes quantes fotos de cara a la galeria. “ERC té el seu propi full de ruta. No pot ni ha d’esperar Junts, de qui ens separen moltes coses. Coincidim que tenim com a objectiu la independència de Catalunya, però poques coses més ens uneixen. És més, a aquestes hores no sabem si Junts defensa els seus postulats davant de Madrid a favor de Catalunya o a favor de Puigdemont”. La reflexió és d’un dirigent d’ERC que no veu pròxima la unitat d’acció amb els postconvergents.
A ERC, l’estratègia de Junts aixeca suspicàcies. El divendres 7 de febrer, el diputat Gabriel Rufián publicava a la xarxa X un comentari mordaç. “Dues notícies juntes s’entenen millor”, deia. Una era el titular “Junts s’alia amb el PP i tomba l’impost a les energètiques del Govern central”. L’altra era la publicitat que Junts havia fet d’una trobada de la seva cúpula dirigent amb l’empresa Repsol a Tarragona, “on s’instal·larà la futura Ecoplanta, amb una inversió de 800 milions d’euros”. L’acompanyaven quatre fotos. Per rematar-ho, Rufián hi afegia una altra foto amb un àcid comentari: “Titelles de l’Ibex-35”.
Fa tot just un parell de setmanes, quan JxCat es va alinear amb PP i Vox per rebutjar el decret òmnibus de Pedro Sánchez perquè contenia l’impost a les energètiques, Esquerra va distribuir un cartell que deia: “Junts, PP i Vox tomben l’impost a les energètiques. Qui més guanya, hauria de pagar més”. I com a comentari: “La dreta extrema i l’extrema dreta és tornen a posar d’acord en defensa dels qui més tenen”. Els enfrontaments entre Rufián i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, són diaris i durs. No només és per política: personalment tampoc se suporten.
“Junts sempre ha mirat la seva pròpia conveniència i mai ha pensat en el bé de Catalunya. Això es reflecteix en les votacions que ha fet tant al Congrés com al Parlament. Només ha votat quan alguna cosa ha beneficiat el partit i, en la majoria dels casos, determinats noms propis del partit. Mai ha donat els vots gratuïtament per una causa de país, sinó pensant en els seus propis rèdits”, afegeix el dirigent esmentat.
Una altra de les seves tesis és que “l’estratègia de Junts és no reconèixer mai els assoliments obtinguts per ERC i, no obstant això, publicitar els seus com si s’haguessin fet per amor als catalans”. Aquesta tensió acumulada entre les dues formacions (posada de manifest en els durs enfrontaments parlamentaris que protagonitzen els seus representants) tindrà una conseqüència lògica: ERC es veu obligada a pressionar Pedro Sánchez per deixar en evidència Junts.
En aquests moments, Junts li ha menjat terreny a Esquerra i apareix com la principal força defensora dels drets dels catalans. Però hi ha una cosa pitjor: Carles Puigdemont és tractat per Pedro Sánchez com el seu favorit, i això crema els budells de Junqueras. El president d’ERC vol donar la volta a aquesta tesi, situar la seva formació en la “centralitat de l’independentisme” i visualitzar que és el partit que més i millor treballa per a la ciutadania de Catalunya.
És una tasca dura, a causa del desgast intens dels republicans des de fa un any, després de les campanyes de determinats sectors independentistes, i per les tensions internes entre els junqueristes i els roviristes. Per això pensen que ha arribat el moment de no fer més concessions gratuïtes al Govern de Madrid i començar a visualitzar que Oriol Junqueras també té influència sobre Pedro Sánchez. Tanta o més que Puigdemont. I, a més, aconsegueix més concessions que el de Waterloo.
“Junqueras no va de farol”
És un fet que els republicans s’han significat els últims dies per llançar avisos continus a Pedro Sánchez que ha de complir els compromisos signats a canvi de vots. L’estabilitat dels governs de Madrid i de Barcelona depenen, en bona part, d’aquests vots, encara que els de Junts també són imprescindibles a Madrid. Però Oriol Junqueras ja va anunciar, des del primer moment després de ser reelegit president d’ERC, que reclamaria el compliment dels pactes signats o el seu partit podria treure el suport als socialistes tant a Madrid com a Catalunya.
“Junqueras no va de farol. Està disposat a complir la seva paraula, encara que això posi en risc la viabilitat de la legislatura. No està demanant res de l’altre món, sinó només que es compleixi el que s’ha signat. El que no ha de fer ERC és fer costat gratuïtament a un altre partit: si s’han negociat uns determinats punts, s’han de complir, res més. Pedro Sánchez no hauria de jugar a la ruleta russa amb això”, adverteixen des de les files d’ERC.
Els socialistes treuen ferro a l’amenaça. “Amb ERC es van complint els acords, encara que no tot va a la velocitat que ells desitjarien. Saben que hi ha voluntat i que s’està fent tot el possible. I pel que fa a Junts, creiem que no pot fer caure el Govern de Pedro Sánchez ni, molt menys, donar suport a una moció de censura d’Alberto Núñez Feijóo. Entre altres coses, perquè l’única manera que té Carles Puigdemont d’aconseguir que l’amnistia el cobreixi, encara que sigui una mica més tard, és amb Pedro Sánchez a la Moncloa. Si el PP obté el Govern d’Espanya, ja es pot oblidar de l’amnistia. Per tant, està obligat a no deixar caure al Govern actual”, raona un diputat socialista.
