Va reblar el clau el periodista que, durant la tediosa roda de premsa de dimarts del president del FC Barcelona Joan Laporta —per defensar-se de les crítiques pel cas Dani Olmo—, va recordar que l’expresident Josep Lluís Núñez va acusar-lo en el seu dia, quan l’Elefant Blau, del mateix que ara Laporta acusa els seus crítics, de desestabilitzar el club. Com Núñez, Laporta s’embolcalla amb la bandera del Barça i, deliberadament, confon els atacs a la gestió amb atacs al club. En cap cas, atacar Laporta és atacar el Barça, com tampoc atacar Núñez era atacar el club.
No deixa de ser curiós que l’home que, en altre temps, va convertir-se en el flagell de Núñez, Laporta, cada dia s’assembli més a ell. Amb el pas dels anys, costarà distingir entre les frases que va dir un i les que va dir l’altre. Com Núñez, Laporta abusa de la ploralleta, com si fos el més sensible dels barcelonistes; unes llàgrimes que molts ja identifiquen com de cocodril. Com Núñez, Laporta confon la part pel tot i barreja les crítiques a la seva gestió amb atacs al FC Barcelona. Com Núñez, Laporta es mostra arrogant, com si fos l’únic capacitat per portar de manera adequada el club. Com Núñez, Laporta es rodeja dels més fidels, qualitat que no hauríem de confondre amb la validesa.
Una altra de les contradiccions en la roda de premsa de Laporta, també molt nuñista, va ser quan li van preguntar què havia canviat perquè abans critiqués els acords de l’expresident Sandro Rosell amb Qatar —li va retreure que s’havia venut la samarreta “per un plat de llenties”—, i ara elogiés els seus amb empreses del mateix país en el tema de les llotges vip. Va respondre, sense enrojolar-se gens ni mica, que els països del Golf “s’estan obrint”, convertint-se “en un lloc d’oportunitats”.
Al pas que anem, qualsevol dir d’aquests trucaran d’una ràdio al telèfon de Laporta i aquest, com va fer Núñez en el seu dia, es negarà a ell mateix i dirà que Laporta no hi és, que en el seu lloc parlen amb el porter de la finca… Temps al temps.
