Ara, que la sèrie Tor ha popularitzat la vella fórmula del dret processal penal català del “mort, qui t’ha mort?”, que s’emprà en l’aixecament judicial dels cadàvers fins que s’establí la primera Constitució del Principat d’Andorra l’any 1993, em pregunto: Laporta, qui t’ha ‘mort’? Quan ja semblava que ho havíem vist tot, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ens sorprèn amb una espifiada nova, més gran que l’anterior, i així d’ençà que va iniciar el seu segon període com a president de l’entitat.
La seva penúltima patinada ha estat al voltant de les inscripcions dels jugadors Dani Olmo i Pau Víctor, fitxats aquesta temporada, que es van quedar sense fitxa pels problemes econòmics que el club arrossega des del mandat de Josep Maria Bartomeu. Finalment, una cautelar del Consejo Superior de Deportes (CSD) ha permès la inscripció dels jugadors i dona oxigen a Laporta, que va reaccionar a la cautelar amb la seva acostumada tosquedat, fent una gesticulada botifarra i proferint insults.
En el capítol IV de la segona part del Quixot, Miguel de Cervantes posa en boca del batxiller Sansón Carrasco, aquella màxima que indica que les segones parts mai són bones. Complint aquella locució, la segona part de Laporta al capdavant del FC Barcelona lluny de bona és pèssima. L’home ens va fer creure que ell era l’únic que salvaria el Barça del desastre que va iniciar Bartomeu, però, lluny d’això, l’està acabant d’enfonsar. El mal peu va començar prometent la renovació del millor jugador de la història del futbol, Leo Messi, que va acabar acomiadant. Després, ha tractat de la pitjor de les maneres a figures molt importants del barcelonisme com són Xavi Hernández i Ronald Koeman, i va prometre un Camp Nou reconstruït per celebrar el 125 aniversari del FC Barcelona, i tampoc, i la situació econòmica continua fatal, sense veure’s la llum al final del túnel.
El Laporta d’ara res té a veure amb el de la primera part, el del sextet. La d’ara és una altra pel·lícula, i francament dolenta. L’oposició, que tampoc és per tirar coets, hauria de forçar com sigui la sortida del president -Laporta no marxarà ni amb aigua calenta…-, abans no sigui massa tard. La gestió de Laporta posa contra les cordes el futur del FC Barcelona. Ha quedat clar que no en sap més i que la situació mereix algú més capaç.
