Una cacicada de Pedro Sánchez salva Joan Laporta ‘in extremis’ i condemna el Barça

Joan Laporta va rematar anit a l’Aràbia Saudita, a l’estadi King Abdullah Sport City de Jeddah, una jornada difícilment oblidable i reparable per al futbol espanyol i el Barça per la càrrega absolutament política d’una decisió que avui sembla salvar Laporta. En realitat, però, no fa sinó condemnar el FC Barcelona a una profunditat de la qual probablement no podrà sortir a flotació quan, en algun moment, la turbulència de la maniobra deixi veure amb claredat la veritable naturalesa de l’actuació del Govern d’Espanya i, a la llarga, quines conseqüències representarà per al Barça aquest suport polític a les atrocitats i les barbaritats d’un president com Joan Laporta al qual només li faltava sentir-se impune i capaç d’atropellar les regles del joc de LaLiga i de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF).

El que va fer ahir el Consell Superior d’Esports (CSD), per ordre directa de Pedro Sánchez des de Moncloa, va ser anunciar esperpènticament l’anul·lació de la denegació de les llicències de Dani Olmo i de Pau Víctor en una decisió unilateral que LaLiga i la Real Federació Espanyola de Futbol ja han anunciat que recorreran perquè prèviament no s’ha donat trasllat a les parts i, per tant, ha estat adoptada sense possibilitat que tots dos organismes poguessin presentar al·legacions.

LaLiga presidida per Javier Tebas va ser la que va reaccionar anit més ràpidament, entre confusa i atònita pel que només pot interpretar-se des del seu organisme com una ingerència de la política en l’esport sense precedents i trepitjant la normativa d’una federació tan important com la del futbol espanyol.

Mancant arguments, el mateix CSD va afegir a la resolució de la cautelar que d’aquesta manera es protegien els interessos de la selecció, un disbarat legal que, per descomptat, sona a provocació i que dona ales a la resta dels clubs espanyols per, d’ara endavant, solucionar qualsevol problema d’inscripció a través de pressions a un òrgan com el Consell Superior d’Esports, especialment sensible a la influència de poders fàctics. En aquest cas, com ja ha transcendit, dels més alts dirigents polítics de Catalunya com a resultat d’una comunió d’interessos tant del govern de la Generalitat com de la resta de les forces sobiranistes que fins ara també han sostingut el laportisme en aquest model dictatorial i autoritari en l’àmbit intern de la gestió social.

Sorprenentment, ahir mateix al migdia, la mateixa ministra portaveu del Govern i ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, havia assegurat que el Consell Superior d’Esports, a propòsit de la sol·licitud del FC Barcelona, signada també pels dos futbolistes afectats, “s’està estudiant. De fet, he vist ja alguna notícia, alguna informació, que ho donaven per tancat. I la veritat és que a aquestes hores continuem encara estudiant aquesta petició que ens va arribar a través del FC Barcelona. Perquè, a més, haurem de demanar al·legacions tant a LaLiga com a la RFEF per a poder donar una resposta. Tenim un termini, estem parlant d’una petició de 52 folis que, a més, portava adjunts més de 60 documents, amb la qual cosa no és un treball gens tediós”.

Pedro Sánchez no va poder deixar més en evidència, i en ridícul, a la seva pròpia ministra, ordenant la suspensió de l’acord adoptat per LaLiga i per la Federació Espanyola pocs minuts abans de la semifinal de la Supercopa entre el Barça i l’Athletic sense aparentar, si més no, que el CSD es prenia la molèstia de dissimular aquest decretazo reclamant i estudiant abans les al·legacions prèvies dels organismes reguladors del futbol espanyol. Pedro Sánchez no va poder triar un dia més assenyalat que el de la jornada inaugural dels actes de celebració del cinquantenari de la mort de Franco, ni exhibir un exercici d’abús del poder més totalitari .

En aquest clima d’hores dedicades a reviure els temps de la dictadura, Laporta, que no sols ha estat gairebé sempre excedit en els temes de joc net financer i que també abraça els excessos en altres àmbits de la vida, va embrutar encara més aquesta imatge blaugrana de guanyar a l’estil del Reial Madrid amb l’ajuda del govern amb el lamentable espectacle de proferir insults (“Fills de puta” i “Pocavergonyes”) dirigits als membres de la Federació Espanyola presents en la llotja del King Abdullah Sport City després d’irrompre pegant puntades al mobiliari i de celebrar-lo en la intimitat amb una botifarra dedicada, sembla, als qui des de l’entorn del mateix barcelonisme han demanat la seva dimissió.

Va ser una reacció de Laporta a l’estil Rubiales, també amic de Laporta i un altre protegit de Pedro Sánchez que al final de tot va acabar caient també amb una actuació polèmica i zigzaguejant del Consell Superior d’Esports, el braç armat de la Moncloa al servei dels tripijocs que, en aquest cas, es porta el president del Govern per mantenir Catalunya sota el seu control.

Laporta ho va celebrar com una gran victòria després de tants mesos d’arrossegar la inscripció de Dani Olmo que, en tot cas, continuarà sent provisional fins que el CSD adopti una resolució definitiva o LaLiga forci una altra mesura en virtut de l’anàlisi legal de la maniobra governamental i del recorregut que pugui tenir un recurs davant el mateix CSD.

De les conseqüències d’aquesta cacicada governamental, segurament és el Barça el que, a la llarga, surti perdent més en la mateixa proporció que com més poder atresori Laporta i més impune se sent per a realitzar negocis i administrar comissions, pitjor li va al club.