Aquesta vegada vaig aconseguir trobar a Netflix la peli que em podia interessar. Un docudrama titulat Einstein y la Bomba. Està realitzat utilitzant imatges originals i la dramatització amb actors.
Tot i el títol, va més d’Einstein (1879-1955) que de la bomba. Poc de ciència i molt de la condició humana i els seus dilemes tot i que la separació que tradicionalment s’ha considerat entre ciències i lletres crec que és un error.
La visió del documental no requereix cap esforç de comprensió especial de física teòrica o quàntica. Einstein, alemany d’origen jueu, va exiliar-se al Regne Unit i desprès a Estats Units, fugint de l’avenç de l’ideologia nazi. Quan els periodistes li demanaren que expliqués de forma senzilla la teoria de la relativitat contestà: Una hora assegut amb una noia guapa en el banc d’un parc sembla un minut, però un minut assegut sobre d’una estufa sembla una hora.
La seva formulació teòrica més popular és E=mc2. L’energia és igual a la massa multiplicat per la velocitat de la llum al quadrat. Una petita quantitat de massa pot generar una quantitat immensa, inabastable d’energia. Diuen els entesos que aquesta formulació és la base teòrica que explica la fissió nuclear que va fer possible l’energia atòmica i per tant les armes nuclears. Einstein creia que ell no arribaria a veure la posta en marxa de les reaccions nuclears.
Einstein es proclamava militant pacifista, humanista, internacionalista, defensor del federalisme mundial, del socialisme democràtic i de les llibertats públiques i individuals i la tolerància i igualtat de tots davant la llei. Impossible per ell romandre a l’Alemanya nazi: Només els homes lliures creuen en els invents i obres intel·lectuals que fan que la vida valgui la pena.
Considera, doncs, que l’Alemanya nazi és un perill pel món i afirma: Tinc raons per creure que en el fons d’aquesta empresa (el projecte nazi) hi han altres motius que la cerca de la veritat.
Preocupat per l’avenç del nazisme i el perill d’una nova guerra, declara: Com salvar la humanitat, com salvar a Europa d’un nou desastre? El descontent engendra odi i l’odi condueix a actes de violència, a la revolució i inclús a la guerra.
I afegeix: Les paraules, sense més, no porten als pacifistes enlloc. Han de passar a l’acció. Es necessiten fets. No sóc capaç d’entendre la resposta passiva de tot el món civilitzat davant aquesta barbàrie. No se n’adona que Hitler ens porta a una guerra?
La tensió entre el seu pacifisme militant i la possibilitat de que Alemanya s’avancés en el desenvolupament de l’energia nuclear el portà a enviar una carta al president nordamericà Franklin Roosevelt instant-lo a accelerar els treballs d’investigació en matèria d’energia nuclear i la seva aplicació bèl·lica. Es referia al projecte Manhattan liderat per Estats Units amb la participació de Canadà i Regne Unit. Einstein va ser exclòs del projecte. La seva condició de pacifista militant el feia sospitós. Va ser el físic nuclear Oppenheimer qui va dirigir el laboratori de Los Álamos on es desenvoluparen les bombes nuclears. El 6 i el 9 d’agost a de 1945 (farà 80 anys) es van llençar les bombes atòmiques a Hirosima i Nagasaki. Alemanya havia signat l’armistici el 8 de maig i Hitler es va suïcidar el 30 d’abril.
Eisntein, al conèixer els efectes de les bombes i veure que Alemanya no havia arribat a temps de desenvolupar-la es va penedir de la carta enviada a Roossevelt i es considerà responsable indirecte.
Oppenheimer, era de mentalitat progressista, havia desenvolupat activitats antifacistes i finançant als republicans espanyols durant la Guerra Civil. Al veure la conseqüència de les explosions nuclears expressà el seu penediment. Va dir personalment al president Truman que sentia tenir les mans tacades de sang. Truman va reaccionar expressant que no volia tornar a veure a aquell mal nascut.
En aquests moments tornem a viure moments convulsos a Europa, Nordamèrica i altres zones del planeta. Trump pressiona als països de l’OTAN per que incrementin a un 5% l’import del PIB que dediquen a armament. Espanya dedica el 1,28%. Mark Rutte, recent secretari general de l’OTAN i Polònia, que ara exerceix la presidència del Consell de la Unió Europa, consideren que el països europeus han d’elevar substancialment la despesa militar. Polònia, amb una llarga frontera amb Russia, dedica a armament el 4,12% del seu PIB.
Eisntein també va dir: Benvolguda posteritat, si no us heu tornat més justos i pacífics i en general més racionals del que som o vam ser, que el diable us en porti.
Ressonen coses, fets, situacions, oi? Encara no tenim prou capacitat de destrucció col·lectiva? O cal ser més realista i menys ingenu. Confio que el diable no estigui preparant la logística per traslladar-nos a l’infern.
Aquest és el panorama i els antecedents.