Des del PSOE reconeixen que Carles Puigdemont rep un bon tracte per part de Sánchez i del Govern espanyol. “Se li ha dit que ha de donar suport als pressupostos. Si firma, hi podria haver una foto de Pedro Sánchez amb Puigdemont. En cas contrari, és molt més difícil que aquesta foto es pugui fer”, afirma aquest diputat. PSOE i Junts mantenen un pont bastit i negociacions discretes i secretes amb José Luis Rodríguez Zapatero com a mediador. Les seves reclamacions per secundar sense fissures Pedro Sánchez passen per tres grans blocs: aplicació total de l’amnistia, sotmetre’s a la qüestió de confiança i el traspàs de les competències en immigració.
Segons les fonts socialistes, “els hem dit que l’aplicació de l’amnistia no depèn del Govern, sinó dels jutges. Nosaltres no hi podem fer res. Pel que fa a la qüestió de confiança, ja veurem en què queda. I amb això de la immigració, s’estudia l’encaix legal que pot haver-hi”. Una altra cosa és la foto, reclamada amb urgència i contundència per Waterloo com a manera de presentar el vassallatge de Sánchez envers el president juntaire. Tot això dona com a resultat que, de cara a la galeria, hi ha la sensació que Pedro Sánchez balla al so que toca Puigdemont.
I això molesta en gran manera Oriol Junqueras i els seus. “La majoria de concessions que hi ha hagut els últims anys amb Catalunya han estat fruit de la feina d’ERC, i no se’ns ha reconegut. Tenim els indults, la condonació d’una part del deute del FLA, la promesa d’un finançament singular i, fins i tot, l’amnistia, que no va ser fruit només de les negociacions de Junts, sinó també d’Esquerra”, addueixen fonts republicanes.
Els èxits d’ERC
El partit de Junqueras s’ha negat a donar suport als pressupostos d’enguany tant a Madrid com a Barcelona “per recordar als socialistes que han de complir el que van signar”. Això significa, admeten a les files republicanes, que Esquerra endurirà les seves postures i exigirà acords “i visualització d’aquests acords”. És a dir, el mateix que fa Puigdemont des de Waterloo.
L’enduriment dels postulats d’Esquerra es troba definit clarament a la ponència política i a la ponència estratègica que el partit aprovarà el mes de març vinent. Els republicans volen ja el traspàs efectiu de tota la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària Catalana (ATC) l’any 2026. I reclamen plenes competències en immigració, robant l’exigència als juntaires. També han posat damunt la taula el traspàs de dotacions pressupostàries per fer-se càrrec de Rodalies, la gestió de ports i aeroports amb vot determinant, o el blindatge de la immersió a les escoles.
En la seva ponència política, ERC recull que “ara que ja s’ha negociat i aprovat la llei d’amnistia, cal identificar el finançament singular com la principal prioritat negociadora d’ERC amb l’Estat, i aprofitar que és tenen els mans lliures, tant a Barcelona com a Madrid, per ser el màxim d’ambiciosos i garantir el 100% dels acords subscrits”.
La principal obsessió d’Esquerra és que el tema del finançament singular no caigui en mans de Junts i que Puigdemont el pugui instrumentalitzar com si fos una victòria seva. Per això ha elaborat una estratègia perquè qualsevol moviment en aquesta àrea caigui al sac d’Esquerra.
Les condicions perquè sigui així ja es van fixar no només en els pactes amb el PSOE de Madrid, sinó en el pacte d’investidura de Salvador Illa. ERC exigeix apropiar-se de tots els avanços en cinc punts: “Increment de recursos derivat de l’evolució de les necessitats de l’estat de benestar i compensar els desequilibris de l’actual model; ordinalitat segons la capacitat fiscal o calcular la compensació; solidaritat amb un model transparent que indiqui quant s’aporta i quant es rep; definir les competències que no tenen altres territoris, i la creació d’un consorci per a les inversions i dotar-lo pressupostàriament”. Així es recull a la ponència de l’equip de Junqueras.
De moment, ha aconseguit que el Govern central hagi aprovat que la recaptació de l’IRPF de l’any 2025 la faci íntegrament l’ATC l’any 2026. Però els republicans fan constar que s’ha d’exigir “el compliment integral de l’acord relatiu al finançament singular, tot visualitzant que qualsevol avanç en aquest àmbit s’ha aconseguit gràcies a la capacitat d’Esquerra Republicana per imposar condicions al Govern de l’Estat i exigir-ne el compliment”.
A ERC es considera que aquesta estratègia de visualitzar la pressió sobre Madrid és el que sap treballar molt bé Junts i, per tant, ERC també ha de fer-ho per vendre davant l’opinió pública que qui aconsegueix les concessions més positives per als ciutadans catalans són els republicans i no els juntaires, més engrescats “a aconseguir titulars per a Puigdemont que a treballar per a la ciutadania”. Tots els moviments republicans al tauler català hauran de llegir-se a partir d’ara en clau de la política interna d’ERC.
*Pots llegir l’article sencer al número 1609 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
