A les casernes de la Guàrdia Civil hi ha un rètol a l’entrada que hi diu “Todo por la patria”. La idea de posar-lo va ser del general franquista Germán Gil Yuste. El Butlletí Oficial de l’Estat controlat pels rebels franquistes van publicar el 14 de gener del 1937 que a totes les casernes hi havia de figurar aquesta inscripció “escrit en lletres daurades”. Val a dir, però, que aquest lema es va començar a fer servir durant la guerra de la Independència contra els francesos, que va tenir lloc entre els anys 1808 i 1814.
L’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica va demanar el 2020 que es substituís aquest lema pel de “Todo por la democracia” però, de moment, encara tenim la pàtria rondant pels portals de les casernes de la Guàrdia Civil.
Suposo que us imagineu que a mi el terme “patriota” em produeix urticària. Tant me fa que la pàtria sigui l’espanyola, la catalana o la dels Estats Units. Les pàtries i els orgulls patriòtics em fan més por que altra cosa. Donar la vida per la pàtria, pànic.
Per això, em va sorprendre que Pablo Iglesias, en els moments més àlgids del seu partit, Podemos, sortís en defensa del patriotisme. Ho va fer denunciant que els que van de patriotes per la vida solen dur medalles, polseres i símbols d’Espanya però es preocupen més aviat poc pels espanyols humils, vulnerables. Per Iglesias, “patriota es quien defiende a su gente”. “Els veritables patriotes són els que treballen cada dia, no s’emboliquen amb banderes i s’aixequen aviat per buscar feina”, va dir en contraposició als que s’omplen la boca de patriotisme i s’emporten els diners als paradisos fiscals estrangers.
Ho sento, Pablo, jo coincideixo amb Alberto Garzón quan va afirmar que “jo no crec en pàtries. Els pobres no tenen pàtria i els rics amaguen els seus interessos darrere de qualsevol bandera”.
Aquest cap de setmana s’han reunit representants de la ultradreta europea a Madrid, amb Santiago Abascal, de Vox, com amfitrió. Són els fatxes que formen el grup Patriotes del Parlament europeu. Costa de veure què en pot sortir d’un grup que aplega gent que es presenta cdascú com a patriota del seu país. Què pot donar de bo una suma de patriotismes? El patriota Donald Trump vol desfer l’agència dels Estats Units per la cooperació internacional USAID perquè tant li fa que es morin de sida sud-africans, de gana etíops o indefenses les víctimes de les catàstrofes naturals que es produeixen periòdicament al nostre Planeta. La pàtria, primer. La seva pàtria abans que res. Tot per la pàtria. Res per la gent que no és de la nostra pàtria.
A la pàtria, a les pàtries que les bombin, que diria el senyor Trias. Inclosa la catalana, per descomptat.
